divendres, 22 de gener de 2021

JORDI NOPCA: LA TEVA OMBRA

La darrera reunió del club de lectura de nit va estar centrada en el comentari del llibre del mes, una narració del Jordi Nopca que porta el títol de La teva ombra.

El llibre va agradar de forma desigual, però en el que tots els assistents vam estar d'acord va ser en el fet que és un llibre sorprenent. 
Per molts motius, per la història en si, pels girs argumentals inesperats, pels recursos que fa servir l'autor, per les digressions i també pel final.
Una altra cosa en la qual va haver unanimitat és en el fet que estem davant d'una història "generacional", la qual podria representar valors i formes de relació dels nascuts caps als 80 del segle passat (els "millennials")  i, per tant, allunyada de les nostres vicissituds de persones d'una certa edat.

El que hem trobat ha estat la història de dos germans que comencen a viure la seva pròpia vida i que estan immersos en històries amoroses vàries.
En la primera part hem conegut al més petit dels dos, un noi què ha abandonat la seva idea de fer cinema i comença estudiar antropologia –una carrera sense gaires expectatives, segons el pare, representant dels "baby boomers"- que acaba de ser abandonat per la seva xicota i que se'n va a Anglaterra seguint a una violinista d'aquell país que va conèixer al Sonar i amb la qual ha tingut una relació no gaire important, en aparença.

En la segona part canviem de narrador, i ens endinsem en el món al germà gran –del qual només sabíem que treballava com a mestre de primària i que s'havia independitzat dels pares- qui en primera persona ens explica les seves dos principals històries d'amor, que estan molt relacionades amb les del germà.
En realitat, són les dues perspectives de la història a la qual, tal com ha dit algun lector, li faltaven les veus femenines.
La tercera part és el desenllaç que és bastant accidentat i ple de sorpreses.

És un llibre molt dens, ple de referències culturals -música i cinema i frases en anglès, que de vegades  es fa àgil i de vegades feixuc.
Hi ha moltes digressions estranyes, potser surrealistes o només estrambòtiques –com ara la història del paleta o la dels cucs-, salts en el temps o les dues veus narratives en primera persona. Hi ha sexe fàcil i drogues, hi ha festes, hi ha l'amor i hi ha la mort.
Pensem que tot això és la causa de què sigui una novel·la molt interessant , que presagia un autor amb una carrera literària de fons, encara per polir.

En canvi, trobem que als personatges els falta consistència, que són persones immadures i gens naturals. No acabem de veure perquè actuen com actuen. Se'ls retrata molts moderns, intel·lectuals, atractius a les noies, amb vocacions professionals interessants  prou ben encaminades, tenen una família convencional i no els coneixem cap trauma, però en canvi se'ls veu emocionalment perduts, potser a la recerca d'una perfecció que la vida poques vegades dóna. Tenen tota la vida al davant i la tenen ben encaminada, però no acaben de trobar-se a gust.

Un lector ha assenyalat que el millor personatge de la història és la Kate, immersa en diverses històries d'amor complicades i prou valenta per a fugir i començar una nova vida.

Quant al final, molt forçat en opinió d'alguns, intriga i hi ha qui s'ha queda pensant en com podria continuar la història dels dos germans en un futur.

En general, tot i que està bé, ens ha semblat massa rocambolesca i potser no gaire versemblant, de vegades repetitiva i amb retòrica innecessària.
En tot cas, comentar ens ha servit per aclarir coses i donar una nova dimensió als fets que ja havíem llegit.

dimecres, 20 de gener de 2021

ELS MÉS PRESTATS 2020


Quan acaba un any és temps de valoracions.

En el cas de les biblioteques hem d'esperar les estadístiques de desembre per a poder fer una valoració de tot el que ha donat de si la biblioteca, visites, activitats, préstecs i -per descomptat- no podia faltar la llista dels llibres ( i DVD i revistes més prestats a la biblioteca).
Avui els coneixerem.

Les novel·les són les petites joies de la biblioteca pública.
Nosaltres som una biblioteca de proximitat i la novel·la és la primera oferta que fem a tot el públic adult. Donem per fet que tothom ha de tenir una novel·la a mig llegir -el ritme de lectura que el marqui cadascú- i aquí està la biblioteca per a proporcionar novetats, variades, per a tots els gustos i lectors.

I les novel·les més prestades a la biblioteca de Martorell han estat:

Gómez-Jurado,  Juan   Loba negra
Pradas, Núria,  L'Aroma del temps
Redondo, Dolores La Cara norte del corazón
Dueñas, María Las Hijas del Capitán
Aramburu, Fernando Patria

Entre els llibres de coneixements triomfen els temaris d'oposicions. També els cursos d'idiomes diversos. A part d'això, els més prestats han estat:

Ríos, Carlos (Nutricionista) Come comida real : una guía para transformar tu alimentación y tu salud
Sánchez García, Aitor Mi dieta ya no cojea : la guía práctica para comer sano sin complicaciones
Aulí i Mellado, Enric Carta a un joven ecologista : una reflexión sobre tu vida y el medio ambiente

I què triomfa entre la canalla? Aquí teniu els més prestats entre el públic infantil.

Kinney, Jeff La Crua realitat
Walliams, David L'Àvia gàngster
Llenas, Anna El Monstre de colors
Antiochia, Martina D' Un Desastre de cumpleaños
Kinney, Jeff Un Noi superguai

I què miren els nostres usuaris en àudiovisuals?  Doncs, a part del Harry Potter, sèries de la televisió, però no precisament les més actuals.

Harry Potter : la colección completa, 8 películas
Historias para no dormir : serie completa TVE
Perdidos. Segunda temporada completa,
Perdidos. Primera temporada
The Equalizer 2

dilluns, 18 de gener de 2021

DAN BUETTNER: EL SECRETO DE LAS ZONAS AZULES

Avui ens ha cridat l'atenció el llibre anomenat El secreto de las zonas azules. Comer y vivir como la gente mas sana del mundo, signat per Dan Buettner i editat per Grijalbo.

El podeu trobar a la biblioteca, com tots els que us recomanem en aquesta secció setmanal de cuina.
Aquest també té la seva gràcia, però tampoc és exactament un receptari. Ens agrada trobar llibres que ens aportin temes d'interès.

El llibre té quatre parts. 

En la primera es descobreix les zones blaves (no d'aparcaments!!!)
En realitat, el nom és casual: és el color que l'algú va ressaltar aquestes zones en el mapa.

Després d'un periple de mesos viatjant pel món, el periodista Dan Buettner va assenyalar cinc zones de la terra on es trobaven moltes persones amb edats insòlitament altes.
Aquestes zones -les zones blaves- es corresponien amb les illes d'Okinawa (Japó), Sardenya (Itàlia), Icària (Grècia), la localitat de Nicoya (Costa Rica) i finalment en Loma Linda, un monestir situat a Califòrnia.
Buettner va establir comportaments saludables i socials en aquestes zones del planeta, que augmentaven tant la qualitat de vida com ara la longevitat de les persones:

Trobar un propòsit a la vida
Menjar més vegetals
Meditar
Beure vi (moderadament)
Reforçar vincles familiars
Menjar sense atipar-se (la regla del 80% )
Caminar
Socialitzar

La segona part està dedicada a la zona blava americana.
Fa uns anys, algú va portar el projecte de Buettner a una ciutat de Florida,amb una alta renda per càpita, en la que s'ha implantat el model saludable des de les mateixes escoles.

La tercera part es concentra en ajudar-nos a crear la nostra pròpia zona blava, amb l'objectiu que arribem als cent anys, gràcies a l'alimentació (nosaltres ens conformem en quedar-nos abans, però amb la millor qualitat de vida).

I és a la quarta part on trobem 77 receptes delicioses.

