Gener comença amb la lectura de tot un premi Nobel, Mario Vargos Llosa i el seu emblemàtic llibre La ciudad y los perros.

Tothom va reconèixer que el fet que el relat no sigui lineal en el temps –hi ha una trama central però s’hi intercalen episodis cronològicament anteriors-, que hi hagi diversos narradors des de diverses perspectives, que es vagin fent servir indistintament els noms i els sobrenoms dels personatges, i que s’utilitzi un llenguatge entenem que genuïnament peruà, suposen una notable dificultat per a fer passar les primeres 100 pàgines del llibre. De fet, això ha provocat que diverses lectores no hagin passat d’aquest punt.
Les que van fer l’esforç de tirar endavant han acabat descobrint una obra on l’escriptor reflexa la societat peruana dels anys 50 i critica els seus prejudicis racials (“el negro”, “el blanquito”, “los cholos”), de classe (“los miraflorinos”, “los serranos”) i el seu masclisme (es presenten les infidelitats dels marits i l’agressió física i psicològica a les dones com a pràctiques quotidianes, i l’homosexualitat com un comportament de degenerats).
Es va destacar la crueltat dels passatges on es descriu el tracte denigrant que pateixen els cadets del col·legi amb disciplina militar on s’ambienta la novel·la (per a començar només cal pensar que l’apel·latiu que es fa servir per a designar els alumnes dels graus inferiors és “perros”) i la repugnància que provoquen les múltiples referències a les suposades pràctiques sexuals bestialistes que van mantenint alguns cadets amb els animals amb els quals conviuen (“la vicuña”, les gallines i la gossa “Malpapeada”).
L’Ester, que ha visitat Lima en diverses ocasions, ens va confirmar que els escenaris on transcorren les diverses trames i les diferents regions peruanes a les quals es fa referència en un punt o altre de la novel·la són tots reals. I la Feli, que havia vist una entrevista televisada a l’escriptor, ens va explicar que l’obra té molts aspectes autobiogràfics (Vargas Llosa va estudiar dos anys al Col·legi Militar Leoncio Prado, l’aparició del pare a la vida d’un dels personatges quan aquest ja té 7 anys és una vivència personal de l’autor, la seva adolescència va transcórrer al barri de Miraflores de Lima, com la d’Alberto “El Poeta”, etc).
També es va comentar que curiosament qui acaba resultant l’heroi de la novel·la és el personatge que sobreviu fent de lladregot en la seva adolescència i que s'erigeix com a líder dels matons de la seva promoció al col·legi militar, i no el teniente Gamboa, únic militar que es comporta en tot moment seguint els principis ètics.
Un dels aspectes en els quals no va haver-hi unanimitat a la tertúlia va ser si el dubte sobre la causa de la mort d’un dels cadets queda clarament esvaït o no; cal arribar fins a l’epíleg del llibre per a tenir parer propi al respecte.
Qui hem acabat el llibre el valorem molt positivament.