dissabte, 20 de desembre del 2014

ELIZABETH GASKELL: CRANFORD

El passat dilluns  va tenir lloc la darrera trobada d’aquest any del nostre club de lectura en català,  de les tardes del dilluns. 
Vam aprofitar l’ocasió per tastar el vi de Biblioteques amb DO i desitjar unes felices festes a tothom, i de pas vam comentar el llibre Cranford d’Elizabeth Gaskell.

Per tal de comprendre millor la lectura d’aquesta novel.la, vam comptar amb la presència del seu editor, en Jordi Raventós (fill de la nostra companya Montserrat Barlam) i també de Victòria Alsina, traductora de l’obra. La veritat és que per tots nosaltres va ser un autèntic plaer comptar amb la presència d’aquestes persones durant la nostra trobada ja que ens van ajudar a entendre molt millor el món que descriu Elizabeth Gaskell en els seu relats. 
Segons Victòria Alsina, Cranford va ser una de les primeres novel.les que va escriure Gaskell i és un homenatge al poble on ella es va criar, ja que conté molts elements autobiogràfics. Gaskell va ser una autora amb moltes preocupacions socials que va traslladar en els seus llibres però malauradament va ser una autora molt oblidada durant un temps però que gràcies a Dickens es va tornar a recuperar.

El llibre està ambientat en un poblet anglès de la primera meitat del s. XIX i concretament explica les relacions entre un grup de dones de mitjana edat. Per tant descriu un món molt femení, ja que les dones demostren tenir una gran sensibilitat per les febleses dels altres i s’intenten ajudar mútuament, malgrat també es critiquin molt les unes a les altres. 
Al llarg de la novel.la es tracten molts temes com ara la gran separació que hi havia dins la societat victoriana entre el món de les dones i el món dels homes, el fet de que a les dones no se les preparava per guanyar-se la vida per si mateixes (sempre havien de dependre d’un home), etc. 
La novel.la també ens fa reflexionar sobre temes socials i econòmics molt vigents en aquella época però que encara actualment están presents en la nostra societat com ara la fallida dels bancs, el fet de voler aparentar socialment el que no som, etc.

Pel que fa a l’opinió dels lectors, tothom va coincidir en que és un llibre que es fa una mica llarg i lent perquè pràcticament no hi ha acció, és una novel.la costumista que en alguns moments es fa una mica feixuga. De fet, fins al capítol 10 no comencen a passar alguns esdeveniments que fa que s’agilitzi la lectura, que en tot moment està impregnada d’una fina ironia anglesa. Cal reconèixer que a partir del capítol 10 l’obra comença a tenir una estructura de novel.la i això facilita en gran manera la seva lectura. 
També cal recordar que inicialment l’autora va concebre l’obra com un llibre escrit en fascicles que va començar a publicar en una revista de l’època. Per això els primers capítols corresponen als fascicles inicials i están una mica desconectats de la resta de l’obra.
El que tothom va reconèixer és que la presència de l’editor i la traductora del llibre ens van ajudar a apreciar molts detalls de l’obra que ens havien passat desaparcebuts i ens van fer veure la novel.la des d’una òptica molt més entenedora. 
La propera trobada tindrà lloc el proper dilluns dia 26 de gener a les 18:00 h, i es comentarà el llibre de Javier Cercas, Les lleis de la Fontera.

Què passeu tots unes bones festes i que el Caga Tió o els Reis Mags vinguin carregats de salud, amor i amb moltes i moltes lectures.

DAPHNE DU MAURIER: REBECCA

Dimarts passat es va reunir el grup del Club de Lectura en anglès, per tal de comentar una obra clàssica, tant en la seva versió escrita (1938) com en la cinematogràfica, malgrat que aquesta és molt més coneguda per ser una adaptació del director Alfred Hitchcock (1940) amb Laurence Olivier i Joan Fontaine com parella protagonista.  El 1997 Jim O’Brien va dirigir una sèrie per a la televisió del Regne Unit.

S'ha llegit una versió reduïda respecte de l’original que en té al voltant de les 300 pàgines. Tots els components del Club han trobat aquest llibre molt fàcil, especialment perquè ocupa només la tercera part de l’original.  Un dels nostres assistents va trobar aquesta novel·la especialment gens desafiant i amb un una història gens original.

Hem de dir que, la història del aristòcrata madur, Sr. Màxim de Winter, casat en segones núpcies amb una ingènua, inexperta noia, sense confiança en sí mateixa que ha de lluitar contra les contínues comparacions que els servents i els amics de la família contínuament fan d’ella i de l’anterior Sra. de Winter (Rebecca) no s’ha de llegir amb ulls de l’any 2014,  on hem vist molt pastitx fet copiant una còpia d’una còpia d’una versió d’una altra versió, etc, sino que ens hem de posar en la situació de l’any en que va ser publicada, i de tot el rerefons tant històric com personal de l’escriptora.
La novel·la, realment reflexa una situació on la balança de poder marital està molt desequilibrada: home poderós versus dona molt jove i intimidada.
El 1938 Europa estava a punt d’entrar en guerra i, Daphne du Maurier, com d’altres escriptors contemporanis, estava molt conscienciada amb la pobresa, la psicologia, la guerra, el feixisme i la religió. L’autora odiava als esdeveniments socials perquè en ells es sentia tímida, cohibida i no sabia com sortir-se’n.
Així que dins de Rebecca podem trobar la gelosia, la culpabilitat vs. la innocència, les diferències de poder dins del matrimoni, la lluita primera dona vs. segona dona, la malaptesa social i la transició d’una noia ingènua cap a una dona madura.

I el següent llibre serà  The Fruitcase and Other Stories i la comentarem el proper 13 de gener, a les 20.00.

divendres, 19 de desembre del 2014

ROALD DAHL: HISTÒRIES IMPREVISTES.

Dilluns pel vespre va tenir lloc el sopar de Nadal 2014 del nostre club de lectura nocturn, que va comptar amb l'assistència de 12 participants.
Vam brindar amb cava per unes felices festes per a tothom, també vam tastar el vi de Biblioteques amb DO, i de pas vam comentar el llibre Històries imprevistes de l'autor Roald Dahl, que havia estat proposat com a lectura d'aquest mes, i el qual va agradar majoritàriament. 

Es tractava d'un llibre de relats, i ens va sorprendre la facilitat amb la qual entràvem com a lectors en el món de les diferents històries, amb molta avidesa i ganes. L'autor volia sorprendre'ns i va aconseguir el seu objectiu, tot i que alguns lectors van veure venir el final d'alguns dels relats. 
Hem de comentar que algunes històries sonaven d'adaptacions cinematogràfiques i de televisió. Hitchcock es va inspirar en algunes per a una famosa sèrie rodada entre 1955 i 1962 , però a més, hi ha una sèrie britànica que porta precisament el títol de Tales of the unexpected (1979-1988).

Algunes històries ens van produir esgarrifances i d'altres fins i tot ens van fer riure una mica. 
Però tothom va senyalar la falta d'ètica d'uns protagonistes sense cap mania en fer trampes per a guanyar o assassinar a algú. A més, l'autor compta amb la complicitat del lector que algunes vegades, es posa a favor o en contra d'algun dels personatges.
Se senyala el paper de la dona en molts dels contes, fidel reflex de la societat dels anys 50, en la que el seu paper es reduïa a estar al servei del l'home. Són aquestes dones aparentment innocents i càndides la que ens donen alguns dels millors moments de lectura, quan d'una manera insospitada són capaces de cometre crims i fins i tot de dissimular-los.
En quan a l'estil de l'autor, també agrada molt, destacant-se la seva agudesa per crear situacions, les quals recrea amb minuciositat. Aquestes situacions, però, acaben tancant-se de manera força ràpida, donant-nos la sorpresa i fent-nos pensar que allò no és el final, sinó que la història podria tenir una continuació.

Presentem la lectura que s'ha triat per comentar el mes de gener.
Es tracta del llibre Wonder, de l'autora R. J. Palacio, una novayorkesa que durant anys va treballar com a dissenyadora de portades per a llibres que no eren seus. Un dia, però, va decidir escriure aquest Wonder, que es va convertir ràpidament en un best seller i en lectura obligatòria de moltes escoles nord americanes.

La propera trobada tindrà lloc el proper dimecres 14 de gener, a partir de les 21.30 H.

Què passeu tots unes bones festes i que el Caga Tió o els Reis Mags vinguin carregats de coses bones i, amb moltes i moltes lectures.

dilluns, 15 de desembre del 2014