Volem iniciar la commemoració del Dia de la Dona, aquest any en el qual no podrem sortir al carrer, parlant una mica d'història del feminisme.
Durant tot el mes, a més, dedicarem la nostra tasca a les xarxes socials a donar entrada a veus femenines, a autores que conreen les diferents disciplines científiques o artístiques.
Avui volem fer-nos ressò de l'obra de la Núria Varela, periodista i escriptora, Directora General d'Igualtat del Govern d'Astúries.
Si en el 2013 va publicar el llibre Feminismo para principiantes , imprescindible en un moment en què encara escassejaven els llibres de divulgació feminista, quinze anys més tard repeteix amb Feminismo 4.0 : La cuarta ola, del qual avui us volem parlar.
Aquest darrer llibre ens explica el que representa la veu de les dones avui dia, explora en quines són les raons per les quals el feminisme ha crescut i que és exactament allò que es reivindica de diverses maneres cada 8 de març.
En una primera part es contextualitza el tema parlant dels inicis de feminisme, paraula que apareix per primer cop a França l'any 1871. Abans, però, amb la Revolució Francesa ja havia nascut un moviment que va donar lloc a la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, a càrrec d'Olympe de Gougues, l'any 1791, la publicació del qual va ser fatal per l'autora, que va acabar a la guillotina, per tan excèntriques idees.
La tercera onada naixerà amb el llibre Mística de la feminidad de Betty Friedan (1963).
A partir dels anys vuitanta el feminisme va canviar radicalment. Es van donar la volta a molts conceptes i es va arribar a la conclusió de què el gènere és una mera construcció social i que a la nostra societat es considera que la relació normal és l'heterosexual (heteronormativitat).
També es van donar les bases per la interseccionalitat, ja que van aparèixer altres tipus de feminisme com ara el Chicano, el de la ïndia o el feminisme negre.
Paral·lelament comencen a desenvolupar-se les teories avui anomenades Queer, paraula que inclou a grups marginals exclosos del terme gay, que -segons deien- només definia a l'homosexual masculí i burgès.
I així arribem a la quarta onada. La Núria Varela l'analitza a fons i ens explica com a partir del 2010 les places s'omplen per diverses raons -la Primavera àrab, manifestacions estudiantils a Xile, 15M en Espanya, Occupy Wall Street, als Estats Units, Se non ora quando?, en Itàlia, etc.-- i allà està el feminisme. Fins a arribar al 8 de març de 2018, dia en el qual les dones aturen el món.
Aquesta onada arriba perquè el feminisme ha fet una revisió interior i ha assumit la diversitat de les dones.
Perquè les dones del món estan cansades i fartes, i s'aixequen contra moviments involucionistes que coarten els seus drets. També estan tipes de les polítiques neoliberals que han convertit la sexualitat femenina i la capacitat de procreació de la dona en un gran negoci.
El neoliberalisme és misogin i és causa de la feminització de la pobresa, de la bretxa salarial, dels treballs precaris, de l'economia submergida, del creixement exponencial de la tracta i la prostitució, de la compra o lloguer de ventres i de nens i nenes.
La quarta onada coincideix, a més, amb una revolució tecnològica que està transformant l'ordre mundial, la de la societat de la informació, de la mateixa manera que les altres onades van coincidir amb altres períodes de transformació.
El feminisme ha arribat a convertir-se en un fenomen de masses, en un moviment interseccional, que està definit per la tecnologia, que és intergeneracional i que és capaç d'impugnar els models polítics actuals pel seu dèficit de legitimitat.
Si voleu saber molt més de tot això que us hem dit en aquest resum, heu de passar per la biblioteca i recollir el llibre de Núria Varela, Feminismo 4.0 : La cuarta ola.
