dimecres, 30 de gener de 2019

PRUDENCI BERTRANA: JO! MEMÒRIES D'UN METGE FILÒSOF!

Aquest mes de gener, al Club de lectura de nit, ens ha tocat començar l'any amb una lectura molt curiosa. Es tracta del llibre Jo! Memòries d'un metge filòsof, de l'autor Prudenci  Bertrana.
És una novel·la presentada al públic com la biografia del seu protagonista, un metge que dirigeix l'hospital psiquiàtric de Salt. 
Podria ser el que s'anomena pseudobiografia, el problema és que sembla que en el moment de la publicació (1925) tothom va saber que el protagonista no era un altre que Diego Ruiz, un intel·lectual de la mateixa època i amb el qual Bertrana havia tingut una certa amistat.  De fet, en la novel·la apareix el personatge del pintor, amic fidel amb una dona plena de virtuts en en el qual  el lector reconeix fàcilment a  Bertrana.
Si el llibre comença com una biografia més o menys discreta, el cert és que a mesura que avança es va tornant més i més rocambolesca, amb episodis vorejant el surrealisme i que ens mostren un personatge amb deliris paranoics. 
No surt gens ben parat el tribunal que va donar la plaça de director a un personatge amb tan poc interès per la ciència mèdica en general ni pels seus pacients en particular. I veiem perfectament a la persona que Josep Pla va descriure com a "putrefacte", i al que Unamuno va qualificar de  "un alma retorcida en cuerpo de mugre".
Les seves aventures estrambòtiques, el seu tarannà interessat i la seva desídia estan retratades amb la prosa florida i força complicada que caracteritza al modernisme literari.
Gràcies a aquesta lectura hem progut parlar una mica del Modernisme, moviment que buscava la renovació cultura del país (modernitat i europeïtzació), així com la normalització lingüística.  Va defensar la natura, el món rural i l'anarquia, a diferència del Noucentisme. Aquest darrer moviment va estar molt a la vora del poder, mentre els modernistes van ser intel·lectuals poc valorats, i sovint van tenir problemes per guanyar-se la vida, tal i com es veu en la narració.
La recepció entre els lectors del club de la novel·la Jo! Memòries d'un filòsof!  ha estat irregular.
En general no ha agradat, però alguns lectors sí que han reconegut el mèrit d'un autor que ha estat capaç de fer un retrat tan singular, entre patètic i humorístic, certament molt diferent del que esperàvem d'un autor com ara Bertrana. 
Alguns, això sí, ens preguntem si l'autèntic objectiu de la novel·la és deixar clar que Daniel Pérez, alter ego de Diego Ruiz, és l'únic responsable del pamflet  La locura de Álvarez Castro, defensor en el setge de Girona.  Sembla que  signar conjuntament amb Ruiz aquest article contra l'heroi local de la societat en la qual vivia,   li va portar molts problemes a Bertrana i en aquesta novel·la va trobar la seva revenja. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada