Dilluns per la nit ens vam reunir un nodrit grup de lectores per comentar el relat de l’autor Stefan Zweig que porta el títol de Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona. Aquest llibre ens parla d’una història antiga que una vella dama explica a un jove que coneix en un hotel de manera casual.
El llibre agrada molt, és curt i ha estat a l’abast de tothom, ja que es llegeix d’una sentada.
Les descripcions són molt subtils. És un llibre molt detallista i escrit amb molta sensibilitat.
Les descripcions són molt subtils. És un llibre molt detallista i escrit amb molta sensibilitat.
Agrada que el narrador d’alguna manera simpatitzi amb la història, de manera que tenim la impressió que se situa al costat de la protagonista.
Hi ha dos temes sobre el que les lectores han reflexionat especialment amb aquesta lectura.
En primer lloc, el tema de la impulsivitat dels sentiments, que fa que les persones actuïn en ocasions, de manera prou irracional, generant conseqüències imprevistes.
Per un altre banda, està el tema de l’educació tradicional de la dona, segons la qual una petita transgressió portava una càrrega de culpabilitat de per vida, no només als ulls de la societat, sinó de la pròpia transgressora.
Algú ha pensat en l’Anna Karenina llegint aquesta història i parlem de les grans heroïnes adúlteres de la història de la literatura. Sembla que totes acaben malament. Potser perquè protagonitzen llibres escrits per homes?
Li posem nota:
7+8+6+7+7+8+8+7+7+8+8+8+7= 7.38
La lectura prevista pel mes que ve és el llibre de Rosa Montero que porta el títol de La ridícula idea de no volver a verte. El comentarem el proper dilluns 5 de maig, a les 21.30 de la nit, a la biblioteca Francesc Pujols.
En primer lloc, el tema de la impulsivitat dels sentiments, que fa que les persones actuïn en ocasions, de manera prou irracional, generant conseqüències imprevistes.
Per un altre banda, està el tema de l’educació tradicional de la dona, segons la qual una petita transgressió portava una càrrega de culpabilitat de per vida, no només als ulls de la societat, sinó de la pròpia transgressora.
Algú ha pensat en l’Anna Karenina llegint aquesta història i parlem de les grans heroïnes adúlteres de la història de la literatura. Sembla que totes acaben malament. Potser perquè protagonitzen llibres escrits per homes?
Li posem nota:
7+8+6+7+7+8+8+7+7+8+8+8+7= 7.38
La lectura prevista pel mes que ve és el llibre de Rosa Montero que porta el títol de La ridícula idea de no volver a verte. El comentarem el proper dilluns 5 de maig, a les 21.30 de la nit, a la biblioteca Francesc Pujols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada