dimecres, 30 de gener de 2019

PRUDENCI BERTRANA: JO! MEMÒRIES D'UN METGE FILÒSOF!

Aquest mes de gener, al Club de lectura de nit, ens ha tocat començar l'any amb una lectura molt curiosa. Es tracta del llibre Jo! Memòries d'un metge filòsof, de l'autor Prudenci  Bertrana.
És una novel·la presentada al públic com la biografia del seu protagonista, un metge que dirigeix l'hospital psiquiàtric de Salt. 
Podria ser el que s'anomena pseudobiografia, el problema és que sembla que en el moment de la publicació (1925) tothom va saber que el protagonista no era un altre que Diego Ruiz, un intel·lectual de la mateixa època i amb el qual Bertrana havia tingut una certa amistat.  De fet, en la novel·la apareix el personatge del pintor, amic fidel amb una dona plena de virtuts en en el qual  el lector reconeix fàcilment a  Bertrana.
Si el llibre comença com una biografia més o menys discreta, el cert és que a mesura que avança es va tornant més i més rocambolesca, amb episodis vorejant el surrealisme i que ens mostren un personatge amb deliris paranoics. 
No surt gens ben parat el tribunal que va donar la plaça de director a un personatge amb tan poc interès per la ciència mèdica en general ni pels seus pacients en particular. I veiem perfectament a la persona que Josep Pla va descriure com a "putrefacte", i al que Unamuno va qualificar de  "un alma retorcida en cuerpo de mugre".
Les seves aventures estrambòtiques, el seu tarannà interessat i la seva desídia estan retratades amb la prosa florida i força complicada que caracteritza al modernisme literari.
Gràcies a aquesta lectura hem progut parlar una mica del Modernisme, moviment que buscava la renovació cultura del país (modernitat i europeïtzació), així com la normalització lingüística.  Va defensar la natura, el món rural i l'anarquia, a diferència del Noucentisme. Aquest darrer moviment va estar molt a la vora del poder, mentre els modernistes van ser intel·lectuals poc valorats, i sovint van tenir problemes per guanyar-se la vida, tal i com es veu en la narració.
La recepció entre els lectors del club de la novel·la Jo! Memòries d'un filòsof!  ha estat irregular.
En general no ha agradat, però alguns lectors sí que han reconegut el mèrit d'un autor que ha estat capaç de fer un retrat tan singular, entre patètic i humorístic, certament molt diferent del que esperàvem d'un autor com ara Bertrana. 
Alguns, això sí, ens preguntem si l'autèntic objectiu de la novel·la és deixar clar que Daniel Pérez, alter ego de Diego Ruiz, és l'únic responsable del pamflet  La locura de Álvarez Castro, defensor en el setge de Girona.  Sembla que  signar conjuntament amb Ruiz aquest article contra l'heroi local de la societat en la qual vivia,   li va portar molts problemes a Bertrana i en aquesta novel·la va trobar la seva revenja. 

dimarts, 29 de gener de 2019

PEP COLL: LES SENYORETES DE LOURDES.



Aques mes ens vam reunir el club de lectura de tarda per tal de comentar la novel.la Les Senyoretes de Lourdes de Pep Coll. 

La novel·la te l’empasses en un moment. Amb un català col·loquial explica les aparicions que va patir la nena visionària Bernadette Soubirous en una zona de França durant l’any 1858, és a dir, fa 150 anys. 
A mesura que vas llegint la novel.la et venen al cap les constants peregrinacions a Lourdes o a altres centres de culte on també hi ha hagut altres aparicions. No deixa de sorprendre comprovar com es va gestant un dels centres de peregrinació mundials del catolicisme. Fins i tot el papa Benedict anirà a Lourdes per a la commemoració. 
Hem de tenir en compte que l’autor, Pep Coll, no és creient. Per aquest motiu ell explica, segons la seva opinió, com es va utilitzar a la pobra nena per convertir Lourdes en la població de referència de la zona; quin va ser el paper de l’església catòlica que no va aprovar les aparicions fins que li van començar a caure una allau de donacions econòmiques. 
També critica el paper de la família de la nena que va aprofitar tot aquest guirigall per als seus propis beneficis personals. 
Avui dia passen pel Santuari de la Mare de Déu de Lourdes més de sis milions de persones a l’any. 


Una altra gran idea que es desprèn de la novel·la és la dels centres mundials del catolicisme segons homes o dones. Roma, amb el Vaticà com a principal centre de peregrinació mundial, simbolitza els homes amb els papes, els cardenals, la cúria masculina, els guàrdies de la Ciutat del Vaticà, etc. 
Per altra banda, el Santuari de la Mare de Déu de Lourdes simbolitza el món femení encapçalat per la nena visionària, Bernadette Soubirous, que diu que ha vist fins a 18 vegades la Santa Verge; les dones de la Congregació dels Enfants de Marie, autèntiques motors de tirar endavant la teoria de les aparicions, i les monges que acolliran Bernadette a la població veïna de Nevers. Diu el llibre: “Roma és dels mascles, mentre que Lourdes és de les dones”. 

Podríem dir que el llibre no va desagradar, tot i que la major part dels assistents van tenir clar que les aparicions de la Bernadette només estaven en la seva pròpia ment. 
De fet, en el que tothom va estar d’acord és que aquests fets s’acostumen a donar en llocs on hi ha molt poca cultura, en els quals les persones necessiten aferrar-se a il.lusions malgrat que aquestes siguin falses. En una societat més desenvolupada i sense tanta pobresa és més difícil que es puguin repetir aquests casos. 

Un llibre molt recomenable per conèixer de forma divertida, col·loquial i crítica com es va gestar aquest autèntic fenòmen de masses conegut com “Lourdes”

dijous, 20 de desembre de 2018

J. L. SAMPEDRO: LA SONRISA ETRUSCA


El club de lectura de nit ha acabat l'any llegint i comentant el llibre La sonrisa etrusca, de l'autor José Luis Sampedro.

En principi, el llibre havia agradat unànimement per la seva tendresa. Es va valorar  molt positivament l’evolució que fa el protagonista cap a una sensibilitat més femenina, encara que no tothom va estar d’acord que el personatge evolucionés massa.
Certament que vam trobar que el motor del canvi era el seu nét acabat de néixer, però alguns pensàvem que més que el fet de ser avi d’una criatura desvalguda el que va despertar en ell l’amor pel nen va ser el nom, Bruno, que li recordava a la seva pròpia joventut. De fet, el protagonista havia lluitat contra els alemanys en la Segona Guerra Mundial en Itàlia i és aquesta faceta seva de partisà la que recorda constantment, a la vegada que converteix el seu amor pel petit Bruno en una autèntica guerra, contra el fill i la cunyada que fan servir mètodes de criança diferents dels tradicionals.
La guerra i l’amor havien estat els protagonistes de la vida de Salvatore i en els seus darrers temps la memòria li fa recordar als seus antics amors, les batalles guanyades i les amistats i enemistats. Veiem un tipus d’home molt tradicional –salvatge va dir una lectora- que ha viscut experiències típicament masculines.
També es va valorar  la manera com l’escriptor posa en evidència la contradicció entre el món rural en la seva Calàbria natal i l’urbà en la gran ciutat que és Milà.
De tota manera, de mica en mica van anar sortint les febleses del llibre.  Resulta massa ensucrat i llarg en algunes escenes, amb un llenguatge que a alguns dels lectors resultava anacrònic i a d’altres molt llunyà de la seva experiència personal.  Tot li surt relativament bé al Salvatore, hi ha una sèrie de casualitats inversemblants,  personatges massa arquetípics, etc.
Són defectes, però, que no han impedit  que tots els lectors gaudíssim  d’una lectura senzilla que ha estat  capaç de treure’ns més d’un  somriure, alhora que ens ha fet reflexionar al voltant de temes profunds com ara la joia de viure, l’amor, la vellesa, la malaltia, l’amor dels avis pels néts, etc.

