dijous, 8 de maig del 2014

MÀRIUS SERRA: PLANS DE FUTUR



La tarda de dilluns ens vam reunir un grup de lectors per tal de comentar el llibre  Plans de futur de l’escriptor Màrius Serra.


En general, la novel·la  agrada a tothom. 

El llibre explica la biografia d’un matemàtic, Ferran Sunyer, la tasca del qual va ser reconeguda per molts països estrangers (França, EEUU, etc.) i en canvi no ho va ser per la dictadura franquista. Fins al final de la seva vida no li van donar un premi estatal (amb el nom de Premi Francisco Franco) perquè la seva formació era autodidacta i per tant no tenia cap títol oficial.


En Ferran Sunyer Balaguer (1912-1967) va ser un matemàtic de prestigi internacional que va néixer tetraplègic, motiu pel qual sempre va haver d’estudiar dins de casa. El seu entorn familiar el va ajudar sempre (principalment la seva mare i les cosines) i ell va demostrar al llarg de la seva vida tenir un esperit de superació i un sentit de l’humor exemplars. Aquest llibre també ens demostra que la repressió a la ciència va durar fins després de la dictadura franquista, ja que molts científics havien de buscar el reconeixement de les seves investigacions fora de la terra que els havia vist néixer. 



Pel que fa a l’autor, en Màrius Serra és un gran especialista de la paraula i per això al llarg del llibre utilitza una gran riquesa de vocabulari i també ens dóna a conéixer mots típics del llenguatge de les terres empordaneses, on la família Sunyer passava els estius com, per exemple, la paraula “baba” (minyona).



La propera reunió del club de lectura tindrà lloc el dia 26 de maig i comentarem la novel·la Que ningú no et salvi la vida de Flavia Company.




dimarts, 6 de maig del 2014

ROSA MONTERO: LA RIDÍCULA IDEA DE NO VOLVER A VERTE

Ahir pel vestre vam tenir reunió de club de lectura amb el comentari de La ridícula idea de no volver a verte, llibre de Rosa Montero,  el qual va ser valorat molt positivament. 
Va agradar molt el paral·lelisme que l’autora fa entre la seva pròpia experiència personal i la que va viure Marie Curie a la mort del seu marit, Pierre Curie, i que va reflectir en un diari personal que va escriure fins que va fer un any de la seva mort i que va donar com a resultat  un llibre que no és exactament una novel·la, que té trets biogràfics i molt de pensament. Un obra original que no encaixa en cap gènere.

Hi ha qui va trobar que el llibre és molt trist i hi ha qui el va trobar més assenyat que un altre cosa. En tot cas, tothom està d’acord en què dóna una perspectiva molt ajustada a la realitat.
A partir del diari de la científica, l’autora treu trets universals que caracteritzen els sentiments humans, i aprofita per aprofundir en la vida de la científica.
La vida de Marie Curie dóna peu a molts comentaris envers la discriminació que la dona ha patit des de que la humanitat existeix i que l’ha relegat a un paper secundari, especialment en la vida pública.
De fet, madame Curie va rebre el seu primer premi Nobel d’una manera compartida amb el seu espòs i no va pujar a l’escenari a recollir-lo, i fins i tot quan sent vídua es va enamorar d’un home casat, l'opinió pública la va maltractar, mentre que l’home adúlter va poder continuar fent la seva vida.  I fins i tot nosaltres, dones del segle XXI, li vam retreure a madame Curie el fet que col·loqués la ciència per davant de les seves pròpies filles. I no és això el que fan molts homes amb tota normalitat?
I és que les dones som les primeres a criticar qualsevol acte femení que no estigui en consonància amb el que ens han ensenyat que és propi d’una dona.

Li posem nota:

8  8   8  6  7  8  7  8  8  7  7  7 = 7.41

Finalment fem el tradicional intercanvi de Sant Jordi.

Collita 2014:  Terra baixa, La memòria de les formigues, El lector de Julio Verne, La Regenta, La imaginación descontrolada de Olivia Joules, Vivir para contarla.

La propera trobada la tindrem el dilluns 16 de juny i  en ella comentarem el llibre del francès Philip Claudel, La néta del senyor Linh.