dimecres, 19 de maig de 2010



Ahir va tenir lloc la reunió del Club de lectura del mes de maig.


El llibre comentat va ser La soledad de los números primos / La soledat dels nombres primers / La solitudine dei numeri primi d'en Paolo Giordano: una història molt i molt trista, amb la qual la resta de lectores havien connectat en un grau més alt que jo; potser això depén de la capacitat de cadascuna de posar-se en la pell d'una persona que ha viscut una tragèdia d'aquestes dimensions, o de si es tenen coneguts que enfoquen la vida real de la mateixa manera que aquests protagonistes, no sé...


En el que sí que vam coincidir totes és en creure que el que porta a l'Alice i el Mattia a viure una existència tan infeliç no és tant la situació tràgica en concret que cadascú viu a la seva infantesa sinó el comportament ver ells que tenen els seus progenitors.

Tothom va valorar molt positivament la dolçor de la narració (sense resultar empalagosa), que fa que la lectura de l'obra resulti fàcil i agradable.


I tres punts de la història sobre els quals s'havien fet interpretacions diferents:


- el país on es troba la ciutat a la qual se'n va en Mattia a investigar: algunes havíem assumit que es tractava d'un país nòrdic (Suècia o Noruega) i d'altres havien interpretat que era el Regne Unit (Londres o algun punt d'Escòcia).


- sobre la noia que es troba l'Alice a la porta automàtica de l'hospital: algunes créiem que sí que era la bessona del Mattia i d'altres que només s'ho imagina ella.


- l'escena final del llibre: l'Alice s'està suicidant o no?



En fi: la votació mitjana del llibre va donar 7.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada