BIBLIOTECA DE MARTORELL

39+1: l'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa.

2012-02-17T17:01:00.003+01:00

El bon ambient i la diversió van ser protagonistes en la tertúlia al voltant del llibre de l'autora Sílvia Soler, 39+1: l'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa.

El llibre, sense gaire valor literari, recrea el món de la dona moderna, la professional de classe mitjana, que lluita per combinar feina i família, i que encara busca un espai d'autorrealització personal.

És un llibre molt fàcil de llegir, divertit, que ens ha ajudat a desintoxicar-nos una mica i que ens ha donat una bona estona de parlar sobre les exigències de la dona del segle XXI.

Posem nota:

6 + 6 + 6 + 5 + 6 + 7 + 7 + 7 + 4 + 5 = 5,9 de mitjana

Quedem que pel proper mes llegirem Bon cop de falç, dels autors Ramon Gasch i Andreu González. És tracta d'una novel·la històrica ambientada en la Guerra dels Segadors (1640-1652).

La propera trobada serà el proper dijous 15 de març i comptarem amb l'assistència de l'Andreu González qui tindrà l'amabilitat de participar en la nostra tertúlia.

Un nou Club de Lectura

2012-02-09T17:17:00.003+01:00

Els darrers dies s'ha posat en marxa un nou Club de Lectura a la Biblioteca Francesc Pujols de Martorell. Un dilluns al mes un grup de persones interessades per la lectura es reunirà per tal de comentar un llibre. La primera reunió tindrà lloc el proper 27 de febrer a les 18 hores, a la mateixa biblioteca, i en ella es comentarà l'obra de la Maria Barbal, Pedra de Tartera. Aquesta autora visitarà la biblioteca Francesc Pujols, el proper dia 7 de març, i presentarà aquest llibre en una xerrada d'assistència lliure a l'Auditori del Centre Cultural. Paral·lelament, continua en funcionament el Club de Lectura del vespre, que es reunirà el proper 16 de febrer, a les 21.30 del vespre, en una tertúlia que girarà al voltant del llibre de la Sílvia Soler, 39+1, una divertida novel·la que narra l'atrafegada vida de la Ília una dona que acaba de fer-ne els 40. Molt bones lectures.

Herman Koch: El sopar.

2012-01-24T17:43:00.003+01:00

Pràcticament totes ens sentim decepcionades pel màrqueting de la contraportada que ens havia venut el llibre El sopar com una reflexió crítica de la nostra societat i com el dilema d'uns pares que han de decidir denunciar o no als seus fills adolescents, culpables d'un episodi especialment violent.

El cas és que el llibre va resultar una altra cosa ben diferent, una història de violència amb un psicòpata com a protagonista.

Narrat en primera persona, primer coneixem a una família de bona classe totalment normal fins la meitat del llibre, però a partir d'aquí, descobrim a través del mateix narrador, un historial de psicopatia i opinions radicals, que canviarà del tot el to de la novel·la, la qual passarà a convertir-se en una història esgarrifadora que fins i tot espanta a estones.

Ens preguntem si hi ha una justificació de la violència en el llibre. I reflexionem sobre la maldat en l'ésser humà.

De fet hi ha qui comenta que en el llibre apareixen diferents temes punyents que semblen posats per fer-nos reflexionar.

La història ha enganxat, tot i que hi ha a qui li ha costat començar, i es comenta que podria ser que aviat es fes una pel·lícula, de tant visual i efectista com és. De fet, apareixen constants referències cinematogràfiques a cine de violència.

Després de comentar el llibre, sorgeix la proposta de pensar que faríem nosaltres, persones normals sense cap malaltia mental, en una situació com ara aquesta. En general, resulta difícil, per no dir impossible, posar-se en el lloc d'una situació tan límit. Queda clar, però, que un fet com aquest amb tota seguretat ens destrossaria la vida.

Li posem nota i surt un 6.33 de mitjana. I és que és una novel·la que es llegeix d'una sentada, malgrat les incoherències que podem trobar en ella.

Si voleu que us "destripin" la història féu clic aquí. Si no, llegiu-la i opineu.

2011-12-22T22:57:00.004+01:00

En la trobada del passat dijous ens vam reunir per comentar el llibre L’estimava de l’Ana Gavalda i per celebrar el Nadal.

Tothom va reconèixer que és un llibre que es llegeix força ràpidament, tot i que en general se li van trobar moltes pegues: Que li faltava un context narratiu més elaborat, que la història era poc creïble, que l’autora no va ser capaç de posar-se en la pell del personatge masculí... etc.

Per sort, també se li van trobar alguns detalls interessants i, el més important de tot, ens va donar per a una bona estona de conversa.

La Rosa ens va proposar la lectura que comentarem el mes de gener, vam intercanviar regals d’amiga invisible i vam brindar pel nou any i la lectura.

Bon nadal i bones festes per a tothom!

Estupors i Tremolors

2011-11-30T18:46:00.004+01:00

Sorpresa va ser la paraula que més es va sentir a la reunió del club de lectura de novembre. Es tractava de comentar la novel·la de la belga Amélie Nothomb, que ens va endinsar en el món d'una gran empresa japonesa. El llibre va agradar. I molt. Va sorprendre no només la història en si, sino també el fet de constatar com poden arribar a ser d'importants les diferències culturals. Gairebé totes les assistents van estar d'acord en que ha canviat la seva visió de la cultura japonesa. Sembla que el que predomina en les relacions laborals japoneses es pot resumir en una frase del llibre: "no m'has de fer preguntes, has d'executar les meves ordres". I la pobre protagonista, que tenia fe plena en la consigna occidental de que "parlant la gent s'entén" va acabar netejant els lavabos de la seva planta. Això sí, el llibre ens ha fet riure a totes gràcies al particular estil narratiu de l'autora i per les anècdotes una mica esbojarrades que explica. A més es llegeix en un tres i no res. Un valor afegit. http://blogs.periodistadigital.com/mosaico.php/2007/02/26/entrevista_rapida_y_viva_amelie_nothomb http://www.youtube.com/results?search_query=estupor+y+temblores&aq=f

2011-10-24T16:58:00.003+02:00

El passat dijous ens vam reunir nou persones per comentar la lectura proposada per l'Ester, Primavera, estiu, etcètecera de l'autora Marta Rojals.

La novel·la va agradar moltíssim, tot i que el final potser no va estar a l'alçada, més que res perque el desenllaç es va donar en un parell de pàgines. Les lectores del club es van dedicar a fer diverses interpretacions, tornant a rellegir els paràgrafs més significatius a la recerca del seu autèntic sentit.

Es va valorar molt el domini del llenguatge de la Marta Rojals, va agradar molt l´ús de diverses varietats lingüístiques del català. L'estructura narrativa també es va trobar molt ben aconseguida, com se salta en el temps amb molta fluïdesa i el bon ritme que té en tot moment.

En quant al tema es va resaltar la capacitat de la protagonista per valorar al seu poble quan ja és adulta, en comparació amb les ganes que tenia de marxar quan era jove, i la història d'amor que conté.

També es va parlar de com costa parlar de sentiments, especialment, en situacions traumàtiques.

En la votació final es va abstenir la Rosa, que encara no l'havia acabat, però van haver dos vots per correu electrònic. Un altre persona no va votar doncs no havia llegit el llibre.

9-8-8-9-9-8-8-6-6 = 7.88

Proposem la lectura del mes que ve.

Es tracta de Estupor i tremolors, un llibre de la belga Amélie Nothomb, situat en una gran empresa del Japó, on l'Amèlie va treballar durant un any.

És doncs una novel·la autobiogràfica. Va ser Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa.

Esperem que agradi, i si no, serà una estona curta, doncs el llibre només té 108 pàgines i es llegeix d'una sentada.

La propera trobada serà el 10 de novembre.

Fins aleshores.

CURS 2011-2012

2011-09-19T18:46:00.000+02:00

Després de tot un estiu lector, encara que sense trobades literàries, ens tornem a veure el passat dijous.

La lectura a comentar és el llibre de la Najat El Hachmi, titulat La caçadora de cossos.
La Pilar ja havia avisat que no era bo, però voliem lectura eròtica per a l'estiu i ens vam engrescar amb ella.
Així doncs, aquesta vegada hi ha unanimitat quan parlem del llibre: absolutament tothom l'ha trobat dolent. Ha hagut qui ni siquiera l'ha acabat. D'altres sí, però totes coincidim en parlar de la poca consistència del personatge, el qual, està clar que es tracta d'una dona amb carències afectives i baixa autoestima, encara que no sabem d'on li vénen. Només coneixem una dona que treballa netejant, en el torn de nit per guanyar més diners, i que aprofita qualsevol ocasió per tenir una trobada sexual amb qualsevol. Totes aquestes trobades, a més, ens resulten prou penoses, sense cap al·licient que dongui gaire erotisme a l'assumpte. Al contrari, es produeixen en llocs especialment repulsius, bruts i amb olors especialment dolentes.
Tampoc no ens ha agradat l'estil, fins i tot hi ha qui ha dit que és un llibre mal escrit escrit, amb frases mal construïdes i falta de vocabulari.
Ens ha sobtat que qui ha escrit aquesta història sigui la mateixa autora de l'Últim Patriarca, llibre d'una qualitat molt superior a aquest. Alguna persona apunta que aquest llibre potser hauria estat escrit amb presses i que, en realitat, podria ser un bon primer esborrany, el qual s'hauria de reescriure.
Un altre punt és si es tracta o no d'una història autobiogràfica. Algunes pensem que no, que tota la història és fruit de la imaginació de l'autora, però algú havia llegit en La Contra de La Vanguàrdia, una entrevista amb l'autora en la qual parla clarament de que es tracta d'una història personal.
Bé, temes no ens han faltat. Sembla que hagi donat molt més tema que molts llibres que han agradat.

Apart d'això, comentem les nostres lectures estiuenques. El repte el té una lectora que ha arribat a les xifra de 10 llibres durants els mesos de juliol i agost. La resta tenim xifres més modestes, però no per això deixem de parlar de les lectures que més ens han captivat.

Quedem pel proper 20 d'octubre amb un llibre que promet, Primavera, estiu, etcètera.

C

2011-09-19T18:44:00.001+02:00

2011-06-16T19:14:00.001+02:00

Entusiasme general ha suscitat la lectura de la Isla bajo el mar , de la Isabel Allende, autora de la que moltes de les presents es declaren admiradores i seguidores. Ha agradat molt la manera de descriure, de plasmar les històries d'aquesta autora i, molt especialment, la construcció dels personatges, humans i entranyables alguns i cruels i desagradables, d'altres. La relació entre amo i esclava va ser objecte de debat. Hi ha qui ha vist una certa estimació de l'amo cap a Zarité, mentres que algunes vam pensar que aquesta només era vista com una possessió preuada. La novel·la retrata la societat colonial de finals del segle XVIII i començaments del XIX, amb un règim esclavista i França com a metròpoli, doncs l'acció es desenvolupa entre l'actual Haití i la colònia de Lousiana. Hi han molts apunts històrics, però, que no es desenvolupen tant com a algú li hagués agradat. El tema del racisme és objecte de tertúlia i es deixa clar que la Isabel allende aconsegueix l'objectiu apuntat en alguna entrevista segons el qual es donaria per contenta amb que els lectors reflexionessim sobre el fet de que la societat no ha canviat tant des d'aleshores. Parlem de la figura mediàtica de Isabel Allende, dels seus rituals, de la imatge que ha projectat de la seva família i del seu llibre Paula, que moltes de les presents no han llegit per por de la seva càrrega emocional. Li posem nota al llibre: 7 8 8 8 8 8 7 8 8 6 Mitjana: 7.6 Passem una bona estona de tertúlia fins que la Susana ens proposa la seva tria pel mes de juliol: Nada de Jeanne Teller. http://www.elplacerdelalectura.com/2011/01/nada-janne-teller.html http://www.lecturalia.com/libro/55884/nada

2011-05-10T19:57:00.002+02:00

Coincidint amb Setmana Santa / Sant Jordi el club de Lectura va comentar la lectura de La casa de nines. A tothom li va agradar llegir al noruec Henrik Ibsen, qui va dibuixar el personatge d'una dona que es descobreix a sí mateixa. Una lectura per reflexionar, sense dubte, que va agradar força. També ens vam engrescar en el joc de sant Jordi que va consistir en intercanviar llibres entre nosaltres. Havien de ser llibres prèviament llegits i que ens haguessin agradat. Aquí va la llista: Un mundo feliz, d’Aldous Huxley Ulleres de sol, de Maria Barbal La sal de la vida, d’Anna Gavalda Joana E., de Maria Antònia Oliver La bendición, de Nancy Mitford La tieta Mame, de Patrick Dennis Descalç sobre la terra vermella, de Francesc Escribano El petit príncep, d’Antoine De Saint-Exupery Tòquio blues, d’Haruki Murakami El socio, de John Grisham La nevada del cucut, de Blanca Busquets La Yolanda va triar La casa cantonera com a lectura pel mes de maig, i va ser un encert, doncs demà la Sílvia Alcàntara visita la biblioteca. La comentarem aviat.

El filo de la Navaja

2011-03-14T18:22:00.003+01:00

El passat dijous va tenir lloc la trobada del Club de lectura d’aquest mes de març. 9 assistents per a comentar un llibre que havia agradat molt (votació mitjana: 7,8), i que va donar peu a una tertúlia rica i enriquidora. I molt distesa! La Feli ens havia proposat llegir la novel·la Al filo de la navaja, de W. Somerset Maugham. Potser algú recorda que es tracta del llibre que en Jordi Sierra ens diu que està llegint el protagonista masculí (Lluís) de la seva novel·la A l’altra banda del mirall, que vam llegir al Club el mes de novembre. La tertúlia es va basar fonamentalment en comentar les peculiaritats de cadascun dels personatges que tan ricament retrata l’autor al llarg de l’obra. Unanimitat en considerar que l’oncle Elliot, conseqüent amb el seu estil de vida fins a l’últim sospir, acaba caient simpàtic al lector; i que la mare de la Isabel és l’únic personatge femení que només té associats comportaments positius. Diferents impressions, en canvi, sobre els dos protagonistes principals: mentre la majoria opinava que la Isabel és una dona manipuladora i molt freda, algú l’havia vista com tota una donassa, que en el fons només comet un únic acte recriminable (que acaba tenint unes conseqüències transcendentals per al decurs de la vida de les persones a les que afecta, és cert). Pel que fa al Larry, no ha acabat de captivar a alguns, que l’han trobat massa permeable i eminentment egoista en algunes de les seves decisions. A algú va sorprendre que la trama del viatge que realitza en Larry a la recerca de la resposta als seus interrogants vitals –i que culmina quan descobreix l’hinduïsme i el concepte de transmigració de les ànimes com a justificació de l’existència del mal al món- no hagués estat vista per la resta de lectores com l’essència de la novel·la, i que fins i tot els passatges de l’obra que només relaten les seves vivències espirituals haguessin resultat una mica feixucs de llegir. El cert és que la tertúlia va donar moltíssim més de si, i que em quedo amb la sensació que aquest resum es queda curt. Com un tastet només.

2011-02-14T19:11:00.003+01:00

Ens reunim per comentar la lectura La dama de las camelias, una proposta de la Isabel.

En general, a tothom li ha agradat el llibre. Es posa èmfasi en la crítica social que fa l’obra en posar de relleu la hipocresia imperant en la societat, alhora que es valora el respecte amb que l’autor tracta en tot moment la figura de la “cortesana”, i la subtilesa de la narració. Ha cridat l’atenció la bondat de la protagonista, encara que se li critica la seva falta de sentit comú en la seva manera de viure -cara i capritxosa-, mentre que l’Armand és considerat una mica pusil•lànime, encara que un enamorat gelós. Es comenta el possible caràcter autobiogràfic de la historia, i l’existència de personatges de la vida social de l’època que podrien amagar-se darrera la inicial del seu nom. Ha estat una lectura molt dramàtica no tant pel final del llibre, que coneixem des del principi, sinó pel patiment físic i moral que va viure la protagonista. Una persona comenta que se li ha fet una mica pesada la manera de construir les frases que fa l’autor, tan diferent a la manera d’escriure moderna. I una altra reconeix que li ha agradat molt el llibre malgrat que a priori no tenia grans expectatives. Tothom valora molt positivament que la tria de lectures sigui rotativa. És una manera de conèixer estils diferents a l’habitual de cada persona. Posem nota al llibre amb el següent resultat: 7 8 7 8 7 8 8 7.5 de mitjana. La Feli proposa la propera lectura, el llibre El filo de la navaja, de l’autor William Somerset Maugham, el qual haurem de comentar el proper dia 10 de març.