Som conscients que a les persones que seguim la dieta mediterrània, als vegetarians i als vegans, és ben fàcil convèncer'ns de com són de bones les verdures, però en el món anglosaxó, cal molta feina en aquest sentit. D'aquí que triomfin aquest tipus de llibres.
De tota manera, no es tracta només de menjar, sinó que hi ha tota una filosofia endarrere, i per això que us animem al fet que agafeu aquest llibre a la biblioteca. No us costarà res i sempre podeu treure algun profit. Com a mínim una nova manera de fer la vostra verdura favorita.



dimecres, 13 de gener de 2021

SARAH BAXTER: DESTINOS LITERARIOS

Avui us volem convidar a viatjar. No es tracta d'un viatge en el qual sigui necessari transgredir cap  
confinament perimetral, a més amb ell no posarem en perill l'expansió de cap virus.
El que us proposem avui és un viatge per vint-i-cinc grans destins literaris, llocs on s'han situat un grapat de les millors novel·les de tots els temps.

La selecció ha estat a càrrec de l'autora Sarah Baxter - autora del llibre Destinos literarios, publicat per l'editorial Anaya - amb la idea d'inspirar-nos itineraris per diferents ciutats, regions o països.

Ara és un moment idoni, però,  per fer servir aquesta guia per tal de conèixer les millors novel·les que tenen a ciutats o països com a un personatge més que dóna sentit a la història. 
Gaudirem de la bona literatura -la qual cosa ens permetrà canviar no només de país, sinó també d'època, de classe social o de cultura-, ens adelitarem organitzant viatges futurs i coneixerem les delicioses il·lustracions de l'Amy Grimes.

Comencem el viatge literari per Europa a la ciutat més glamurosa del continent. 
París no era la d'avui. La ciutat no havia perdut encara el seu traçat medieval i es trobava immersa en la pobresa, la marginalitat i en l'esperit revolucionari. Els Miserables, novel·la romàntica ens endinsa en la història de França des de la revolució de 1789 fins a la Insurrecció republicana de París, el juny de 1832. 
Encara avui, malgrat les reformes urbanístiques, és possible seguir els passos de Jean Valjean, Cosette i Marius pel Marais, al marge dret del Sena o pel barri Llatí o els Jardins de Luxemburg.

I a París -casualment-  es va editar la pròxima gran novel·la del nostre recorregut, la de l'irlandès James Joyce, Ulisses, en la qual apareix el seu Dublín natal en un dia molt concret, el 16 de juny de 1904. 
Era intenció de l'autor que fos possible reconstruir la ciutat -en l'improbable cas que aquesta desaparegués- a partir del retrat que apareix en el seu llibre. Dublín i l'Ulisses, van indissolublement units.

Contemporani a Joyce, el britànic E. M. Forster ens trasllada a la Florència de principis del segle XX, en Amb vistes a l'Arno
En aquesta petita i deliciosa història, coneixem la Florència que apareix als ulls dels inevitables turistes britànics. La ciutat italiana és l'antídot de la rigidesa eduardiana, un lloc que ofereix alhora art i espontaneïtat, drama i romanç. L'esperit d'aquesta Florència perdura i les vistes no decebran a ningú. Més difícil serà trobar baralles al carrer -o això esperem- però Santa Croce i el Giotto s'oferiran amb tot la seva esplendor al viatger actual. Si ens perdem busqueu-nos a Florència on ens trobareu amb una edició d'aquest llibre a les mans.

No haurem d'abandonar Itàlia, però sí viatjar al sud d'aquell país, per trobar la ciutat de L'Amiga genial. De l'Elena Ferrante no se sap gaire, només que les seves històries estan situades en una reconeixible Nàpols, bella ciutat que es belluga entre les tenebres del crim i la Camorra i la lluminositat que li ofereix el Mediterrani. Una ciutat seductora a la qual guarda el Vesuvi i en la que creixen les dues amigues protagonistes d'aquest llibre i dels altres tres de la nissaga.

