dilluns, 30 de novembre de 2020

ANTONIO JIMÉNEZ MORATO: MEZCLADOS Y AGITADOS

Seguim amb el blog de cuina, que avui toca dilluns a la cuina, però mireu per on, avui ha caigut a les nostres mans el llibre Mezclados y agitados, que és més que res amb quines begudes s'emborratxaven els escriptors més famosos de la literatura universal. Perquè hi ha vida alcohòlica més enllà de Hemingway (que també està) i perquè alguns d'ells han estat quasi tan coneguts per la seva obra com per les seves copes.

El primer exemple el tenim en Guillermo Cabrera Infante que era de "Mojitos" (nosaltres ens apuntem), i aprofitem per explicar-vos que a la Bodeguita de Enmedio havien begut aquest beuratge d'altres que no són escriptors, com ara Nath King Cole o l'Errol Flynn.  (Bé, qualsevol que passés per La Habana havia d'acabar a la famosa Bodeguita, no?)

Truman Capote (ai!, com ens agrada l'autor de A sang freda, que per cert va viure a Catalunya) era de "destornillador", a base de vodka i suc de taronja. De fet, per a ell la vida era "un llarg passeig entre copes".

Alejo Carpentier és tan cubà com cubà és el "Daiquiri"; John Cheever, amagava ampolles entre els llibres i l'autor li dedica el sofisticat  Manhattan; Marguerite Duras, amb una vida molt complicada, es refugiava en l'alcohol, el Campari apareix a alguna de les seves novel·les, i a això es deu que el "Negroni" sigui el còctel que li dedica l'autor.

Més a la vora de casa nostra tenim al poeta Jaime Gil de Biedma, cràpula de la nit barcelonina a qui li anava el "Sol y sombra", barreja d'anís i brandy, i el sibarita Vázquez Montalbán, a qui l'autor dedica el "Singapur Sling".

El còctel "Margarita" li ha assignat l'autor al mexicà Juan Rulfo i com que a nosaltres ens encanta us donarem la recepta: necessitarem una copa específica, a la qual escarxarem la vora amb llimona i sal.
En la coctelera posarem tequila, Cointreau i suc de llima.
Ja podem agitar bé, i a gaudir!
Si voleu saber les quantitats exactes, haureu de venir a la biblioteca a buscar el llibre.

Però tranquils, que encara és dilluns i teniu tota la setmana per aconseguir-ho!
Què volem que tasteu el "Margarita" el cap de setmana amb moderació i ben acompanyat amb "guacamole i uns natxos", tot ben mexicà.

Bon profit! I bon dilluns de còctels!




divendres, 27 de novembre de 2020

OLIVIA MANNING: LA GRAN FORTUNA


Si la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust és un tema central en la literatura europea del segle XX, en aquest cas, us presentem la perspectiva d'Olivia Manning, en aquest primer llibre de la trilogia dels Balcans, La gran fortuna (1960).

Es tracta d'una mirada perifèrica, ja que ens trobem al Bucarest de 1939, un lloc que feia ostentació de la seva neutralitat i que es deixava estimar per anglesos i alemanys, alhora que mirava París com un ideal.

Allà arriben en un complicat viatge en tren des de la seva Anglaterra natal, la parella formada per Harriet -alter ego de l'autora- i Guy, acabats de casar i encara en etapa de coneixement mutu. 
La mirada de Harriet en dóna la imatge d'un Bucarest francament pobre i desigual, amb una classe de camperols paupèrrims, que no arriben a la mera subsistència.

Amb Harriet, però, coneixem l'ambient que gira al voltant de l'ambaixada britànica i dels estudis anglesos a la Universitat. 
Una sèrie de personatges magistralment retratats recorre les pàgines del llibre i ens ensenyen diferents aspectes de la ciutat, sigui les festes o l'acolliment de refugiats polonesos, però especialment les notícies sobre la guerra i els moviments dels alemanys.

Paral·lelament, la personalitat de Guy -eminentment social- contrasta amb la manera de ser de la seva dona i assistim al desenvolupament de la relació de la parella.

Una funció de teatre serà el colofó d'aquesta novel·la que finalitza amb la caiguda de París i que no és ben bé dramàtica, sinó que és agredolça, amb moments de franca diversió.
Des de la biblioteca us recomanem la lectura d'aquesta obra de gran fidelitat històrica, qualitats literàries i amb un argument d'allò més engrescador.

dijous, 26 de novembre de 2020

QUIM JUNCOSA: OMPLIR LA VIDA:EL VIATGE D'UNA ADOPCIÓ

 

Avui us volem recomanar un llibre molt bonic que porta per títol Omplir la vida: el viatge d'una adopció de Quim Juncosa. És un llibre ple de sentiments, és un regal que en Quim Juncosa li fa al seu fill quan aquest compleix divuit anys. L'autor intenta plasmar en aquest llibre tots els pensaments, les reflexions i les decisions que va haver de prendre quan va decidir adoptar al seu fill com a pare solter. 
En Quim és advocat i sempre havia tingut molt clar que volia ser pare, però la seva homosexualitat suposava un condicionant molt gran i limitava molt les opcions per poder fer realitat el seu somni. Finalment va decidir adoptar un nen a Rússia com a pare solter (ja que és un dels pocs països que contempla aquesta possibilitat). En el llibre, en Quim explica el seu viatge a Rússia, els tràmits legals que va haver de fer així com tots els sentiments que es van generar en el seu interior durant aquella experiència. Un d'aquests sentiments és el de la culpa que segons ell l'acompanya des de fa anys. Sempre ha tingut el dubte del qual hauria passat si al seu fill l'hagués adoptat un matrimoni format per un home i una dona... sap que el seu fill té una vida feliç, però el fet de tenir dos pares segurament li ha suposat algun hàndicap a la vida. Tot i que sempre han intentat ser uns bons pares, de ben segur que en algun moment el seu fill s'ha sentit diferent per no tenir un altre tipus de família.
Un llibre que és una història d'amor, una lliçó de vida que ens convida a reflexionar sobre els nous models actuals de família, sobre l'educació que volem donar als nostres fills, sobre l'adopció i sobre l'homoparentalitat. Un relat molt emocionant que demostra que el més important de qualsevol família és l'amor, la confiança i el respecte entre els seus membres, sigui quina sigui la seva condició sexual.

dimarts, 24 de novembre de 2020

NOU EXPOSITOR DE LLIBRES PARC NATURALS: MONTSERRAT

A la Biblioteca, fa molt pocs dies, hem rebut aquest expositor tan divertit. És un obsequi per a les biblioteques participants del grup de treball Parcs Naturals: Montserrat que ens ha arribat des de la Diputació de Barcelona.
De moment, l'hem situat al vestíbul de la biblioteca  i hem  repartit per les seves prestatgeries alguns llibres del nostre Fons especial (FE), aquells que parlen de diferents aspectes de l'espai natural i cultural que és la muntanya més emblemàtica de Catalunya. Podeu consultar aquests llibres aquí.
I és que Montserrat forma part del paisatge de Martorell i per l'antiga Ad Fines passa el Camí de sant Jaume que venint des de Barcelona va a parar a Montserrat.
Per això avui us proposem venir a la biblioteca a descobrir el Centre interès d'aquest Parc Natural.
També us animem que descobriu el camí des de Martorell. Podreu caminar i arribar en unes set hores. Podeu trobar aquí l'itinerari del Camí de Sant Jaume al seu pas per Martorell.

dilluns, 23 de novembre de 2020

XESCO BUENO: ESCUELA DE ARROZ: UTENSILIOS, TÉCNICAS, RECETAS Y PREPARACIONES DE BASE ILUSTRADAS PASO A PASO

De vegades, ens fa l'efecte que l'arròs és cosa dels diumenges, o potser dels dijous amb el menú del dia de molts restaurants.  
A més, molts de nosaltres els preferim al restaurant, ja que ens semblen una elaboració complicada a la qual és difícil de trobar el punt.

Però això s'ha acabat!!!

Com que avui és dilluns tenim tota la setmana per practicar amb el llibre que hem trobat avui. Es diu Escuela de arroz: utensilios, técnicas, recetas y preparaciones de base, ilustradas paso a paso 

Primer ens parem en l'autor prou conegut a Martorell, ja que és el xef de Ca l'Esteve, un restaurant pròxim al qual anem de tant en tant.
A part de ser molt bon cuiner, professor de cuina i un crac amb els arrossos, el seu segon cognom es Calderón de la Barca,  i per uns lletraferits, això és molt fort!!!
Bé, anem al llibre. Seria la Bíblia dels arrossos.
Ens explica una mica d'història,  l'origen, el cultiu, la sega, els tipus i tantes i tantes coses que no sabem.
Al mateix temps incideix en els estris per fer servir a la cuina i el parament a la taula. 
Hi ha secrets de la cocció, verdures, productes de mar, condiments.
I tot això amb unes fotos espectaculars.

Si  no us surt un bon arròs, potser és que la cuina no és el vostre punt fort (com el nostre) i preferiu que us el faci el Xesco Bueno Calderón de la Barca.
Però si teniu una mica d'aptitud i moltes ganes d'aprendre, no dubteu que amb l'ajuda d'aquest llibre els vostres arrossos del diumenge triomfaran amb la família.  
Gràcies per aquest llibre...

divendres, 20 de novembre de 2020

JOSÉ MAURO DE VASCONCELOS: LA MEVA PLANTA DE TARONJA LLIMA


La reunió mensual del club de lectura de nit no va ser una reunió convencional, ja que vam canviar la calidesa de la biblioteca per la fredor de la comunicació per videoconferència. Però era l'única opció possible per trobar-nos. Ja s'havia practicat aquesta modalitat durant el confinament de març i pensem que durant uns quants mesos s'hi haurà de continuar així.