2011-02-02T17:17:00.000+01:00

Gener comença amb la lectura de tot un premi Nobel, Mario Vargos Llosa i el seu emblemàtic llibre La ciudad y los perros. Tothom va reconèixer que el fet que el relat no sigui lineal en el temps –hi ha una trama central però s’hi intercalen episodis cronològicament anteriors-, que hi hagi diversos narradors des de diverses perspectives, que es vagin fent servir indistintament els noms i els sobrenoms dels personatges, i que s’utilitzi un llenguatge entenem que genuïnament peruà, suposen una notable dificultat per a fer passar les primeres 100 pàgines del llibre. De fet, això ha provocat que diverses lectores no hagin passat d’aquest punt. Les que van fer l’esforç de tirar endavant han acabat descobrint una obra on l’escriptor reflexa la societat peruana dels anys 50 i critica els seus prejudicis racials (“el negro”, “el blanquito”, “los cholos”), de classe (“los miraflorinos”, “los serranos”) i el seu masclisme (es presenten les infidelitats dels marits i l’agressió física i psicològica a les dones com a pràctiques quotidianes, i l’homosexualitat com un comportament de degenerats). Es va destacar la crueltat dels passatges on es descriu el tracte denigrant que pateixen els cadets del col·legi amb disciplina militar on s’ambienta la novel·la (per a començar només cal pensar que l’apel·latiu que es fa servir per a designar els alumnes dels graus inferiors és “perros”) i la repugnància que provoquen les múltiples referències a les suposades pràctiques sexuals bestialistes que van mantenint alguns cadets amb els animals amb els quals conviuen (“la vicuña”, les gallines i la gossa “Malpapeada”). L’Ester, que ha visitat Lima en diverses ocasions, ens va confirmar que els escenaris on transcorren les diverses trames i les diferents regions peruanes a les quals es fa referència en un punt o altre de la novel·la són tots reals. I la Feli, que havia vist una entrevista televisada a l’escriptor, ens va explicar que l’obra té molts aspectes autobiogràfics (Vargas Llosa va estudiar dos anys al Col·legi Militar Leoncio Prado, l’aparició del pare a la vida d’un dels personatges quan aquest ja té 7 anys és una vivència personal de l’autor, la seva adolescència va transcórrer al barri de Miraflores de Lima, com la d’Alberto “El Poeta”, etc). També es va comentar que curiosament qui acaba resultant l’heroi de la novel·la és el personatge que sobreviu fent de lladregot en la seva adolescència i que s'erigeix com a líder dels matons de la seva promoció al col·legi militar, i no el teniente Gamboa, únic militar que es comporta en tot moment seguint els principis ètics. Un dels aspectes en els quals no va haver-hi unanimitat a la tertúlia va ser si el dubte sobre la causa de la mort d’un dels cadets queda clarament esvaït o no; cal arribar fins a l’epíleg del llibre per a tenir parer propi al respecte. Qui hem acabat el llibre el valorem molt positivament.

2010-11-26T16:42:00.003+01:00

El dijous 11 va tenir lloc la trobada del club de lectura del mes de novembre. 11 assistents, moltes empalmant després de la sessió amb l’escriptor Eduard Márquez, que les havia deixat gratament satisfetes.

A la platja de Chesil, d'en Ian McEwan La primera qüestió que es va posar sobre la taula va ser si totes les lectores havien albirat una intenció en l’autor de fer-nos relacionar l’actitud de la Florence davant del sexe amb uns possibles abusos per part del seu pare; després de rellegir dos fragments de la novel·la en veu alta -aquell en el qual la jove fa referència als viatges en vaixell que feia amb el seu pare quan tenia 12 anys, i aquell altre en el qual explica les sensacions contraposades que experimenta en abraçar-lo-, la majoria va admetre que la intenció de com a mínim sembrar el dubte sembla ser-hi. Es van destacar els diversos trets del caràcter britànic que l’escriptor reflecteix en aquesta obra: la hipocresia -que té el seu moment àlgid en les pàgines on es rememora la primera vegada que la protagonista visita la casa del seu promès-, o la repressió de l’expressió de les emocions. En aquest sentit, va sorgir un petit debat sobre les diferents interpretacions a que havia donat lloc la reacció d’aquell bon amic de l’advertí que el deixa de parlar per sempre més després que ell s’esbatussi amb uns brètols que, en creuar-se pel carrer, s’havien rigut del seu amic: li retira l’amistat perquè sent que amb aquesta reacció l'Edward l'ha fet quedar en ridícul? O ho fa perquè troba que una persona que no és capaç de reprimir les seves emocions -en aquest cas, la ira- no és digne de ser el seu amic? Durant la tertúlia, algú va comentar que l’estil d'aquesta novel·la li havia recordat al de l'autor austríac Stefan Zweig -pel ritme lent, i el caràcter encarcarat- i d'altres van aprofitar per a recomanar una altra obra d'en Ian McEwan: Expiació (Atonement). La votació mitjana va ser d'un 7.

2010-10-21T16:41:00.004+02:00

Dijous va tenir lloc la reunió del Club de lectura del mes d’octubre. En aquesta ocasió ens vam aplegar 9 lectores, que vam poder instal·lar-nos a la biblioteca.

Només 5 de les assistents havien pogut acabar de llegir tot el llibre, així és que vam decidir deixar el càlcul de la mitjana de les votacions per a la propera reunió (per tal de poder tenir en compte la puntuació de les persones que tenen intenció d’acabar-lo de llegir).

Abans de començar la tertúlia, vam escoltar l’entrevista que el periodista Jordi Basté havia fet a l’autor del llibre el novembre del 2009 dins del programa matinal de Rac 1 “El món”. Us adjunto el podcast d’aquesta entrevista per tal que tingueu l’oportunitat d’escoltar-la, si us ve de gust. Té una durada de 17 minuts i inclou algunes frases de l’autor que ens van ajudar a enriquir les reflexions sobre el llibre. Així, en Vicenç Pagès diu:

“El llibre és un intent d’entendre com és que anem canviant tant: quan tenim 13 anys som d’una manera, volem fer unes coses de i mica en mica, molt lentament, ens convertim en un ésser molt diferent. Per això el llibre és llarg, perquè aquest és un procés molt lent, i un acaba dient coses que són les que li deia el seu pare i que ell detestava, i al cap d’un temps ets tu qui les diu... És un llibre sobre el pas del temps”

“A mi em sembla que ara ja no es pot escriure com al segle XIX. La idea que a cada capítol la veu canviï no és per a molestar al lector sinó per anar sorprenent, per assimilar-ho al que estem acostumats a fer (zapping) i no quedar-nos en un estil decimonònic de llegir 500 pàgines amb el mateix estil narratiu. Potser hi ha gent a la que li costa, però la majoria de la gent, com que la història és la mateixa, va seguint el joc”

“Em feia gràcia que els protagonistes, que són adolescents,estiguessin en un país adolescent (any 77, quan el país s’està formant i encara no se sabia com es faria gran : una dictadura, una democràcia, un estatut, )”

“No m’agrada dir que és un llibre sobre la crisi dels 40. En aquesta expressió, la paraula “crisi” m’agrada ; el que no m’agrada és la paraula “40”. A mi em sembla que una persona mínimament raonable està en crisi permanent (la sensació de preguntar-se què estic fent, potser hauria de fer una altra cosa, jo l’he tinguda sempre: als 23, als 34, cada dia).Pensar que hi ha gent que s’està tota la seva vida la mar de content i que de cop fa 40 anys i llavors es pregunta “ai, ai, ai, què estic fent?” per a mi no és així, no explica la realitat”

“Hi ha una tendència a emmirallar-se en la història del Jordi, i alguns lectors em diuen que l’entenen perfectament, d’altres que no entenen que si està tan malament no se separi...; jo no hi entro : constato la seva història i punt”

“M’he quedat molt tranquil després d’escriure el llibre, no tinc necessitat d’escriure’n un altre”

Ah! I fins i tot té pàgina a facebook!

Vicenç Pagès i Jordà

Trobada 9 de setembre (II)

2010-09-16T17:45:00.002+02:00

A continuació es va comentar el llibre Impremta Babel, de l'Andreu Carranza. Algunes de les assistents no l'havien pogut llegir, així que l'Esther i la Rosa ens van fer un resum de l'argument. En Pol Albión, un escriptor d'èxit, rep la proposta de que la seva darrera novel·la sigui la primera en publicar-se en format electrònic. Aquest fet desperta en ell records de la seva infantesa d'orfe en un poble de les terres de l'Ebre. Les ferides de la Guerra Civil encara no s'han tancat i en les golfes de la casa dels Albion -els tiets, pares adoptius del Pol- hi ha una vella impremta, autèntica protagonista de la història. A destacar l'homenatge als llibres que fa l'autor i els records a les aventures d'en Tom Sawyer i en Huckleberry Finn que la lectura desperta ben explícitament. A tothom va impressionar la figura del lector 36 que ens apropa aquest llibre, així com el tema de la censura en general, molt ben documentat per part de l'autor. Per altra part, algú va comentar que havia trobat un cert paral·lelisme entre l'actitud dels tiets vers el protagonista amb la del pare vers del seu fill a la pel·lícula La vita è bella.

Trobada 9 de setembre (I)

2010-09-16T17:13:00.003+02:00

Després de les llargues vacances ens tornem a reunir amb feina endarrerida. Montse ens explica que després de seure ja ens vam engrescar a comentar el llibre After Dark, d'en Haruki Murakami. En general el llibre havia agradat molt. Algunes persones van trobar genial la idea d'un narrador amb la perspectiva d'una càmera teledirigida. També es va destacar la noblesa de pràcticament tots els personatges (amb una sola excepció) , tot i les crues vivències que arrossegaven. A tothom li havia caigut molt simpàtic el protagonista masculí. La Susana ens va confirmar que en la vida real també es donen casos com el de l'Eri, persones que fan dormides de llarga duració en sentir-se incapaços d'afrontar la seva situació. Per acabar d'arrodonir la conversa sobre el llibre ens va venir de gust rellegir en veu alta tres passatges de la novel·la: l'explicació de perquè el love hotel de la història rep el nom d'Alphaville, el moment en què es fa saber al lector que la protagonista japonesa sap parlar xinès, i les darreres ratlles del llibre, quan després d'una nit tan llarga i fosca l'autor s'acomiada regalant-nos un fil d'esperança que ens ha d'omplir de llum.

2010-05-19T12:31:00.002+02:00

Ahir va tenir lloc la reunió del Club de lectura del mes de maig.

El llibre comentat va ser La soledad de los números primos / La soledat dels nombres primers / La solitudine dei numeri primi d'en Paolo Giordano: una història molt i molt trista, amb la qual la resta de lectores havien connectat en un grau més alt que jo; potser això depén de la capacitat de cadascuna de posar-se en la pell d'una persona que ha viscut una tragèdia d'aquestes dimensions, o de si es tenen coneguts que enfoquen la vida real de la mateixa manera que aquests protagonistes, no sé...

En el que sí que vam coincidir totes és en creure que el que porta a l'Alice i el Mattia a viure una existència tan infeliç no és tant la situació tràgica en concret que cadascú viu a la seva infantesa sinó el comportament ver ells que tenen els seus progenitors.

Tothom va valorar molt positivament la dolçor de la narració (sense resultar empalagosa), que fa que la lectura de l'obra resulti fàcil i agradable.

I tres punts de la història sobre els quals s'havien fet interpretacions diferents:

- el país on es troba la ciutat a la qual se'n va en Mattia a investigar: algunes havíem assumit que es tractava d'un país nòrdic (Suècia o Noruega) i d'altres havien interpretat que era el Regne Unit (Londres o algun punt d'Escòcia).

- sobre la noia que es troba l'Alice a la porta automàtica de l'hospital: algunes créiem que sí que era la bessona del Mattia i d'altres que només s'ho imagina ella.

- l'escena final del llibre: l'Alice s'està suicidant o no?

En fi: la votació mitjana del llibre va donar 7.

2010-04-14T11:12:00.003+02:00

La lectura del Palau de la Lluna, al mes de març va ser molt bona per les poques assistents d'aquell dia. Gràcies a qui vau fer l'esforç de venir amb el fred que feia! Aquell mateix dia es va parlar de la possibilitat de rebre al Jordi Llavina, qui havia presentat el seu recull de relats Londres Nevat en la Capella de Sant Joan. I aquí teniu la crònica de la trobada, gentilesa de la Montse Ariza. El dijous va tenir lloc la trobada del Club de Lectura del mes d'abril, amb un convidat molt especial: l'autor del llibre que ens havíem llegit, en Jordi Llavina. La meva impressió és que la conversa va resultar molt enriquidora per les dues bandes: per a nosaltres, les lectores, va ser l'oportunitat d'escoltar per què el llibre s'ha acabat titulant Londres nevat i no pas El branquilló de til·ler i altres històries, per què a la coberta (que no portada!) surt la foto de tonalitats verdoses que surt i no el quadre de Cézanne Stove in the Studio; l'oportunitat de saber que les històries dels primers cinc relats del llibre són inventades però que s'han nodrit d'espais reals de la nostra zona (l'aula magna de l'insti -"... el sostre estava cobert d'oueres de cartró pigallades de botes de paper sec..." , l'autoescola Alemany, el Der Eben -"... un bar estret com un corredor...", el carrer dels Grecs de Gelida -"... un dels carrers més selvàtics del poble.."). I penso que enriquidora també per al Jordi, que de seguida va detectar que els punts del llibre que no queden resolts donen què pensar al lector (què va passar exactament a la cambra d'aquell pis del carrer dels Grecs entre el tal Amat i el germà del xef d'un restaurant al rovell de l'ou d'una petita ciutat, si la nena del primer conte havia arribat a néixer o no, com continua la vida del noi deixat després que l'indigent marxi amb el seu xandall blau elèctric, ...) i va prometre aprofitar-ho i incloure bona dosis de misteri en la novel·la que està començant a preparar. Un piscolabis boníssim i unes dedicatòries personalitzades de record van el colofó d'or d'una vetllada molt agradable.

Les afinitats electives

2010-02-04T20:12:00.004+01:00

L´11 de febrer, la gent del Club de Lectura ens vam tornar a reunir per tal de comentar, en aquest cas, tot un clàssic de la literatura, Les afinitats electives, de Johan Wolfgang Goethe, el màxim representant del romanticisme alemany. Un llibre que no ens ha deixat indiferents, pel contingut en sí i també per la riquesa i originalitat de la prosa de Goethe. Tothom va valorar molt positivament l'oportunitat d'apropar-nos a un autor clàssic, de gran renom, a travès d'una novel·la que la majoria no coneixia. Moltes de nosaltres, però, vam trobar la lectura massa feixuga en alguns moments, sobretot a la segona part del llibre. Vam engrescar-nos retratant els diferents personatges i vam intentar esbrinar, sense ensortir-nos, que ens volia dir l'autor amb alguns episodis del llibre. Cada una de les persones que vam venir a la reunió hem puntuat el llibre de l'1 al 10, i ha sortit una nota mitjana de 6.2. Si l'heu llegit podeu fer-nos arribar els vostres comentaris.

CLUB DE LECTURA 2010

2010-01-18T10:28:00.004+01:00

Feliç any per tothom i molt bones lectures! 8 participants es va reunir el dijous i van comentar la primera lectura de l'any, La casa del propòsit especial, de John Boyne, "romàntica història d'amor que no va captivar amb la mateixa intensitat a totes les assistents" . El llibre no va acabar de convèncer per aspectes que potser no acabaven de lligar, però va funcionar per obrir les ganes d'investigar alguns aspectes històrics del període de la Revolució Russa i de la família del Tsar. Una experiència, com sempre positiva, la de la lectura conjunta. Fins al mes que ve, amb Goethe com a protagonista.

2009-12-01T17:47:00.003+01:00

Olor de colònia ha estat la lectura del mes de novembre al Club de Lectura de la biblioteca. Havia de ser un èxit. No podia ser d'altra forma, perquè la Sílvia Alcàntara ha triomfat amb aquesta història tendra, que recrea la vida en una colònia industrial a la vora del riu Llobregat i a la meitat del segle XX i que ens parla d'éssers humans ofegats per l'entorn que els hi va tocar viure.

A tothom li ha agradat, tothom ha vist virtuts, un llenguatge acurat, un lèxic extremadament ric, uns personatges ben definits, un argument rodó, una història colpidora.

Un relat que forma part de la memòria col·lectiva del nostre país i que a tothom ha semblat absolutament recomanable.

Dependències

2009-11-12T16:30:00.005+01:00

Xerrada a càrrec de Núria Beitia, llicenciada en Psicologia per la UB, postgraduada en Mediació i Resolució de Conflictes per la Universitat Ramon Llull.

Gira entorn a la necessitat que tenim les criatures humanes d'altres que tinguin cura de nosaltres per tal de desenvolupar-nos i créixer. Si no, moriríem.

Els vincles afectius són inherents i imprescindibles a la condició humana. En canvi, sovint vivim la relació dependència - indepèndencia com una càrrega, com una dicotomia davant la qual hem de "triar" i no com una paradoxa que forma part de la vida i la existència humanes.

DEPENDÈNCIES

Dimecres 19 de novembre

18 hores

Auditori Centre Cultural

El Club de Lectura

2009-11-04T18:37:00.014+01:00

Llunyanes ja les vacances torna el Club de Lectura amb noves propostes literàries sempre interessants. La lectura de l'estiu va ser La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, de l'autora Mary Ann Shaffer. Tot un èxit, doncs va ser una lectura agradable, que d'una manera distesa i fins i tot una mica rosa ens va parlar d'episodis dramàtics de la Segona Guerra Mundial, i de la importància de les relacions personals.

Una lectura ideal per l'estiu.

La següent lectura ha estat La conxorxa dels ximples, de John Kennedy Toole. Un personatge grotesc, un autèntic paranoic ensenya el Nova Orleans de la dècada dels 50 des del seu particular punt de vista. L'analfabetisme, el racisme, la decadència cultural i econòmica són el rerafons d'aquesta autèntica comèdia de situació.

Una novel·la amb la que alguns s'han fet un tip de riure i d'altres s'han quedat ben indiferents.

Però d'això es tracta el Club de Lectura, de que cadascú tingui la seva opinió i la digui.

ELS LLIBRES MÉS PRESTATS

2009-07-23T17:39:00.005+02:00

Us presentem els llibres de ficció per a adults més prestats durant el segon trimestre de l'any 2009 a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona.

Novel·les per a adults:

Ruiz Zafón, Carlos. El juego del ángel

Larsson, Stieg. Els homes que no estimaven les dones

Falcones, Ildefonso. La catedral del mar

Boyne, John. El niño con el pijama de rayas

Ruiz Zafón, Carlos. La sombra del viento

Larsson, Stieg. La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina

Follett, Ken. Un mundo sin fin

El Hachmi, Najat. L'últim patriarca

Larsson, Stieg. Los hombres que no amaban a las mujeres

Ruiz Zafón, Carlos. El joc de l'àngel

BIBLIOPISCINA

2009-06-29T19:09:00.005+02:00

BIBLIOPISCINA A L’ESTIU

Com cada any la Biblioteca de Martorell es traslladarà durant el mes de juliol a la Piscina Municipal d’Estiu, per tal d’apropar la lectura als usuaris d’aquest altre equipament municipal.

L’horari d’aquesta activitat serà de dilluns a divendres, de 10:30 a 14 h. pel matí i de 16:00 a 20:00 h. per la tarda. La bibliopiscina oferirà els seus serveis de l’1 fins al 31 de juliol.

Al igual que en els darrers anys, la Bibliopiscina estarà ubicada en el porxo de la piscina, entre els vestidors, i oferirà la possibilitat de consultar documents com ara revistes, còmics, contes infantil, etc. Per fer ús d’aquest servei únicament serà necessari donar les dades personals al responsable del préstec.

Per tant, si voleu gaudir de la lectura a l’aire lliure en un entorn relaxat, us esperem durant el mes de juliol a la Bibliopiscina.

Aquest servei està organitzat per la Biblioteca Francesc Pujols de Martorell juntament amb el Patronat Municipal de Cultura, el Patronat d’Esports i la Diputació de Barcelona.

A RÀDIO MARTORELL

2009-06-17T18:24:00.008+02:00

Un altre cop dimecres. Tornem a Ràdio Martorell.

Ja queden poques activitats i fem un repàs: l'Aula d'Estudi fins al dia 3 de juliol i la darrera reunió del Club de Lectura, el proper 25 de juny, en la qual es comentarà el llibre de Milan Kundera, El Vals de l'Adéu.

Però encara ha de començar l'activitat estrella de l'estiu, la Bibliopiscina, que funcionarà durant tot el mes de juliol. Una activitat engrescadora que té com a principal atractiu llegir a peu de piscina, al sol o a la fresca.

Parlem dels llibres més venuts, de l'èxit de Stieg Larsson, amb la seva sèrie Millenium; de Javier Cercas, que triomfa amb la seva Anatomia de un instante, i d'altres èxits de venda.

El temps passa de pressa. Acabem i aprofitem per fer-nos unes fotos tots quatre, la Irene i el Jaume de Ràdio Martorell i la Mercè i la Verónica de la Biblioteca.

Els que sempre parlem de llibres, i de més coses. A Ràdio Martorell.

LECTURES IMPRESCINDIBLES

2009-06-15T19:43:00.005+02:00

A la Biblioteca ens agraden els bons llibres, ens agrada la lectura en general i la narrativa en particular.

I si hi ha una lectura que destaca en el panorama literari català actual -amb el permís d'altres títols- és el llibre Les veus del Pamano, del barceloní Jaume Cabré.

L'acció està situada en la Vall d'Àssua i recrea esdeveniments que formen part de la memòria històrica de Catalunya. La part principal transcorre durant la postguerra, però hi ha una trama que enllaça amb èpoques posteriors que la fan de gran interès. A més, la narració és rica, amb una estructura que salta constantment en el temps, amb gran riquesa de matisos, de llenguatge, de perspectives. Una novel·la certament brillant. Una lectura imprescindible.

LA BIBLIOTECA DELS INFANTS

2009-06-12T15:59:00.009+02:00

Ha nascut un nou lloc web adreçat als més joves. Es tracta d'un espai interactiu anomenat Cataclic i adreçat als infants a partir de 3 anys, el qual també pot ser útil pels pares i mares, educadors i bibliotecaris. Cataclic intenta acostar els nens al món de les biblioteques. Saber localitzar la més propera a casa, com fer-se el carnet o quines activitats es fan són algunes de les seves utilitats. A més, hi ha deu jocs educatius en català per a diferents edats als quals es pot accedir des de qualsevol ordinador. L'objectiu és promoure el gust i el plaer per la lectura, despertar la curiositat i ajudar en l'aprenentatge. Cataclic ha estat fruit de la feina de la Direcció General de Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Subdirecció General de Biblioteques. Al portal hi ha deu jocs educatius en català per a diferents edats als quals es pot accedir des de qualsevol ordinador.

