BENITO PÉREZ GALDÓS: TORMENTO

Ahir a la tarda vam poder connectar-nos en una videoconferència per tal de comentar el llibre

Tormento, de Benito Pérez Galdós, que era la lectura recomanada del mes.

Crec que va ser unànime la sensació que el llibre adquiria tot el sentit en acabar-lo. A molts de nosaltres ens havia costat la primera meitat, però a partir d'aquí la història va agafar ritme. 

El fet de pertànyer al grup de lectura ens va obligar a fer l'esforç d' acabar-lo i vam poder descobrir un llibre ple de sentit i d'interès no només per les aventures de la pobra Amparito.

Pérez Galdós fa un llibre que té dos clars nivells de lectura: per una part, les peripècies dels personatges i per una altra la metàfora de l'Espanya d'Isabel II, una Espanya pobra que viu de les aparences, en les que la classe treballadora és la que treu al país endavant, amb els entrebancs de l'església, i a la que només pot salvar la burgesia del comerç i la indústria (L'antic Règim contra la societat burgesa). Estem en 1868 i el ritme dels esdeveniments va cap a una Revolució com la que va viure el país el mes de setembre.

Però la nostra conversa es va centrar en els esdeveniments de la narració: la pobra Amparito, parenta pobra i explotada de la família Bringas, troba un enamorat ric i que està a disposat a casar-se amb ella. Però ella té un secret relacionat amb la seva honra, que no acabem de conèixer detalladament, i viu ansiosa perquè vol explicar-li al seu promès, convençuda que la perdonarà, però no s'atreveix. 

El seu tarannà indecís i les decisions que pren ens han fet passar a totes les lectores estones de patiment.

Si la protagonista és la pusil·lànime Amparito, també anomenada Tormento, hi ha un personatge femení immens en la figura de Rosalia Pipaón, la dona de Bringas, tot un caràcter representatiu del pitjor de la societat de l'època, amb aspiracions de cortesana i de riquesa, sense gaires escrúpols. Només el bon tarannà del seu marit la modera. 

Les aventures del final converteixen el llibre en una mena de vodevil molt àgil i divertit, amb un desenllaç inesperat i molt sobtat.

Una lectora recordava la versió cinematogràfica que va veure fa molts anys i que la va impactar, precisament per aquest final tan diferent. Normalment, en la literatura les dones pecadores acabaven malament. Per això, Pérez Galdós ens ha semblat un autor molt modern i molt en consonància amb la realitat.

Aquest llibre ja és de la seva etapa naturalista i, per tant, hi ha trets com ara la bogeria, la descripció de la pobresa, la feblesa sentimental femenina o l'egoisme masculí. L'ambientació és la del "Madrid de Galdós", un espai literari que ha quedat en la literatura: el centre històric de Madrid a finals del XIX, les "corrales" de treballadors i treballadores i les cases burgeses i el Palau de la Reina o el Teatre Real.

Tothom hem valorat el ric llenguatge i les expressions d'aquell castellà de Pérez Galdós, autor cabdal de la literatura castellana.

En general, és un llibre que ha agradat molt, malgrat les resistències inicials per a la seva lectura. La majoria de lectors hem estat contents de llegir aquest clàssic de la literatura castellana.

Aquest llibre es pot trobar a l'espai ebiblio, us deixem l'enlaç aquí.