dimecres, 24 de febrer de 2021

IRENE VALLEJO: EL INFINITO EN UN JUNCO

Al Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana apareix la paraula Jonc [1252; del ll. jŭncus, íd.] en una de les seves accepcions, com a gènere de plantes herbàcies de la família de les juncàcies (Juncus sp), hidròfiles, sovint rizomatoses, de fulles amb bases embeinadores i de limbe cilíndric.

Allò que en principi és un terme merament botànic, de forma inesperada es converteix en molt més que això, ja que l'autora Irene Vallejo troba en el jonc l'inici simbòlic de la nostra Civilització.
Avui dia llegim i comprem llibres amb molta facilitat i se n'editen una gran quantitat cada dia. El llibre té un prestigi inqüestionable. Sense dubte es troba en el centre de la nostra cultura. De fet, la nostra història humana neix precisament amb la paraula escrita.

És a l'Antiguitat clàssica quan s'assenten les bases de la cultura escrita que ha arribat fins als nostres dies. D'aquí que Irene Vallejo comenci el seu llibre El infinito en un junco (traduït al català com a L'infinit dins d'un jonc) en el segle III a. de C. en una biblioteca d'Alexandria en plena expansió.

És intenció de l'autora arribar a establir l'origen dels llibres, saber quines són les històries dels esforços tant per multiplicar-los com per aniquilar-los, conèixer que es va perdre pel camí i perquè uns quants s'han convertit en clàssics.
El jonc, la planta amb tiges rectes, llargues i flexibles, és el material del papir, la troballa que es va implementar a tot el món conegut pels antics egipcis com a suport de l'escriptura.
Des dels primitius papirs que s'enrotllaven i s'havien de llegir amb grans dificultats, el llibre ha evolucionat fins a arribar a ser el que és.
En un altre sentit, és normal en l'actualitat parlar del cànon literari, paraula -cànon- que casualment també deriva del jonc, en aquest cas dit en llengües semítiques.

I a tot això es refereix, Irene Vallejo durant les més de 400 pàgines d'aquest llibre.
Pàgines que es devoren com la millor de les novel·les. Pàgines d'històries, d'anècdotes, de referències culturals que van i vénen, i que arriben als nostres dies en forma de cinema,de literatura, d'art.
Pàgines que giren al voltant dels llibres -aquests objectes que han servit per transmetre el coneixement humà- i de les Biblioteques -els llocs que l'han fet accessibles a tothom.
Els trobem a Grècia amb tot la seva esplendor, els havíem vist a Mesopotàmia de manera limitada, amb les primeres tauletes de fang amb escriptura cuneïforme i els seguirem a través de la Roma Imperial, la qual va fer una còpia de tot allò que havia sobresortit a la cultura grega.
Els llibres van viure moments perillosos, èpoques fosques, de repressió, de censura, de crema, però han aconseguit sobreviure gràcies a persones singulars, gràcies a institucions com ara les Biblioteques i gràcies a la força que porten a dintre seu. La força que els hi dóna la paraula escrita amb la possibilitat de transmetre idees i coneixements de generació en generació.
És aquest un llibre d'història alhora que d'històries.
Perquè l'autora passa de tema en tema amb agilitat i aborda els temes més erudits amb una senzillesa que els fa propers. Sèneca, Plató o Alexandre Magne es converteixen en persones tan humanes com nosaltres i les seves motivacions se'ns fan intel·ligibles.
Hi ha multitud de comparacions amb l'actualitat que ens serviran per a entendre una realitat tan llunyana i que ens farà entendre que en sis mil anys d'història no hem canviat tant.

No deixeu de llegir aquest llibre que us parlarà d'històries infinites, us fascinarà i que es pot arribar a convertir en la vostra referència cultural.  El podeu trobar a la nostra biblioteca en la seva versió de paper i a l'espai ebiblio en digital. 

2 comentaris:

  1. El llibre me l'han recomenat, el tinc a lallista (llarga) per llegir.
    L'anècdota de la nota m'ha fet molta gràcia: m'he trobat alguna vegada marcapágines i m'agraden, tinc una petita col·lecció. Un cop vaig trobar una postal, antiga de Bilbao, d'algú (signatura il·legible) que comunicava que estava bé, treballant. La postal va donar peu a un exercici del taller d'escriptura. En teniu d'anècdotes així?

    ResponElimina
  2. A dins els llibres hem trobat moltes coses: fonamentalment fotos, "marcapàgines" especials -encara tinc un de cuir d'algú que va anar a Cuba o un altre fet de puntes de coixí- i fins i tot diners. Per descomptat que rebuts del banc, receptes de medicines i visites per anar al metge. Una mica de tot.

    ResponElimina