ELS MARTORELLENCS I LA BIBLIOTECA

2009-06-10T16:43:00.005+02:00

El dia 31 de desembre de 2008, 11.822 martorellencs tenien el carnet de la Biblioteca. És a dir, més d'una tercera part dels residents a Martorell eren usuaris d'algunes de les línies bàsiques d'acció cultural, educativa i de lleure que desenvolupa la nostra Biblioteca. Durant el 2008, la majoria dels visitants van utilitzar el servei de sala de consulta per a la recerca d'informació i oci, sobretot revistes i contes infantils. Pràcticament, 1 de cada cinc visitants va fer ús del servei de préstec, i 1 de cada 10 va fer servir internet. Així doncs, la Biblioteca forma part de la vida dels martorellencs.

HORA DEL CONTE

2009-06-09T18:47:00.003+02:00

El proper dimecres 10, a les 6 de la tarda, a la Biblioteca Sala de Lectura Francesc Moragas, a la Casa de cultura de La Vila, els nens i les nenes teniu una cita amb la Maria Angels Soria. La Maria Angels us explicarà contes i us farà passar una estona d'allò més entretinguda amb les seves narracions tradicionals. No hi falteu!

TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN.

2009-06-06T00:58:00.003+02:00

tens un racó dalt del món: 111è joc literari Jugar és divertit. I si la matèria del joc són els llibres, la diversió és doble. Al menys per a nosaltres. Per això des de la biblioteca us recomanem que passeu cada mes pels jocs literaris d'aquest Racó dalt del món. El racó de la lectura.

A RÀDIO MARTORELL

2009-06-03T17:20:00.012+02:00

Avui és dimecres, i els dimecres pugem a la Ràdio. Un dimecres la Mercè Parera, un altre dimecres la Verónica. I a la Ràdio sempre trobem la Irene i el Jaume, els conductors del magazine de Ràdio Martorell, en el qual ens han fet un espai per tal de parlar de la biblioteca, de les seves activitats, de llibres, de totes aquelles coses que ens interessen.

Avui hem parlat del nou horari d'estiu, que des del 15 de juny serà de dilluns a divendres a la biblioteca Francesc Pujols, i de les vacances de la Biblioteca Sala de Lectura Francesc Moragas.

Hem parlat de l'Aula d'estudis, que continua fins al 3 de juliol, i gràcies a la qual els estudiants poden venir a la biblioteca de 20.30 a 1 de la matinada, fins i tot els dissabtes.

Hem parlat dels llistats de llibres més venuts i de les 275.000 persones amb carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals al Baix Llobregat.

Ah! Hem parlat d'activitats, de la darrera Hora del Conte, que es farà el dia 10 de juny a la Biblioteca Sala de Lectura Francesc Moragas, a la Casa de Cultura de la Vila, i de la darrera reunió del Club de Lectura, en la qual es comentarà un llibre de Milan Kundera, El Vals de l'Adéu.

Ah! I per acabar, hem parlat molt ràpidament d'aquest bloc, aquesta nova eina amb la que voldríem acostar-nos als nostres usuaris.

Us hi esperem al bloc i també a l'altre costat de la Ràdio. Els dimecres de 11.30 a 12 del matí. A Ràdio Martorell.

LES LECTURES DEL CLUB

2009-05-28T20:02:00.024+02:00

Un cop al mes, coincidint amb el darrer dijous, un grup de bons lectors de Martorell es reuneixen per tal de comentar un llibre que prèviament han triat entre tots i llegit de forma individual. Es tracta del Club de Lectura, una activitat que triomfa a tot arreu, ja que permet que la lectura es converteixi en experiències compartides, en comentaris, en reflexions, en us heu fixat en allò?, què penseu d'allò altre?... Avui és dijous i avui hi ha reunió del club de lectura de Martorell. El llibre d'aquest mes? Doncs Mil sols esplèndids, de Khaled Hosseini, un afganès que es va fer famós amb El caçador d'estels, i que en aquesta ocasió ens explica el drama de dues dones en l'Afganistan dels talibans. Que tingueu molt bona lectura! I molts bons comentaris!

LES BIBLIOTEQUES DE MARTORELL ESTRENEM BLOC.

2009-05-27T19:17:00.006+02:00

Des de que l’any 1971, Martorell estrenava biblioteca a la Casa de Cultura, fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament de Martorell i la Diputació de Barcelona, els temps han canviat.

I han canviat molt.

Ara, la Biblioteca Francesc Pujols té un emplaçament diferent, al Centre Cultural, mentre a la Casa de Cultura La Vila es conserva l’antic local com a Sala de Lectura.

Ara, el fons està informatitzat, i els préstecs als usuaris es fan amb moderns carnets amb codi de barres.

Ara, a més de llibres de coneixements i novel·les i contes, hi ha d’altres documents que anomenem àudiovisuals.

Ara, hi ha ordinadors amb connexió a internet a l’abast de tothom, o connexió wi-fi pels portàtils.

Ara, el correu no sempre porta sobre i segell, i la comunicació instantània no es fa sempre per telèfon.

I, és per això, perquè els temps han canviat, que ara estrenem aquest bloc, aquest espai en el què tothom que ho desitgi podrà trobar informació sobre les activitats més destacades, i podrà fer un seguiment del què es fa a les biblioteques de Martorell.

Del que som, de quan estem, del què fem, del que oferim.

Es podrà accedir a guies de novetats, seguir les lectures que es fan al Club, conèixer horaris de xerrades, d’hores del conte... i de tot allò que estigui relacionat amb el món de les Biblioteques de Martorell.

Ah, i també esperem les vostres aportacions.

Us hi esperem.