Però aquest viatge literari encara ens ha de portar ciutats més fredes, lluny de l'Europa meridional, com ara el Berlín dels anys 20, a Berlin Alexanderplatz de l'expressionista Alfred Döblin,  a Nordland a Noruega amb Benedicció de la terra de Knut Hamsun, al Sant Petersburg de Crim i Càstig, al Davos de la Muntanya màgica o al Bath de l'autora Jane Austen.

Arribats al Regne Unit, ens hem de quedar per tal de conèixer el Londres de l'Oliver Twist o l'inquietant paisatge de Cims borrascosos a Yorkshire.

Per acabar Europa direm que hi ha dos itineraris que es queden a la Península Ibèrica.
Un d'ells parla de l'obra més universal de la literatura castellana que recorre els paisatges de La Manxa amb la figura de Don Quijote de la Mancha.

L'altre itinerari està situat a la Sierra de Guadarrama i neix d'un autor de l'altra banda de l'Atlàntic, el nord-americà Ernest Hemingway, qui va fer famosa la Guerra Civil espanyola en la novel·la Per qui toquen les campanes,  narració que transcorre en només quatre nits del mes de mig de 1937 i està situada en llocs sense determinar: potser al nord de Navacerrada, potser se cita a Segòvia, potser al Escorial. L'autor va amagar l'autèntica localització de la seva novel·la.


Viatjarem a Àfrica per anar al Caire de Naguib Mahfuz, amb la novel·la Entre dos palaus, o al Soweto de Nadine Gordimer, amb  La filla de Burger.
Només dues obres representen un continent tan gran com a Àfrica. L'eurocentrisme es nota.

En Àsia no estarem gaire estona més que en Àfrica, visitarem el Kerala d'Arundhati Roy, escriptora hindú, militant anticapitalista i pacifista, autora del llibre El déu de les coses petites. També visitarem Afganistan amb la lectura de El caçador d'estels i anirem a l'antiga Saigon, avui Ho chi min amb L'americà tranquil, de Graham Greene, l'agent MI6, el servei d'intel·ligència britànic.

Canviarem un altre cop de continent per a visitar un únic lloc a Austràlia, amb Joan Lindsey i el seu Picnic a Hanging rock.

El nostre itinerari literari finalitzarà a Amèrica
Primer visitarem el Nord del continent: A Nova York ens trobarem amb J. D. Salinger on repassarem el Vigilant en el camp de sègol. Canviarem d'oceà i arribarem a la costa del Pacífic, concretament a Monterrey, on John Steinbeck ens portarà al carrer Cannery Row i d'aquí anirem fins al marge del Riu Mississipi, on coneixerem Les aventures de Huckleberry Finn i del Jim, el seu amic negre, tots dos a la recerca de la llibertat. És aquesta una novel·la que posa en evidència la realitat racial del país a la dècada de 1840. 
I en el sud dels Estats Units ensopegarem amb un altre conflicte racial, en el qual està directament implicat l'advocat que protagonitza juntament amb els seus fills, Matar un rossinyol, l'obra immortal de Harper Lee.

Saltarem l'istme que és l'Amèrica Central per arribar a Colòmbia ja al sud del continent, on a Cartagena d'Indies vibrarem amb les vicissituds sorgides de la ploma de García Márquez en El amor en los tiempos del cólera.

La darrera obra és un viatge al país més meridional del planeta, Xile, on trobarem a la família Trueba en La Casa de los espíritus, de Isabel Allende.

dilluns, 11 de gener de 2021

JOSÉ ANDRÉS Y MATT GOULDING: VERDURAS SIN LÍMITE

Ja feia temps que us volíem parlar d'aquest senyor tan senzill, natural, cordial... del cuiner José Andrés, una persona que deixant a part que cuini bé -que segurament ho deu fer, ja que s'ha forjat a les cuines dels millors- el que ens fascina és que es dediqui a donar menjar de manera altruista a gent de molts països en els quals es pateix per una raó o una altra. Són tantes les desgràcies que hi ha al món, incendis, terratrèmols, inundacions...
Darrerament, amb la pandèmia, però, ha recorregut gran part dels Estats Units donant menjar a les persones més afectades durant la crisi sanitària. No sabem exactament perquè es va decidir per establir-se als Estats Units, però allà ha fet una gran labor.
El José Andrés és una persona extraordinària!

El llibre que us presentem avui es diu Verdures sín limites y otras historias, escrit per José Andrés i Matt Goulding i publicat per Planeta Gastro.

El llibre és bonic de mirar, amb enormes titols, amplis marges i fotografies estupendes a càrrec de Peter Frank Edwards. 
Potser no és un llibre per llegir de començament a final, però proveu de començar i us assegurem que no el deixareu.
Està estructurat en una introducció, un capítol amb els valors que han portat al xef cap al món de les plantes, una exposició general de la forma de cuinar, bullint, fent caldos i utilitzant elements diferents de les plantes que les enriquiran encara més. 
Abans d'arribar al receptari hi ha una invitació a embrutar-se, a tenir un hort si és possible, a estar en contacte amb la natura i, a partir d'aquí, receptes per estació - primavera, estiu, tardor, hivern, per acabar amb les millors guarnicions i salses.
Explica alguna anècdota, com ara que malgrat de ser un xef tan reconegut amb 34 restaurants a càrrec seu, encara el paren pel carrer per preguntar-li... pel gaspatxo de la seva dona!!!
Ens agrada aquest Jose Andrés!
Podeu conèixer una mica més de la seva cuina i aprofitar per a endinsar-vos en l'apassionat món de les verdures gràcies a aquest llibre que trobareu a la nostra biblioteca.

divendres, 8 de gener de 2021

WALTER TEVIS: GAMBITO DE DAMA

Ja hem demostrat que el fet d'estar envoltats de llibres no ens fa immunes a la moda de les sèries de la televisió. El que sí ens passa és que quan cau a les nostres mans el llibre en el qual està basat tal o qual sèrie que ens va agradar no podem fer-hi més que caure en la temptació (malgrat la pila de lectures pendents que tenim a la tauleta de nit)

Però és el que hi ha. No ens hem pogut resistir a la recomanació d'avui, la novel·la Gambito de dama, de l'autor nord-americà Walter Tevis.
Si dubteu si llegir-ho o no, penseu que és un llibre que es va publicar l'any 1983 i que ha resistit per tant, el pas del temps. No és un producte editorial efímer, sinó que té qualitats que l'han fet perdurar, tal com demostra el fet que la sèrie s'ha fet més de trenta anys després.
Penseu que l'autor va escriure molts relats curts i només sis novel·les, i que d'aquestes sis, tres han acabat al cinema: The Hustler (El buscavidas) , The Color of Money (El color del dinero) i The Man Who Fell to Earth (El hombre que vino de las estrellas).
Gambito de dama és una novel·la de culte pels bons aficionats al joc dels escacs, però els que no sabem gaire d'aquest joc també podem gaudir molt, perquè es toquen temes universals, com ara l'abandonament, la resistència davant l'adversitat, la capacitat de superació,  la solitud, la tristesa, l'entusiasme, les addiccions, etc. 

Estem als anys cinquanta, època de la Guerra Freda, quan la Beth queda òrfena i va a parar a una institució. Allà rep tranquil·litzants que li donen, de la mateixa manera que a la resta de nenes internes, i allà descobreix la seva facilitat per jugar escacs.
La Beth és una noia molt intel·ligent i un prodigi pels escacs. Quan és adoptada amb tretze anys fets aprofita totes les ocasions per conrear la seva afició, la qual descobreix li pot servir per guanyar-se la vida.
El problema de la Beth és que li falten eines emocionals i es troba molt sola. Però la seva intel·ligència i capacitat de treball l'ajudaran a tirar endavant en un món molt masclista i altament competitiu.

Nosaltres hem patit una mica amb la deriva d'aquesta noia jova i  vulnerable, però ens hem emocionat amb una carrera professional, que té episodis trepidants malgrat que es tracta d'escacs (qui ho diria!) i que té un final apoteòsic en un Moscú comunista, en el qual aquest joc és una autèntica passió de masses.
Us avisem que tot és una ficció, però és ben segur que passareu una estona de lectura molt amena i fins i tot us poden venir ganes de saber una mica més de l'intel·lectual joc dels escacs.

