dijous, 4 d’octubre del 2018

WAJDI MOUAWAD: ÀNIMA (CLUB DE LECTURA DE NIT)


El passat dijous ens vam reunir el grup de lectors de les nits de dijous per tal d'iniciar les lectures del nostre club de nit corresponents al curs 2018-2019.
Vam comentar el llibre Ànima, de l'autor d'origen libanès Wajdi Mouawad.
No era la lectura més adient per passar l'estiu, però alguns dels lectors la van gaudir (bé, gaudir no sé si és la paraula) d'allò més.
Es tracta d'un llibre terrible, ple d'imatges de violència, que molts de nosaltres som incapaços d'entendre.
Retratar aquests episodis és un repte difícil per a un escriptor, i en aquest cas es va fer servir la veu narrativa de diferents animals. Animals molt propers a l'acció i que converteixen en el narrador omniscient dels esdeveniments.
El marc en què se situa l'acció són els grans espais de la frontera entre els Estats Units i el Canadà, amb reserves d'indígenes que estan pràcticament al marge de la llei i que donen joc a què l'acció es converteixi en una lluita cos a cos entre el protagonista i la persona a la qual persegueix.
Hi ha hagut algun lector per a qui  tanta violència ha estat gratuïta, d'altres han estat capaços de trobar la bellesa, però ningú ha quedat indiferent. 
Ens ha sorprès que el que va començar sent una mena de thriller -un home va a la caça de l'assassí de la seva dona- s'acabi convertint en un cru relat d'un genocidi històric, en el que els homes violen i agredeixen a l'enemic indefens sota l'efecte de les drogues i perdent tota la humanitat. 
Però encara ens ha sorprès més el final, una venjança en tota regla que ha acontentat a algun lector, però que no ha estat capaç de treure el sabor amarg de la lectura.
Tota la trama donava per parlar de com l'ésser humà sovint és tant d'inhumà i de com la història passa, i en alguns llocs del món s'ha trobat una pau relativa, però l'essència és la mateixa que en l'inici dels temps.
Una pregunta se'ns va plantejar de forma inequívoca: és l'ésser humà el pitjor dels animals?  No hi ha dubte que la resposta és sí.
Li posem un 7.83 de nota, de mitjana.

diumenge, 30 de setembre del 2018

ÀNGEL GUIMERÀ: MARIA ROSA (CLUB DE LECTURA DE TARDA)



Aquest mes de setembre en el club de lectura de tarda hem llegit Maria Rosa d’Àngel Guimerà, una novel·la que recull la vida d’una dona que té el seu marit a la presó acusat d’assassinat. Mentre el seu marit està empresonat Maria Rosa s’enamora del Marçal i aquest triangle amorós converteix aquesta obra en una tragèdia d’una gran intensitat dramàtica.


La reunió d’ahir va comptar amb la presència d’Àngels Santacana directora de la Casa-Museu d’Àngel Guimerà, la qual ens va explicar detalladament la vida i la trajectòria literària d’aquest gran escriptor català de finals del s. XIX i principis del XX. Gràcies a la seva xerrada, tots els assistents vam poder entendre millor la importància del treball d’aquest autor especialment en l’àmbit literari així com el seu pes indiscutible en la vida política d’aquella època.
L’Àngels Santacana també va il·lustrar la seva conferència amb unes imatges de la pel·licula “Maria Rosa” que va ser projectada en els cinemes dels Estats Units per Cecil B. DeMille l’any 1915. Això vol dir que l’obra Maria Rosa,  que el seu autor va escriure originàriament per a la llegendària actriu espanyola María Guerrero, va aconseguir viure una llarga aventura nordamericana, des de Barcelona fins a la pantalla gran de Hollywood. Poques obres catalanes han aconseguit el mateix. 
En la seva adaptació del text de Guimerà, William C. De Mille, guionista, va convertir l’assassinat d’un capatàs en l’assassinat d’un pescador. També va fer altres canvis en el desenllaç, ja que la necessitat de satisfer el requisit d’un final feliç per tal d’assegurar l’èxit de taquilla va ser prioritari a Hollywood. 

Aquestes i altres anècdotes són les que ens va explicar l’Àngels Santacana en una trobada diferent i molt interessant del nostre club.