39+1: l'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa.

El bon ambient i la diversió van ser protagonistes en la tertúlia al voltant del llibre de l'autora Sílvia Soler, 39+1: l'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa.

El llibre, sense gaire valor literari, recrea el món de la dona moderna, la professional de classe mitjana, que lluita per combinar feina i família, i que encara busca un espai d'autorrealització personal.

És un llibre molt fàcil de llegir, divertit, que ens ha ajudat a desintoxicar-nos una mica i que ens ha donat una bona estona de parlar sobre les exigències de la dona del segle XXI.

Posem nota:

6 + 6 + 6 + 5 + 6 + 7 + 7 + 7 + 4 + 5 = 5,9 de mitjana

Quedem que pel proper mes llegirem Bon cop de falç, dels autors Ramon Gasch i Andreu González. És tracta d'una novel·la històrica ambientada en la Guerra dels Segadors (1640-1652).

La propera trobada serà el proper dijous 15 de març i comptarem amb l'assistència de l'Andreu González qui tindrà l'amabilitat de participar en la nostra tertúlia.

Un nou Club de Lectura

Els darrers dies s'ha posat en marxa un nou Club de Lectura a la Biblioteca Francesc Pujols de Martorell. Un dilluns al mes un grup de persones interessades per la lectura es reunirà per tal de comentar un llibre. La primera reunió tindrà lloc el proper 27 de febrer a les 18 hores, a la mateixa biblioteca, i en ella es comentarà l'obra de la Maria Barbal, Pedra de Tartera. Aquesta autora visitarà la biblioteca Francesc Pujols, el proper dia 7 de març, i presentarà aquest llibre en una xerrada d'assistència lliure a l'Auditori del Centre Cultural. Paral·lelament, continua en funcionament el Club de Lectura del vespre, que es reunirà el proper 16 de febrer, a les 21.30 del vespre, en una tertúlia que girarà al voltant del llibre de la Sílvia Soler, 39+1, una divertida novel·la que narra l'atrafegada vida de la Ília una dona que acaba de fer-ne els 40. Molt bones lectures.

Herman Koch: El sopar.

Pràcticament totes ens sentim decepcionades pel màrqueting de la contraportada que ens havia venut el llibre El sopar com una reflexió crítica de la nostra societat i com el dilema d'uns pares que han de decidir denunciar o no als seus fills adolescents, culpables d'un episodi especialment violent.

El cas és que el llibre va resultar una altra cosa ben diferent, una història de violència amb un psicòpata com a protagonista.

Narrat en primera persona, primer coneixem a una família de bona classe totalment normal fins la meitat del llibre, però a partir d'aquí, descobrim a través del mateix narrador, un historial de psicopatia i opinions radicals, que canviarà del tot el to de la novel·la, la qual passarà a convertir-se en una història esgarrifadora que fins i tot espanta a estones.

Ens preguntem si hi ha una justificació de la violència en el llibre. I reflexionem sobre la maldat en l'ésser humà.

De fet hi ha qui comenta que en el llibre apareixen diferents temes punyents que semblen posats per fer-nos reflexionar.

La història ha enganxat, tot i que hi ha a qui li ha costat començar, i es comenta que podria ser que aviat es fes una pel·lícula, de tant visual i efectista com és. De fet, apareixen constants referències cinematogràfiques a cine de violència.

Després de comentar el llibre, sorgeix la proposta de pensar que faríem nosaltres, persones normals sense cap malaltia mental, en una situació com ara aquesta. En general, resulta difícil, per no dir impossible, posar-se en el lloc d'una situació tan límit. Queda clar, però, que un fet com aquest amb tota seguretat ens destrossaria la vida.

Li posem nota i surt un 6.33 de mitjana. I és que és una novel·la que es llegeix d'una sentada, malgrat les incoherències que podem trobar en ella.

Si voleu que us "destripin" la història féu clic aquí. Si no, llegiu-la i opineu.

En la trobada del passat dijous ens vam reunir per comentar el llibre L’estimava de l’Ana Gavalda i per celebrar el Nadal.

Tothom va reconèixer que és un llibre que es llegeix força ràpidament, tot i que en general se li van trobar moltes pegues: Que li faltava un context narratiu més elaborat, que la història era poc creïble, que l’autora no va ser capaç de posar-se en la pell del personatge masculí... etc.

Per sort, també se li van trobar alguns detalls interessants i, el més important de tot, ens va donar per a una bona estona de conversa.

La Rosa ens va proposar la lectura que comentarem el mes de gener, vam intercanviar regals d’amiga invisible i vam brindar pel nou any i la lectura.

Bon nadal i bones festes per a tothom!

