dijous, 16 de setembre del 2010

Trobada 9 de setembre (II)

A continuació es va comentar el llibre Impremta Babel, de l'Andreu Carranza.
Algunes de les assistents no l'havien pogut llegir, així que l'Esther i la Rosa ens van fer un resum de l'argument.
En Pol Albión, un escriptor d'èxit, rep la proposta de que la seva darrera novel·la sigui la primera en publicar-se en format electrònic. Aquest fet desperta en ell records de la seva infantesa d'orfe en un poble de les terres de l'Ebre.
Les ferides de la Guerra Civil encara no s'han tancat i en les golfes de la casa dels Albion -els tiets, pares adoptius del Pol- hi ha una vella impremta, autèntica protagonista de la història.
A destacar l'homenatge als llibres que fa l'autor i els records a les aventures d'en Tom Sawyer i en Huckleberry Finn que la lectura desperta ben explícitament.
A tothom va impressionar la figura del lector 36 que ens apropa aquest llibre, així com el tema de la censura en general, molt ben documentat per part de l'autor.
Per altra part, algú va comentar que havia trobat un cert paral·lelisme entre l'actitud dels tiets vers el protagonista amb la del pare vers del seu fill a la pel·lícula La vita è bella.

Trobada 9 de setembre (I)

Després de les llargues vacances ens tornem a reunir amb feina endarrerida.
Montse ens explica que després de seure ja ens vam engrescar a comentar el llibre After Dark, d'en Haruki Murakami.
En general el llibre havia agradat molt.
Algunes persones van trobar genial la idea d'un narrador amb la perspectiva d'una càmera teledirigida.
També es va destacar la noblesa de pràcticament tots els personatges (amb una sola excepció) , tot i les crues vivències que arrossegaven.
A tothom li havia caigut molt simpàtic el protagonista masculí.
La Susana ens va confirmar que en la vida real també es donen casos com el de l'Eri, persones que fan dormides de llarga duració en sentir-se incapaços d'afrontar la seva situació.
Per acabar d'arrodonir la conversa sobre el llibre ens va venir de gust rellegir en veu alta tres passatges de la novel·la: l'explicació de perquè el love hotel de la història rep el nom d'Alphaville, el moment en què es fa saber al lector que la protagonista japonesa sap parlar xinès, i les darreres ratlles del llibre, quan després d'una nit tan llarga i fosca l'autor s'acomiada regalant-nos un fil d'esperança que ens ha d'omplir de llum.