dimecres, 12 de maig de 2021

EDUARDO MENDOZA: TRANSBORDO EN MOSCÚ

Una altra novetat acabada d'arribar a la biblioteca i també acabada de publicar és la novel·la del barcelonès Eduardo Mendoza, Transbordo en Moscú.
Es tracta d'una lectura molt aguda, amb molt de ritme, divertida. Combina reflexió i aventures amb una virtuositat digna d'elogi.

Escrita en primera persona, la narració va a càrrec de Rufo Batalla -alter ego de l'escriptor-, un jove nascut a Barcelona, al qual vam seguir en altres dues novel·les de l'autor, El rey recibe y El negociado del yin y el yang.

En transbordo en Moscú, arribem a la dècada dels vuitanta del segle XX i Rufo es casa amb Carol, filla única d'una adinerada família de la burgesia catalana. D'aquesta manera, l'autor té excusa per a parlar-nos de la classe social que belluga els diners del país,  del seu pensament i manera de fer.
Espanya ha consolidat la Transició. Paral·lelament, Rufo Batalla és conscient dels canvis que s'estan produïnt en un món que es precipita cap a la fi del règim comunista.

Els comentaris sobre la societat que ens envolta, sobre la caiguda de tot un sistema econòmic diferent del capitalista o sobre l'art o la ciència -en boca de diferents personatges- indiquen un gran nivell intel·lectual i una gran lucidesa. Rufo és un espectador dels esdeveniments i de les persones que l'envolten. En aquest sentit estem davant una mena de novel·la històrica.
Així i tot, acabarà recuperant les aventures al voltant del Príncep Tukuula i del fictici regne de Livonia.

És una lectura molt fàcil i entretinguda, molt recomanable. Està impecablement escrita per un gran  nom de les lletres, com és l'Eduard Mendoza.

La podeu trobar a la nostra biblioteca i també a l'espai ebiblio.

dilluns, 10 de maig de 2021

MIS RECETAS MADE IN MARRUECOS


És època de Ramadà, segons el calendari musulmà, i a Martorell hi ha una important comunitat de persones procedents del Marroc. A més, a la biblioteca ens agrada viatjar i conèixer altres cultures amb la seva gastronomia.
O sigui que tothom pot estar interessat en el llibre que hem escollit aquest dilluns per estar la cuina. Es tracta d'una edició de Lonely Planet que recull trenta receptes autèntiques i imprescindibles. Es diu Mis recetas made in Marruecos.

Com la nostra, la del Marroc és una cuina mediterrània, que fa servir els ingredients que tenim al nostre abast. Molta verdura, fruita, carn i peix són la base d'una cuina molt rica i molt variada. Sense oblidar els dolços, es clar.

Una de les seves característiques és l'ús d'herbes i espècies, una mica més que a casa nostra. El coriandre o el fonoll, el comí i d'altres, que coneixem, però que no sempre posem a les nostres receptes.

Són especialitats marroquins la "harira", sopa a base de tomàquet, ceba, safrà i coriandre fresc o els "mezze" pa i diversos plats de vegetals com ara la remolatxa, els cigrons o les albergínies. També el "briouat" o la "pastela". Los pinxos, el "chwarma" o el "tajin", entre les carns.

Receptes com ara les mongetes blanques especiades, les pastanagues amb taronja i canyella, la remolatxa amb all i comí o els fideus al vapor amb canyella faran les delícies de tots els amants de les verdures.
El tajin es pot fer amb xai, vedella o pollastre i per gaudir del peix podem triar unes empanadilles, un daurada amb llima i fonoll o unes sardines amb "chermoula".
Entre les postres, trobareu les pastes d'ametlles i panses o la "baklawa", per a ocasions especials.
El té amb menta, calent, dolç i aromàtic és ideal per a mitja tarda acompanyat de galetes.

Tot sembla deliciós.
Per això us recomanem aquest llibre ple de bona cuina d'una part del món que ens queda a un pas de casa nostra, a la part sud del mar que banya Catalunya.
Acostem-nos a la cultura del Marroc, si no físicament, sí fent un viatge amb el paladar.

Aquest llibre està a la secció de cuina a la primera planta de la nostra biblioteca. No dubteu en venir a consultar-lo.

divendres, 7 de maig de 2021

JOSEPH JOFFO: UNA BOSSA DE BALES


Avui us volem recomanar un llibre per a tots els públics. Es diu
Una bossa de balesUn saco de canicas en la versió castellana.
Joseph Joffo, l'autor,  només tenia deu anys quan l'exèrcit alemany va arribar a París.
El seu pare era un barber jueu i va veure clar que les coses no pintaven bé.
És per això que va decidir enviar al petit Joffo i al seu germà Maurice de només dotze a refugiar-se amb els germans grans residents a Niça. La qüestió era que havien de marxar l'un amb l'altre, sense cap adult que els acompanyés.
Però cap problema, el pare ja sabia el que era fugir i travessar Europa des de la llunyana Rússia amb només set anys. A més, sabia com eren el seus fills d'espavilats.
I sí, els nens van saber aprofitar els deu mil francs que els va donar el pare per a emprendre el viatge i van començar una sèrie d'aventures que canviarien la seva vida per a sempre.
El lector segueix les peripècies dels nens amb una mica d'angoixa fins que s'adona que ser nen durant la Segona Guerra Mundial no era exactament el mateix que ara i els dos germans estaven perfectament capacitats per viure aquest viatge.
El problema és que hi ha coses que no depenen només d'un mateix, sinó que els esdeveniments històrics influeixen.
Així el que podia haver estaat plàcida estança en la Niça vigilada per les tropes de Mussolini es converteix en un malson amb l'arribada de les tropes alemanyes.


No està bé desvetllar els finals i no ho farem, però heu de saber que és una història tendra i a estones divertida, d'aquelles en què es pateix una mica en els moments de més tensió, però que deixa un bon sabor quan s'acaba.
És una lectura curta i optimista que des de la biblioteca us recomanem a persones de totes les edats.

Joseph Joffo va relatar aquesta part de la seva vida en un llibre escrit l'any 1973, una autobiografia que es llegeix com una novel·la.

A la biblioteca de Martorell la tenim en versió catalana i castellana i la trobareu  a la primera planta de la biblioteca, on hem situat les biografies darrerament.

Us hi esperem!


dimecres, 5 de maig de 2021

THEODOR KALLIFATIDES: EL ASEDIO DE TROYA



D'entre totes les novetats arribades a la biblioteca, ens hem decidit per llegir i comentar-vos una de les novel·les de l'autor grec, arrelat a Suècia, Theodor Kallifatides.
Nascut l'any 1938, va arribar a Suècia el 1964. Va treballar com a professor de filosofia a la Universitat d'Estocolm, mentre escrivia poesia, contes i novel•les en suec i en grec.

Una persona gran i amb una carrera literària, de la que a Catalunya no sabíem res, fins que Galaxia Gutenberg va publicar l'any 2019 el seu llibre Otra vida por vivir, en català Una altra vida, encara. Després vindrien El asedio de Troya, Madres e hijos / Mares i fills i El passat no és un somni.

El Asedio de Troya és una novel·la relativament curta, però d'una gran bellesa. Narra dues històries paral·leles, en dos moments històrics diferents.
Una d'elles universalment coneguda, La Ilíada, és explicada per una jove mestra als seus alumnes adolescents, l'any 1945, durant l'ocupació alemanya d'un petit poble de Grècia.
Les circumstàncies de la narració amb el rerefons de l'ocupació nazi i de les nefastes conseqüències són la segona història.
Han passat deu mil anys, la manera de fer guerra potser ha canviat en les formes, però no en allò que és essencial. En el patiment, en la deshumanització. Assetjadors i assetjats són persones bàsicament iguals, amb els mateixos interessos i passions, però la guerra els situa en plans diferents i irreconciliables.
És una novel·la amb una important dimensió filosòfica i d'iniciació. El jove protagonista, amb només quinze anys, coneix l'amor per primera vegada, mentre sent per primer cop la narració de la gran epopeia grega i viu els traumàtics esdeveniments que van marcar la història d'Europa i la seva pròpia existència.

La gran tensió narrativa en la part del segle XX és la que dota a tota la narració d'una sensibilitat especial. El relat de les aventures d'Aquil·les i Hèctor posen èmfasi en els sentiments de les persones, però també s'expliquen detalladament les lluites més ferotges entre els herois. I veiem com, més enllà dels enfrontaments en el camp de batalla, dones i joves són les principals víctimes d'aquesta guerra que se situa en la base de la nostra cultura.

Es tracta d'una lectura molt recomanable que ens ha servit per a conèixer a Kallifatides i la seva veu reflexiva,  crítica i sensible.
Podeu trobar aquest llibre en la nostra biblioteca i també en versió digital en https://biblioteca.ebiblio.cat.

dilluns, 3 de maig de 2021

TONI MONNÉ: L'HORA DEL VERMUT

Avui hem triat el llibre L'Hora del vermut, 150 receptes per assaborir. En Toni Monné ens porta amanides, tapes fredes, broquetes, pinxos, "gildes", llaunes i salaons, a la planxa i fregits... còctels amb vermut, plats amb vermut. Editat per Cossetània i amb fotografies de Xabier Mendiola.

Ens trobem amb un llibre força interessant per gaudir i saber una mica més sobre la història del vermut, des dels vins aromatitzats de les antigues civilitzacions fins als nostres dies.
"Prendre el vermut" "Fer el vermut", "l'hora del vermut", són frases metonímiques (amb les quals designem l'hora o el moment amb la beguda que s'acompanya habitualment) que s'han convertit en sinònims de fer un aperitiu o picar unes tapes amb els amics abans de dinar o sopar; fins i tot, per substituir un dinar o un sopar per unes bones tapes il·lustrades.

El vermut s'ha convertit en excusa, en fil conductor d'un acte social que està adquirint les dimensions d'un nou fenomen gastronòmic, autèntic ritual per a sibarites urbans.
Arriba a la península Ibèrica i entra per Barcelona, com no. Un nom: Flamilio Mezzalama
Però llegiu el llibre que us ho explica.

Anem a les receptes:
Assortit de cremes fàcils per untar,
Crema de musclos amb escabetx, 200 g. formatge d'untar i 1 llauna de musclos amb escabetx.
Crema de carxofes amb anxoves, 200 g. de formatge d'untar, 1 pot de cors de carxofa, 6 filets d'anxova amb oli.
Crema d'olives, 200 g. formatge d'untar, 1 gra d'all, 50 g. d' olives.
Pebre, sal, torradetes.
Brandada de bacallà, amanida de marisc, ensalada russa, seitons en vinagre, porros a la vinagreta, crema d'albergínies i tonyina amb galetes salades.
Pinxo de foie amb ceba caramel·litzada.
Broquetes Yakitori.
Pinxo de tomàquet alvocat i formatge manxego tendre a l'oli d'alfàbrega.
"Cojonudos"-rotllets de salmó fumat amb salsa tàrtara. I de calents també n'hi ha uns quants,
Navalles amb oli de soja i gingebre.
Secret ibèric amb codonyat.
Ortigues de mar arrebossades.
Microcroquetes de formatge blau.
Truita de patates amb xoriço ibèric.
I uns quants còctels on l'ingredient principal és el vermut:
El President, Lluna, Iza&It, Vermouth Sour, Old Tarraco, London Cup.


Esperem que a partir d'ara els vostres vermuts siguin molt més variats.
Un hi esperem a la biblioteca amb aquest llibre i molts més, a la nostra secció de cuina.

divendres, 30 d’abril de 2021

NOVETATS SANT JORDI 2021


Sant Jordi és un dia per a voltar pel carrer, per veure llibres, comprar-ne si es pot, gaudir de l'ambient, de les roses, de la primavera, un dia que els amants dels llibres esperem amb ganes.

Passat uns dies, però, ja és hora de venir a la biblioteca a veure quines novetats tenim de les que vam veure passejant, i no vam poder comprar -el pressupost per llibres sempre és limitat, per gran que sigui.

I sí, ja tenim a la biblioteca algunes de les novetats:

Les que es van presentar a la biblioteca, per descomptat:

Gerard Quintana. L'home que va viure dues vegades.

Salvador Alsius. Com TV3 no hi ha(via) res.

Marc Artigau. Jo era el món.

Najat El Hachmi. Dilluns ens estimaran.

Xavier Bosch. La dona de la seva vida.


Però hi ha molts altres llibres per a descobrir.

Assenyalaré els que han cridat l'atenció a qui escriu aquest post, una visió parcial sense dubte.

Theodor Kallifatides, escriptor grec nascut l'any 1938, ha desenvolupat la seva carrera en Suècia. Aquest Sant Jordi ens ha deixat el seu llibre El asedio de Troya, una història que barreja l'ocupació nazi d'un petit poble grec durant la Segona Guerra Mundial amb el relat de la Guerra de Troia.

De l'Eduardo Mendoza hem rebut el darrer lliurament de la sèrie protagonitzada per Rufo Batalla. Després de El rey recibe i El negociado del yin y el yang, ara ens arriba Transbordo en Moscú. Estic segura que ens proporcionà estones de diversió i aventures, però també de reflexió, en la línia del que ens té acostumat aquest prestigiós autor.

També tenim a punt la darrera aventura del comissari Kostas Jaritos. Ética para inversores, de l'autor Petros Márkaris ens endinsarà en el cas de la mort d'un inversor àrab en Atenes, amb el rerefons dels problemes socials que assolen el nostre món.

Entre els més populars puc anomenar autores com ara l'Elisabet Benavent, amb el seu llibre El arte de engañar al karma o com la Julia Quinn, amb la novel·la romàntica que va donar peu a la primera temporada de la sèrie Bridgerton, El duque y yo. O la tercera part de la trilogia La Mansión, d'Anne Jacobs.

Podeu veure totes les novetats en aquest enllaç a la nostra biblioteca virtual. https://bibliotecavirtual.diba.cat/novetats

Un hi esperem a la biblioteca.



dimecres, 28 d’abril de 2021

YEWANDE OMOTOSO: LA VEÏNA DEL COSTAT


Yewande Omotoso és novel·lista, arquitecta i dissenyadora resident a Sud-àfrica, nascuda a Barbados i que va créixer a Nigèria. 

Aquesta biografia s'assembla a la de l'Hortensia, la protagonista del llibre que avui us presentem. Amb la seva veïna, la Marion conformen la història d'una relació complicada. El rerefons de tot és l'educació que totes dues han rebut i les circumstàncies de les seves vides. 

A hores d'ara de la vida, ja sabem que la llibertat individual és parcial. Elles no van triar ni la família, ni la raça, ni el moment històric del país en el qual van viure. I aquesta és la base de La veïna del costat, de la Yewande Omotoso. 

L'Hortensia va patir des de jove el racisme en l'Anglaterra de la segona meitat del segle XX. Així i tot va triomfar com a dissenyadora i es va casar amb un home blanc. Tots dos van marxar a Nigèria per raons laborals i ja jubilats es van traslladar a Sud-àfrica, un país llargament marcat per l'apartheid.

Un cop allà es van instal·lar en un elitista barri de Ciutat del Cap on van coincidir amb la Marion, d'ascendència lituana, arquitecta jubilada i personalitat destacada entre les dones del seu barri residencial. 

La relació entre les dones -una negra i una altra blanca- és d'autèntica animadversió.
A partir d'aquest fet, l'autora construeix una història plena de girs inesperats, d'ironia i de tendresa. És a estones divertida, a estones dura. Podríem dir que és molt cinematogràfica, amb episodis plens de càrrega emocional que fins i tot ens faran caure alguna llàgrima.

Temes com ara l'amor, el matrimoni, la maternitat, l'educació dels fills,  la relació amb els pare, etc. apareixen marcant la vida personal de dues dones triomfadores professionalment parlant. Com a teló de fons, el conflicte racial i l'enorme desigualtat d'un país que es va aprofitar durant molt de temps del població negra per afavorir a la minoria blanca que va venir d'Europa. 
Totes dues dones fan una reflexió sobre les seves respectives vides, mentre els lectors ens veiem immersos en el relat, passant pàgines ràpidament i gaudint d'alguns dels personatges secundaris.

Una lectura fàcil i instructiva. D'aquelles que ens fan descobrir nou vocabulari -en català- i a anar al google a buscar llocs i història.
I és que Àfrica ens resulta desconeguda i llunyana. Però la literatura, les emocions i els sentiments humans són universals.