La darrera edició del club de lectura de tarda va comptar amb la presència de l'autora local Teresa Amat.
Tots els assistents havíem llegit el seu darrer llibre Tot ve que s'acaba guanyador del Premi Vila de Martorell 2015.
En Jacint Soler ens va fer una breu presentació de la Teresa i va explicar els seus inicis literaris. La mateixa Teresa va reconèixer que sempre li ha agradat molt escriure i que de ben jove ja era col·laboradora de la revista local SOLC.
Segons la Teresa abans d'escriure s'ha d'haver llegit molt, per això ella considera que moltes de les coses que va escriure quan era jove ho va fer quan encara no tenia suficient bagatge literari. En la seva opinió és molt millor començar a publicar quan ja hi ha una formació més solida i treballada.
La Teresa també va explicar que no se sap mai d' on prové la inspiració: a vegades és una música, a vegades una imatge o fotografia, etc.
El seu primer llibre publicat va ser Castracions, una àcida i afinada crònica de la Cuba de Fidel Castro. I el seu segon llibre és un conjunt de contes titulat Tot ve que s'acaba. De fet, abans de guanyar el Premi Vila de Martorell, la Teresa havia presentat aquests relats a diferents editorials però cap d' elles li va donar resposta. Curiosament poc després de guanyar el premi que ja li garantia l'edició de l'obra, una d'aquestes editorials la va trucar perquè estava interessada en la seva publicació.
Aquest segon llibre és el que vam comentar dilluns passat entre els membres del club de lectura. Tots vam coincidir en que es tracta d'un llibre trist, però segons la Teresa el seu contingut és un reflex de la vida real perquè "la vida és trista". Un altre dels debats que vam iniciar durant al reunió va ser el fet de si agrada més llegir una novel·la sencera o bé llegir contes curts.
Hi havia opinions diverses perquè alguna persona va dir que li havia agradat molt llegir històries curtes que no requereixen tanta dedicació de temps per ser llegides.
En canvi altres persones van dir que preferien llegir una història més llarga encara que contingui una mica de "palla".
En qualsevol cas, va ser un plaer poder tenir la Teresa Amat entre tots nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada