
Fins i tot els més crítics amb el mediàtic personatge la mirem amb altres ulls després de la lectura.
I és que l'Empar Moliner escriptora ens ha sorprès favorablement a tots aquells que no l'havíem llegit fins ara.
La novel·la està formada per unes poques històries curtes, les quals fan referència a situacions normals en la nostra societat (assetjament escolar, soledat, necessitat de ser mare, etc) i es desenvolupen en un entorn molt conegut per nosaltres. El món editorial i del periodisme, o un blog gastronòmic, per exemple, protagonitzen més d'una.
Són històries contemporànies, molt actuals, que tenen una posada en escena molt acurada i precisa. El lector visualitza el que està passant amb molta facilitat, encara que el final és sorprenent, inversemblant i morbós. Sempre sap arribar una mica més enllà del que hom espera.
Tots pensem que l'autora és una aguda observadora de la realitat i dels éssers humans, als quals arriba a caricaturitzar.
És un llibre que ens dóna molt de tema de parlar, perquè provoca, entristeix o fa riure, alternativament, alhora que toca temes interessants.
El situem en la línia dels relats per adults de Roald Dahl i de la pel·lícula Relatos Salvajes (de l'argentí Damián Szifron) i el valorem molt positivament.
El puntuem:
8 7 7 7 8 7 8 8 7 7 8 0 = 7.45
La pròxima trobada serà el 14 de desembre, i en ella comentarem el llibre Les darreres paraules, de l'autora Carme Riera.