A la biblioteca podeu trobar diversos llibres que ens parlen d'aquest conflicte que es va iniciar l'any 1848 i que dura fins avui, responen a la matèria conflicte araboisraelià, són llibres d'història o de geopolítica, algun testimoni i alguna novel·la juvenil. Hi ha llibres molt interessants i recomanables.
Però avui us volem recomanar, però, un llibre més general, un intent d'explicar-nos què està passant en tota una zona marcada per diferents conflictes. Una zona secularment de pas entre orient i occident, que l'Islam va fer seva durant l'edat mitjana i en la qual es van traçar les actuals fronteres ja en el segle XX, per tal que països com ara França o Regne Unit se n'aprofitessin dels recursos naturals de la zona.
El llibre es diu Oriente Medio, Oriente roto i és de Mikel Ayestaran. Editat per Península.
Des de l'any 2004, el periodista basc Mikel Ayestaran es va convertir en "freelance", per tal de donar cobertura a les notícies de l'Orient Mitjà, una zona del planeta que dóna material per omplir moltes pàgines en la premsa escrita.
Des d'aleshores s'ha convertit en un referent per a conèixer i fer-nos entendre els principals esdeveniments de la zona. Ha passat per Líban, Geòrgia, Iraq, Afganistan, Pakistan, Egipte, Tunísia, Jordània, Líbia, Israel o Palestina.
És un llibre que s'explica a través de les persones, víctimes de les polítiques alienes a ells mateixos, dels cooperants internacionals, dels periodistes. És un llibre que humanitza, ja que posa nom a unes víctimes, que sovint imaginem en abstracte o ens estimem més no imaginar, perquè és massa dolorós posar-se en les seves sabates.
És un llibre que asseu les bases per a entendre què està passant, d'on venen aquestes ferides que no s'acaben de tancar. És la mirada del periodista, de l'entès en la zona, del viatger experimentat, però també del pare que ha d'explicar als fills que és això que passa i que ells no acaben d'entendre.
És una invitació a saber més coses i a descobrir la geopolítica i la part més quotidiana de l'etern conflicte que assola aquesta zona del món.
Aquesta biografia s'assembla a la de l'Hortensia, la protagonista del llibre que avui us presentem. Amb la seva veïna, la Marion conformen la història d'una relació complicada. El rerefons de tot és l'educació que totes dues han rebut i les circumstàncies de les seves vides.
A hores d'ara de la vida, ja sabem que la llibertat individual és parcial. Elles no van triar ni la família, ni la raça, ni el moment històric del país en el qual van viure. I aquesta és la base de La veïna del costat, de la Yewande Omotoso.
L'Hortensia va patir des de jove el racisme en l'Anglaterra de la segona
meitat del segle XX. Així i tot va triomfar com a dissenyadora i es va casar
amb un home blanc. Tots dos van marxar a Nigèria per raons laborals i ja
jubilats es van traslladar a Sud-àfrica, un país llargament marcat per
l'apartheid.
Un cop allà es van instal·lar en un elitista barri de Ciutat del Cap on van coincidir amb la Marion, d'ascendència lituana, arquitecta jubilada i personalitat destacada entre les dones del seu barri residencial.
La relació entre les dones -una negra i una altra blanca- és d'autèntica
animadversió.
A partir d'aquest fet, l'autora construeix una història plena de girs
inesperats, d'ironia i de tendresa. És a estones divertida, a estones dura.
Podríem dir que és molt cinematogràfica, amb episodis plens de càrrega
emocional que fins i tot ens faran caure alguna llàgrima.
Temes com ara l'amor, el matrimoni, la maternitat, l'educació dels fills, la relació amb els pare, etc. apareixen marcant la vida personal de dues dones triomfadores professionalment
parlant. Com a teló de fons, el conflicte racial i l'enorme desigualtat d'un
país que es va aprofitar durant molt de temps del població negra per afavorir a
la minoria blanca que va venir d'Europa.
Totes dues dones fan una reflexió sobre les seves respectives vides, mentre
els lectors ens veiem immersos en el relat, passant pàgines ràpidament i
gaudint d'alguns dels personatges secundaris.
Una lectura fàcil i instructiva. D'aquelles que ens fan descobrir nou
vocabulari -en català- i a anar al google a buscar llocs i història.
I és que Àfrica ens resulta desconeguda i llunyana. Però la literatura, les
emocions i els sentiments humans són universals.