Estupors i Tremolors

Sorpresa va ser la paraula que més es va sentir a la reunió del club de lectura de novembre. Es tractava de comentar la novel·la de la belga Amélie Nothomb, que ens va endinsar en el món d'una gran empresa japonesa. El llibre va agradar. I molt. Va sorprendre no només la història en si, sino també el fet de constatar com poden arribar a ser d'importants les diferències culturals. Gairebé totes les assistents van estar d'acord en que ha canviat la seva visió de la cultura japonesa. Sembla que el que predomina en les relacions laborals japoneses es pot resumir en una frase del llibre: "no m'has de fer preguntes, has d'executar les meves ordres". I la pobre protagonista, que tenia fe plena en la consigna occidental de que "parlant la gent s'entén" va acabar netejant els lavabos de la seva planta. Això sí, el llibre ens ha fet riure a totes gràcies al particular estil narratiu de l'autora i per les anècdotes una mica esbojarrades que explica. A més es llegeix en un tres i no res. Un valor afegit. http://blogs.periodistadigital.com/mosaico.php/2007/02/26/entrevista_rapida_y_viva_amelie_nothomb http://www.youtube.com/results?search_query=estupor+y+temblores&aq=f

El passat dijous ens vam reunir nou persones per comentar la lectura proposada per l'Ester, Primavera, estiu, etcètecera de l'autora Marta Rojals.

La novel·la va agradar moltíssim, tot i que el final potser no va estar a l'alçada, més que res perque el desenllaç es va donar en un parell de pàgines. Les lectores del club es van dedicar a fer diverses interpretacions, tornant a rellegir els paràgrafs més significatius a la recerca del seu autèntic sentit.

Es va valorar molt el domini del llenguatge de la Marta Rojals, va agradar molt l´ús de diverses varietats lingüístiques del català. L'estructura narrativa també es va trobar molt ben aconseguida, com se salta en el temps amb molta fluïdesa i el bon ritme que té en tot moment.

En quant al tema es va resaltar la capacitat de la protagonista per valorar al seu poble quan ja és adulta, en comparació amb les ganes que tenia de marxar quan era jove, i la història d'amor que conté.

També es va parlar de com costa parlar de sentiments, especialment, en situacions traumàtiques.

En la votació final es va abstenir la Rosa, que encara no l'havia acabat, però van haver dos vots per correu electrònic. Un altre persona no va votar doncs no havia llegit el llibre.

9-8-8-9-9-8-8-6-6 = 7.88

Proposem la lectura del mes que ve.

Es tracta de Estupor i tremolors, un llibre de la belga Amélie Nothomb, situat en una gran empresa del Japó, on l'Amèlie va treballar durant un any.

És doncs una novel·la autobiogràfica. Va ser Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa.

Esperem que agradi, i si no, serà una estona curta, doncs el llibre només té 108 pàgines i es llegeix d'una sentada.

La propera trobada serà el 10 de novembre.

Fins aleshores.

CURS 2011-2012

Després de tot un estiu lector, encara que sense trobades literàries, ens tornem a veure el passat dijous.

La lectura a comentar és el llibre de la Najat El Hachmi, titulat La caçadora de cossos.
La Pilar ja havia avisat que no era bo, però voliem lectura eròtica per a l'estiu i ens vam engrescar amb ella.
Així doncs, aquesta vegada hi ha unanimitat quan parlem del llibre: absolutament tothom l'ha trobat dolent. Ha hagut qui ni siquiera l'ha acabat. D'altres sí, però totes coincidim en parlar de la poca consistència del personatge, el qual, està clar que es tracta d'una dona amb carències afectives i baixa autoestima, encara que no sabem d'on li vénen. Només coneixem una dona que treballa netejant, en el torn de nit per guanyar més diners, i que aprofita qualsevol ocasió per tenir una trobada sexual amb qualsevol. Totes aquestes trobades, a més, ens resulten prou penoses, sense cap al·licient que dongui gaire erotisme a l'assumpte. Al contrari, es produeixen en llocs especialment repulsius, bruts i amb olors especialment dolentes.
Tampoc no ens ha agradat l'estil, fins i tot hi ha qui ha dit que és un llibre mal escrit escrit, amb frases mal construïdes i falta de vocabulari.
Ens ha sobtat que qui ha escrit aquesta història sigui la mateixa autora de l'Últim Patriarca, llibre d'una qualitat molt superior a aquest. Alguna persona apunta que aquest llibre potser hauria estat escrit amb presses i que, en realitat, podria ser un bon primer esborrany, el qual s'hauria de reescriure.
Un altre punt és si es tracta o no d'una història autobiogràfica. Algunes pensem que no, que tota la història és fruit de la imaginació de l'autora, però algú havia llegit en La Contra de La Vanguàrdia, una entrevista amb l'autora en la qual parla clarament de que es tracta d'una història personal.
Bé, temes no ens han faltat. Sembla que hagi donat molt més tema que molts llibres que han agradat.

Apart d'això, comentem les nostres lectures estiuenques. El repte el té una lectora que ha arribat a les xifra de 10 llibres durants els mesos de juliol i agost. La resta tenim xifres més modestes, però no per això deixem de parlar de les lectures que més ens han captivat.

Quedem pel proper 20 d'octubre amb un llibre que promet, Primavera, estiu, etcètera.