Camila Sosa Villada és una veu de la literatura transgènere. És a més una famosa actriu en Argentina en l'actualitat.
El llibre que avui us proposem no és en absolut una lectura fàcil. Posar-se en la pell de Camila Sosa és posar-se en el lloc de qui va néixer amb una orientació sexual (i en un cos) diferent d'allò que tradicionalment s'ha entès com a normal i en un país i classe social que no posava precisament les coses fàcils.
La novel·la autobiogràfica a la qual avui ens referim es diu Las malas. Està situada en l'Argentina de finals del segle XX, començaments del XXI i és el relat d'un noi que des de ben jove va voler ser noia, qui va haver de lluitar contra la pobresa i la ignorància d'un pare alcohòlic i agressiu i que va viure uns anys de joventut devastadorament difícils.
Com la d'alguns animals, ens diu l'autora, cada any de la vida d'una persona travesti compta com uns quants de qualsevol altra. I sí, resulta terrible llegir el patiment físic, les substàncies tòxiques amb les quals les travestis d'aquesta història castiguen el seu cos per adquirir certes formes femenines, l'alcohol i les drogues que les narcotitzen per aguantar, viure de nit per no ser vistes i assetjades pels veïns, fer servir el cos com a eina per guanyar-se la vida, prostituir-se, rebre pallisses sovint, per part d'alguns clients, per part de la policia... Resulta terrible llegir una vida que comença amb el patiment de no ser acceptada per la mateixa família, de no sentir-se estimat, de rebre reprimendes sovint.
Per l'altra banda, trobem la tendresa de formar part d'un grup d'autoajuda mútua, de fer d'infermeres, de cuidadores quan les coses es presenten malament. De compartir menjar, de tenir una família amb la qual celebrar les festes. De tenir tantes ganes d'estimar, fins a ser capaces d'acollir a un nadó amagant-se de la societat, del nom que li posen al nadó, el Brillo de los Ojos. D'envejar, però alegrar-se, d'aquella companya que ha trobat un home que l'estima fins a la mort.
El parc de la ciutat de Córdoba (Argentina) és el centre del món d'aquests éssers marginals que arrosseguen múltiples ferides. Camila és la més jove d'aquest món, l'acabada d'arribar, i és ella qui a poc a poc ens va situant en persones i situacions, de vegades grotesques, de vegades fantàstiques, molt sovint dramàtiques. La Camila també rememora el seu passat a un poble de la muntanya míser i fred a on va viure les primeres aventures i es va descobrir a si mateix.
No és una història fàcil, però atrapa amb el seu llenguatge argentí de carrer (potser fins i tot haurem de mirar un diccionari) , amb algunes històries d'amor i desamor, amb els apel·latius -"El Brillo", "Los hombres sin cabeza" - amb alguns personatges certament entranyables.
Aquesta novel·la no és fàcil, no és convencional, però és la veu imprescindible d'un grup social marginat, és literatura, és ficció, però és realitat. És un espai per la reflexió, són en realitat tan dolentes "las malas"?
Podeu trobar Las malas en la nostra biblioteca o en l'espai ebiblio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada