CLUB DE LECTURA "LLEGIR EL TEATRE": LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER

A la primera sessió del club de lectura “Llegir el teatre” s’ha treballat l’obra de Mercè Rodoreda La senyora Florentina i el seu amor Homer.

Al començament de la sessió cadascú dels membres del club ha comentat la seva impressió sobre l’obra.

Es tracta d’una petita comèdia en tres actes, protagonitzada per la senyora florentina, una professora de piano de Barcelona, que durant 25 anys ha tingut una relació adúltera amb el senyor Homer. La mort de la dona del seu amant és un punt d’inflexió. Alguna cosa ha de canviar a partir d’ara i la senyora florentina i les seves amigues es preparen per a fer un pas endavant en la relació.

En general, aquesta obra ha agradat molt –és una obra senzilla de llegir– però tothom ha estat d’acord en les dificultats d’apropar-se a un text dramàtic. 

En un to de conversa col·loquial, el grup ha anat comentat aspectes formals de l’obra, de la mà del conductor del grup Javier Gil. 

Sense incidir gaire en els aspectes més teòrics, el grup ha analitzat els tres actes de la comèdia de la Mercè Rodoreda i ha anat repassant el catàleg de personatges que formen part de l’obra. S’ha parlat del tema central de l’obra –l’espera- i de la forma en la qual l’autora el desenvolupa.

També s’ha fet menció a la futura posada en escena per part del Sergi Belbel i dels diferents actors que hi formaran part del repartiment. 

Per últim, s’ha llegit un text del Belbel on introdueix l’obra i la seva proposta, s’ha parlat de la importància de la passió a l’hora de fer teatre i de la figura del director. 

S’ha comentat que a l’inici de la sessió vinent parlarem de com ha estat la posada a escena del Belbel i què ens ha semblat.

En definitiva, ha estat una experiència molt agradable, interessant i enriquidora, que es repetirà amb el comentari de l’obra Ricard III en la propera sessió del club de lectura “Llegir el teatre”.

TÀNIA JUSTE: L'HOSPITAL DELS POBRES

En el club de lectura de tarda, al mes de gener es va comentar la novel·la de Tània Juste, L'hospital dels pobres.

El llibre va agradar moltíssim, és una lectura fàcil, amena, entretinguda i al mateix temps instructiva perquè explica d’una manera molt detallada com es va construir l’Hospital de St. Pau. 

En tot moment l’autora deixa clar que la construcció d’aquest hospital va donar a Barcelona un gran prestigi com a ciutat artística i com a exemple de Modernisme. 

La novel.la comença explicant la precària situació en què es trobava l’Hospital de la Santa Creu que estava totalment desbordat pel gran nombre de malalts als quals havia d’assistir; per aquest motiu i, gràcies al donatiu del banquer Gil, l’hospital va poder ser traslladat al seu emplaçament actual. En la seva construcció hi van participar artesans de tots tipus (escultors, ferrers, vidriers, rajolers,…) els quals van aconseguir fer 17 pavellons dels 30 que estaven previstos inicialment. Cal destacar que dins la trama de la novel.la intervenen molts metges coneguts d’aquella època com el Dr. Trueta, Dr. Corachan, etc.

Està clar que l’autora s’ha esforçat en buscar una bona trama que enganxa des de la primera pàgina, tot i que el final es bastant previsible. 

Potser un dels inconvenients del llibre es que s’hi barregen personatges ficiticis amb personatges reals de finals del s. XIX i això en alguns moments pot generar alguna confusió. 

Però en general la novel.la està ben escrita, amb un llenguatge planer i didàctic i ha agradat molt a tots els participants.

FRANCIS SCOTT FITZGERALD: EL CURIÓS CAS DE BENJAMIN BUTTON

La trobada del club de lectura de nit, al gener, es va centrar en el comentari del llibre de Francis Scott Fitzgeral, El curiós cas de Benjamin Button. 

Es tracta d'un conte curt de caràcter fantàstic, basat en la possibilitat que una persona neixi sent un vell i es vagi fent jove a mesura que els temps vagi passant, fins a acabar morint quan s'és un nadó.

Tot i que la situació que planteja, fins i tot podria semblar interessant per a l'ésser humà, la veritat és que ens va semblar una mica terrible. Una de les lectores va observar que, al cap i a la fi, tot comença i acaba igual que quan és al contrari: es neix amb els pares i s'acaba en solitud, una mica abandonat pels fills.

Ens van sobtar certs aspectes, com ara la normalitat amb la qual tothom accepta que aquell nadó acabat de néixer tingui l'aparença d'una persona de 70 anys, com pràcticament el fan fora de l'hospital i com sembla que ningú se n'adoni ni doni importància al fet que el protagonista sigui cada cop més jove. En realitat, l'autor no es para en aquestes consideracions, sinó que se centra en l'experiència vital del protagonista.   Tot plegat, resulta una mica surrealista i molt grotesc.

Per una altra part, tothom comenta que el llibre està molt ben escrit i que atrapa al lector. Comentem com és de diferent aquest Fitzgerald del que va escriure el Gran Gatsby. Totes dues obres no s'assemblen molt tot i que els dos són molt ben valorats per les lectores del club.

La nota que li posem ens dóna de mitjana un 7.66.

GEORGE ORWELL: 1984

El passat dilluns ens vam reunir el club de lectura de la tarda per comentar la novel·la  1984  de George Orwell.

Aquesta novel·la va ser publicada l'any 1949 però el seu autor va començar a escriure-la durant el 1945, quan els aliats ja havien acabat la guerra. En aquell moment George Orwell es va plantejar la qüestió de què passaria a partir d'ara a Europa si en lloc dels aliats hagués guanyat la guerra Hitler? Partint d'aquesta pregunta, l'autor comença a imaginar-se una societat totalment dominada per un dictador anomenat Gran Germà, en la qual tothom ha d'estar afiliat a un únic partit i tots els habitants viuen constantment amb por al cos, ja que han d'obeir totes les normes imposades pel Gran Germà i ningú pot saltar els límits imposats per aquesta dictadura. La societat sempre està en guerra i la gent viu sota mínims.

La dictadura del Gran Germà té diversos Ministeris, un dels quals és el Ministeri de la Veritat en el qual treballa el protagonista de la novel·la. Aquest Ministeri es dedica a falsificar la història passada i també a distorsionar la veritat de la història actual perquè els mitjans de comunicació (que també estan comprats) publiquin únicament el missatge que vol donar a conèixer el Gran Germà. Al llarg de la trama de la novel·la el protagonista s'enamora d'una noia que, igual que ell, té pensaments contraris als del partit polític que governa. Finalment tots dos són descoberts i torturats i es veuen obligats a renunciar a la seva relació perquè un va haver de delatar a l'altre per culpa de les tortures a les quals van ser sotmesos. 

Tothom va coincidir que és un llibre complicat i que no és agradable de llegir. Però és una novel·la que fa pensar molt i que malauradament reflecteix formes de governar que encara avui dia estan presents en moltes societats.

La pròxima trobada serà el dia 30 de gener del 2017 i comentarem la novel·la  L'Hospital dels pobres de la Tània Juste.

Aprofito per desitjar-vos a tots Molt Bones Festes i un millor any 2017.

CARME RIERA: LES DARRERES PARAULES

El passat dimecres ens vam reunir el grup del Club de Lectura de nit per tal de comentar el llibre Les darreres paraules, de l'autora Carme Riera i de pas celebrar el Nadal.

El llibre no va desagradar del tot, però si que va decepcionar en certa mida.

En la introducció, l'autora explica com va arribar a aconseguir aquest manuscrit que ella dóna per autèntic i pel qual va pagar una important quantitat de diners. Es tracta d'una carta dictada quan està a punt de morir per Lluís Salvador d'âustria-Toscana, un personatge emparentat a l'emperador d'Àustria que s'instal·la a Mallorca durant llargues temporades. 

Aquesta introducció ens va fer esperar una història especialment interessant, però la realitat és que els secrets de la vida pública estaven relacionats amb el pressumpte suïcidi de Mayerling, del qual se n'ha escrit molt, o amb l'atemptat de Sarajevo. Els secrets de la vida privada, els seus amors i desamors, tampoc no ens van semblar tan interessants.

De tota manera si vam valorar positivament el llenguatge de l'autora, la varietat del català de Mallorca que fa servir i la seva prosa acurada. 

Li posem una nota un tant justa: 6 + 7 + 7 + 7 + 5 + 4 = 6.16


El llibre proposat per al mes que ve és El curiós cas de Benjamin Button, de l'autor nordamericà Scott Fitzgerald.

El comentarem el pròxim 19 de gener.

Bones festes per a tothom!

BIBLIOLOVERS. CRANFORD

La darrera lectura del grup de lectura Bibliolovers ha estat Cranford, d’Elisabet Gaskell, una novel·la escrita entre 1851-1853, que es va publicar per fascicles en una revista i que, posteriorment, es va editar en format de llibre.

La novel·la s'ambienta en el món aristocràtic i benestant del segle XIX, molt ben detallat, amb els costums propis de les dones que no treballaven i vivien de les trobades i celebracions socials. 

Tot i que no hi ha una trama ben definida, la novel·la s’explica través de la narradora Mary Smith que fa visites al poble. Els episodis passegen per les vivències de les famílies i la narradora, des de la seva vinculació a la família Jenkyns, integrada per tres germans: Deborah, la germana gran, una dona amb mal caràcter i feréstega; Matilda, amable i sociable i Peter, que és l’esperit trencador, que marxa al començament de la novel·la, perquè el pare li pega per disfressar-se de dona i torna, al final, per arrodonir la història, per donar pau i serenor a la vila de Cranford. 

La novel·la ha estat una experiència enriquidora per a tots els Bibliolovers.

ALBERT CAMÚS: LA PESTA

En la darrera reunió del club de lectura de tarda, es va comentar la novel·la La Pesta d'Albert Camus.

És aquesta una obra internacionalment reconeguda. El problema és que fins ara havíem llegit autors catalans que ens resulten molt propers, en canvi l'obra de Camus ens ha semblat molt més distant.

A partir d'una epidèmia generada per una plaga de rates, l'autor fa un estudi sociològic i parla del comportament de la gent quan es troba en casos tan extrems.

A causa d'aquesta epidèmia de pesta bubònica generada per l'aparició de les rates en una ciutat francesa, aquest poble passa a tenir una mitjana de 500 morts setmanals.

Això provoca el confinament de la ciutat, la paralització de les oficines i de la resta de serveis.

La gent es bolca als carrers pensant que serà una cosa passatgera fins que surt el mossèn i diu que la culpa és del poble perquè tots els habitants són uns pecadors. Al principi la gent resava però quan van estar segurs que es tractava d'una epidèmia de pesta es van donar a la disbauxa. Tenint en compte que la ciutat on tenen lloc els fets de la novel·la disposava aproximadament de 200.000 habitants, la principal preocupació de les autoritats era què fer amb el gran nombre de cadàvers que omplia la ciutat (els cementiris estaven plens i es van veure obligats a fer fosses comunes i crematoris).

En resum, l'autor aprofita la trama de la novel·la per fer una crítica contra el sistema judicial, les creences religioses, els dilemes morals dels periodistes que es veuen obligats a ocultar que es tracta d'una epidèmia, etc. 

Quan finalment la pesta remet, els ciutadans reaccionen de forma molt diversa i novament Camus aprofita per analitzar el comportament humà, ja que alguns decideixen fugir de la ciutat malgrat que el perill ha desaparegut i en canvi altres es queden per afrontar un nou futur.

La pròxima reunió serà el dia 19 de desembre i aprofitarem per desitjar-nos unes bones festes de Nadal.