Li posem nota   7  7  8  8  7  7  7  7=  7.25  

diumenge, 25 de novembre de 2018

BERTOLT BRECHT: LA BONA PERSONA DE SEZUAN


Bertolt Brecht (1898-1956) conrea l'anomenat teatre socialista didàctic i d'agitació, un teatre èpic que es caracteritza pel distanciament entre públic i director, donat que la intenció d'aquest és narrar una situació perquè el públic reflexioni al seu voltant sense condicionaments. Brecht i el teatre èpic tenen com a objectiu canviar el món.
L'obra que ens ocupa La bona persona de Sezuan examina el dilema de com ser bondadós i a la vegada sobreviure, en un món capitalista. 

Es tracta d'una obra a manera de paràbola, una història simple i esquemàtica, situada en una ciutat imaginària d'una Xina europeitzada.  
A Sezuan trobem a Xen Te, una jove prostituta, de cor bondadós que ajuda a tothom i per això és premiada pels déus amb una quantitat de diners que li permet comprar un estanc. 
A partir d'aquí, la protagonista és abordada per un seguit de personatges que busquen aprofitar-se d'ella i dels seus diners i que la fan adoptar algunes accions poc responsables.
Però ningú pot ser totalment bo ni totalment dolent i, per això, apareix en escena el cosí de la Xen Te, un personatge que treballarà pel bé de la jove i que no deixarà que l'enredin i la deixin perdre.


La tertúlia va plantejar temes com ara, que vol dir ser bondadós/-sa?, era  Xen Te realment bona persona quan feia determinades accions?, pot la bondat individual canviar el món, etc.?  També es va parlar del nazisme com a context que va marcar definitivament la vida de l'autor, el qual després de fugir d'Aemanya va anar a parar als Estats Units, d'on va haver de marxar a causa de la seva ideologia propera al comunisme.  
El text no està exempt de sentit de l'humor, alguns personatges són grotescs i sense la més elemental ètica i els embolics argumentals no deixen de tenir la seva gràcia.
La societat que retrata Brecht és prou depriment i per les pàgines del llibre pul·lulen una sèrie de personatges pobres i sense gaires principis. Wang enganya en la mida de l'aigua que ven, alguns pobres són lladres, treballen poc i no es presten a fer de testimoni quan el lladre d'aigua s'accidenta. L'aviador, del que Xen Te s'enamora, vol els seus diners per aconseguir una feina a costa que acomiadin un pare de família.

El text acaba amb una exhortació a l'espectador, busqueu vosaltres mateixos el desenllaç  just i necessari, ha d'existir i l'hem de trobar.

La lectura d'aquesta obra forma part del projecte Llegir el teatre, organitzat conjuntament amb el TNC.

dilluns, 5 de novembre de 2018

SCHROBSDORFF, ANGELIKA: TU NO ETS UNA MARE COM LES ALTRES



Es tracta d'una novel·la que es situa a Alemanya, concretament al Berlín dels anys 20 dels 30, quan es produeix l'esclat del nazisme amb Hitler, des que és nomenat canceller del Reich des de 1933 fins al final de la 2a Guerra Mundial (1939-1945). 


El llibre relata la vida d'Else del seu naixement fins a la mort el 5 de juny de 1949. 

Tot i ser jueva de naixement, l’Else decideix convertir-se al catolicisme perquè creu que és una religió molt més liberal i permissiva, la qual cosa li va permetre portar una vida molt més dissoluta que la que era pròpia d'una dona jueva d'aquells anys. 


L'Else va viure els millors anys de la seva vida al Berlín dels anys vint. Eren els “bojos anys vint”: la despreocupació econòmica de les classes benestants anava lligada a una alegria vital i un gaudi intens. L'Else es va dedicar a viure de manera apassionada cada una de les pàgines que la vida li oferia, fidel a les dues promeses que es va fer de jove, viure amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés. I en va tenir tres de fills. 



L'Else era una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín. Rebel i inconformista, era més burgesa i alemanya que jueva i va trencar amb les normes estrictes que dictaven les convencions socials i familiars. 

Es va casar amb un artista i va viure els ambients festius i culturals de la nit berlinesa. 

Al llibre hi ha molta festa, però també molta cultura. L'alemanya era i és una societat preocupada pels diferents camps artístics. La vida de joventut de l'Else es desenvolupa en aquests ambients, de manera trepidant, i amb la successió de peripècies vitals i barreres superades que la porten a ser estimada i estimar tant com pot. Marxa de casa per a viure la seva pròpia vida, es casa amb tres homes, tindrà tres fills de cadascun d'ells i en algun moment arribaran a viure tots plegats a la mateixa casa. 



La seva relació amb els fills també és una relació diferent de la que acostumen a tenir els fills amb les mares, d'aquí prové el títol del llibre. 



Tothom va coincidir que era un llibre molt interessant que donava lloc a parlar de molts temes: la religió, el nazisme, les relacions materno-filials, les relacions de parella, etc.

dimecres, 31 d’octubre de 2018

SANTIAGO RUSIÑOL: ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA

La Biblioteca de Martorell participa en l'activitat Llegir el Teatre, promoguda pel Teatre Nacional de Catalunya. És per això que el club de lectura de tarda ha llegit aquesta divertida paròdia de l'autor Santiago Rusiñol, Els jocs Florals de Canprosa.
Tothom va coincidir que llegir teatre és complicat, tot i que és una obra divertida ja que es tracta d'una paròdia dels Jocs Florals que a principis del s. XX es celebraven en diverses localitats de Catalunya. 
Amb aquesta obra, Santiago Rusiñol va intentar fer una crítica del funcionament d'aquests certamens literaris que moltes vegades no prioritzaven la qualitat literària dels poemes presentats sinó altres coses com ara la popularitat o la posició social de l'autor. Rusiñol era un gran observador de la societat del seu temps i això queda clarament reflectit en aquesta petita obra que actualment s'està representant en el TNC.
S'ha de dir que un grup de lectors de la biblioteca va assistir prèviament al Teatre Nacional de Catalunya a veure aquesta obra, la qual els va fer passar una estona molt agradable. La seva posada en escena àgil i divertida, amb números musicals, va fer que els 130 minuts de l'espectacle passessin molt ràpidament.

La lectura d'aquesta obra forma part del projecte Llegir el teatre, organitzat conjuntament amb el TNC.



dilluns, 29 d’octubre de 2018

DAVID FOENKINOS: LA BIBLIOTECA DELS LLIBRES REBUTJATS

El passat dijous ens vam reunir els lectors de la nit, per tal de comentar el llibre La biblioteca dels llibres rebutjats, lectura del mes.

Tothom està d'acord en què es tracta d'una lectura amable, fàcil de passar. Encara que no agrada del tot, si que hi ha lectors que li treuen molta punta a la història.
En primer lloc, es parla del tema principal, la gran manipulació de la industria editorial (i per extensió, la manipulació en general a la qual estem sotmesos en la nostra societat)
Però a partir d'aquí el lector i les lectores troben una gran quantitat de detalls, normalment divertits o curiosos, que han contribuït a amenitzar la lectura. Molts personatges secundaris que queden només esbossats, el tractament de la zona geogràfica en la qual està situada el llibre (la Bretanya francesa) que és una protagonista més de la història, alguns personatges, algunes situacions, etc. La manera en la que es resol la història resulta una sorpresa. 
 Coincidim es que és del tot inversemblant, no és més que una petita faula que paròdia com ens venen els productes. 
Tothom està d'acord en què no és la millor novel·la del seu autor, però tot i així agrada la manera en que està narrada, la infinitat d'idees que l'autor ens va transmetent al fil dels esdeveniments. 

Li posem com a nota mitjana 6.33