L'objectiu de la trobada va ser comentar el llibre La meva planta de taronja llima, un relat escrit l'any 1968 pel brasiler José Mauro de Vasconcelos. Es tracta d'una narració basada en la infantesa de l'autor, als anys vint del segle XX, en una família pobre de Rio de Janeiro.

Sense dubte, és una història esfereïdora que ha arribat al cor de tots els lectors i lectores. La mirada tendra de l'infant ens acompanya a través de la sòrdida realitat dels seus cinc anys i ens recorda que estem en un món ple de temes per resoldre.

És aquest un llibre de lectura obligada en moltes escoles d'Amèrica Llatina, a causa dels valors que apareixen en ella i el coneixement d'una realitat tan dura com la que patia el petit Zézé.

Cadascú dels lectors ha posat èmfasi en un determinat aspecte del relat: la creativitat de Zezé, la seva vulnerabilitat, el seu abandonament. Tots hem patit amb la seva desventura, més d'una lectora ha plorat o ha vist reconegut nens de la seva realitat docent en l'actualitat.

Això vol dir que el relat toca temes universals presents avui en dia: la necessitat d'afecte dels éssers humans, especialment durant la infantesa, les grans desigualtats socials, la incomprensió, el maltractament, la il·lusió dels infants o aquest creixement precoç que en realitat és una infantesa perduda.

Ens va agradar especialment la qualitat humana d'alguns dels personatges: l'oncle, la germana Glòria o el Portuguès, pilars de l'autoestima del petit Zezé.
Però sense dubte destaca la primera persona del petit narrador qui ens deixa clar que és un entremaliat sense remei i d'alguna manera es mereix el maltractament que rep. També ens ensenya com es "busca la vida" per tenir content al seu pare, sense aconseguir-ho del tot, i com aboca tota la seva sensibilitat i la seva decepció en un petit arbust, al qual dota de personalitat humana i el converteix en confident de les seves penes i alegries.

A alguns ens va tranquil·litzar saber que la història havia tingut un final feliç fora de la novel·la, ja que el nen que volia ser poeta va arribar a ser el mateix escriptor. Quant al final de la novel·la, tan dramàtic i obert, ens va deixar el cor trencat.

Parlem de les possibilitats que té un nen d'avui de tirar endavant en condicions tan adverses i no deixem de patir per la gran dificultat que alguns només podem intuir i d'altres coneixen de primera mà a causa de la seva activitat professional. Han passat anys, estem en l'anomenat "primer món" i encara no s'han superat temes tan bàsics. Coincideix a més, que avui 20 de novembre és el Dia Universal de la Infància. No podia ser més pertinent el llibre.

Hem trobat a la biblioteca un altre relat de l'autor en el qual retrobem a Zezé amb onze anys, ara la ciutat de Natal, acollit per una família. Es titula Vamos a calentar el sol i en ell trobem a un Zezé molt  aplicat que només pensa a estudiar per a tirar endavant la seva família.

Una vegada més, malgrat els condicionaments tècnics, hem  gaudit de trobar-nos per parlar de les bones lectures que anem descobrint al Club de lectura de nit.

dimecres, 18 de novembre de 2020

NISARGADATTA MAHARAJ: YO SOY ESO

Els llibres sempre ens acompanyen i ens nodreixen l'ànima. En aquesta tardor tan complexa, també
poden ser una bona evasió i una bona ajuda. 
Per això avui us volem recomanar un llibre molt especial que recull els pensaments d'un gran savi nascut a la Índia. El seu títol és  Yo soy eso  i està escrit pel mestre Nisargadatta Maharaj. Tot i ser considerat un mestre, ell no va proposar mai cap religió nova, però amb el seu testimoni va intentar demostrar que la fe serveix per salvar a les persones.

La seva gran preocupació era acabar amb el patiment humà i per això ens va regalar un gran missatge: no tenir desitjos ni pors. Això és molt fàcil de dir i molt difícil de portar a la pràctica, per no dir impossible. De fet, ell mateix reconeix que tots tenim pors i anhels perquè això és inherent a la condició humana. Ara bé, el que hem d'aconseguir és dissoldre en el nostre pensament perquè així ens podem alliberar de tot allò que no podem aconseguir o que ens espanta. Moltes vegades els nostres pensaments ens esclavitzen i ens provoquen dolor; hem de ser conscients que moltes vegades és impossible resoldre ara coses que han de passar en un futur. Si algun dia arriben a succeir, serà llavors quan les haurem de solucionar amb les eines que tinguem en aquell moment.

És un llibre llarg i amb molt de contingut, adreçat principalment a aquelles persones que tinguin interès per conèixer noves espiritualitats, principalment relacionades amb l'hinduisme.