JOSEFINA ALDECOA: HISTORIA DE UNA MAESTRA

En la reunió de març ens vam trobar els lectors del grup de nit per comentar el llibre de Josefina Aldecoa, Historia de una maestra.

El llibre va ser rebut de manera desigual. 

Una part valoraven molt positivament la novel·la, per considerar que descriu una època i la il·lusió en el poder de l’educació i la cultura com a motor per a canviar el món.

La història comença en els anys anteriors a la Segona República. Està ambientada en la muntanya del nord de la Península Ibèrica i té com a protagonista a Gabriela, una jove mestra que s’incorpora a la feina de donar classes. 

L’opinió més negativa d'alguns lectors, es basava en la suposada falta de coherència del personatge. Hi ha una primera part, molt bona, en la qual la protagonista parla d’ella mateixa, de la seva vida i dels seus sentiments. Per exemple, ens sorprèn quan després del seu primer destí en un poble molt petit i endarrerit, i un cop aprovades les oposicions, decideix triar plaça en Guinea. 

Però a partir d’aquí, quan torna de la seva aventura africana, es casa i sembla que la novel·la parli més del seu home que d’ella. 

A més, hi ha salts entre les diferents històries en els que no sabem què passa exactament. 

La resta de lectores no deixem d'estar d'acord amb la crítica, doncs som conscients que no estem davant d'una gran novel·la, sinó d'una petita història que vol fer memòria d'alguns aspectes, deixant de banda d'altres. 

En general, pensem que l’autora ha volgut descriure diferents experiències relacionades amb el magisteri: una escola molt petita en un mitjà rural, l’escola de la colònia africana, els mestres de nens, però també d’adults i el mestre implicat políticament que fins i tot va participar molt activament en la revolució d’octubre de 1934.

Són diferents cares de l’ofici de ser mestre en una època determinada i algunes lectores la miren amb nostàlgia, en el sentit que la feina era totalment vocacional.

Inevitablement, passem a comparar l’escola d’abans i la d’ara, tot i que som conscients que el llibre es refereix a un entorn rural molt concret i aïllat, que no té res a veure amb el nostre entorn, ni siquiera fa tant de temps.

Ens agrada constatar com la protagonista compleix amb les obligacions que la maternitat li marca, alhora que fa la feina, i que està carregada d’ideologia pedagògica: vol una escola agnòstica o mixta per criteris educatius. És una autèntica dona d’avui dia, encara que les seves condicions de vida eren molt més dures que les nostres.

També reflexionem com un llibre de fa tant de temps ens parla de situacions potser encara no superades. 

La història no ha canviat tant.