En aquest cas, la novel·la Gambito de dama, l'hem trobat a l'espai ebiblio.  Aviat la tindrem en paper a la nostra biblioteca, però us volem dir com és de fàcil aconseguir els llibres electrònics amb ebiblio, i llegir-los en una tauleta o en un ereader compatible.

Des de la Biblioteca,  us animem a explorar el catàleg ebiblio Catalunya,  una manera senzilla de gaudir de la lectura sense sortir de casa. 
Però us demanem, si us plau, que continueu venint a la biblioteca i remeneu les prestatgeries a la recerca de la millor literatura.





dilluns, 4 de gener de 2021

CARLOS RIOS: COME COMIDA REAL



Creador del moviment "realfooding", Carlos Ríos és diplomat en Nutrició Humana i dietètica i un entusiasta d'un estil de vida que aposta per la reducció radical del menjar industrial i pel retorn a l'alimentació tradicional de la nostra cultura.


La indústria alimentària té un gran pes en el nostre entorn i a causa d'ella les nostres decisions quant a l'adquisició d'aliments no són sempre les correctes. És per això que l'autor ens posa davant la realitat dels aliments. 
A tal efecte, classifica els aliments segons el seu grau de manipulació per part de la indústria, arribant a tres grups diferents:

  • Els aliments amb un mínim de procés, entre els quals trobem el que són les matèries primeres, com ara verdures, hortalisses i fruites, peix i carn o llet i ous.

  • En segon lloc, els bons processats, que serien aliments sotmesos a processos innocus. Entre ells destaca l'oli d'oliva, els llegums bullits, el pernil de gla o els aliments reals congelats.

  • Finalment, trobem el grup dels ultra processats que són aliments que no tenen res a veure amb el menjar de veritat. Segons Carlos Rios, aquests productes no són aliments, sinó preparacions industrials comestibles.

Carlos Rios desmunta en el seu llibre molts mites que tradicionalment s'han donat com a certs i es fa servir dels nous estudis nutricionals perquè tots coneguem l'autèntic efecte de determinats menjar al nostre organisme. Els olis vegetals refinats no són tan bons com pensàvem o el sucre no és tan necessari per al cos com ens havíem dit.

Després d'haver posat en evidència com ens vénen la moto des de l'indústria alimentària, en una segona part el Carlos Rios va per feina i ens descobreix els secrets del "realfooding", del menjar de veritat.

Hi ha un eslògan que ens ha d'acompanyar per sempre en la nostra vida com a consumidors d'aliments:

Más mercado y menos supermercado

Más real y menos procesado

Más local y menos de otro lado.

Gràcies a aquest eslògan i a totes les indicacions de l'autor podrem millorar la nostra alimentació i de pas la nostra salut.

Tota aquesta informació ve acompanyada de receptes de menjar autèntic, com ara Carabassó a la parmesana o Gelats de fruita, Snack de cigrons Peix al forn. Fins i tot trobarem un pa de menjar de veritat.

Si voleu estar al dia en les noves tendències de nutrició, si voleu millorar la vostra alimentació, si voleu conèixer receptes sanes i saludables, alhora que apetitoses. Si voleu  aprimar-vos sense fer dieta, si voleu conservar una qualitat de vida, si voleu estalviar diners en la compra. Si voleu viure millor, en suma, us animem que us impliqueu en aconseguir receptes sanes i naturals, com les que ens aconsella el Carlos Rios en el seu llibre Come comida real, de l'editorial Paidós.

Ara que comença un any de nous bons propòsits no deixeu passar l'ocasió de canviar alguns hàbits. Podeu aconseguir el llibre a la nostra Biblioteca.  I també a l'espai ebiblio Catalunya, on el podreu aconseguir de manera virtual durant 21 dies.

I a menjar aliments autèntics i de proximitat!