dilluns, 22 de febrer del 2021

CARLOS RÍOS/DAVID GUIBERT: COCINA COMIDA REAL

Aquest dilluns és obligació parlar d'aquest interessant llibre, ja que el passat dijous la biblioteca va comptar amb la presència de David Guibert, xef col·laborador en l'elaboració del manual de receptes que complementa el llibre Come Comida Real, del nutricionista Carlos Ríos i que porta el títol de Cocina Comida Real.

En un acte presentat per Mercè Parera (directora de la Biblioteca de Martorell) i per Maite Carbonell i amb la presència de la regidora Rosa Cadenas, el xef David Guibert ens ha presentat el llibre del qual és coautor. Aquí podeu veure la presentació.

Responent a les preguntes plantejades per Maite Carbonell, el xef va començar explicant-nos que la relació entre el nutricionista i ell va començar a la xarxa Instagram, quan el va contactar el mateix Carlos Ríos per tal que l'ajudés a resoldre alguna dificultat tècnica en el tema del pa. El cas és que la col·laboració va continuar fins que Carlos Ríos li va proposar participar en aquest projecte editorial.

El repte era crear receptes de fàcil elaboració, fetes amb matèries primeres econòmiques i fàcils de trobar en qualsevol supermercat.
Es tractava de donar a conèixer la cuina tradicional i animar a cuinar a casa en lloc de comprar productes processats, especialment a la gent més jove que encara no té l'hàbit de cuinar diàriament.
Es pretenia a més, que el temps de preparació no fos gaire llarg i que el resultat final estigués ben bo, per tal que els lectors consolidessin l'hàbit de menjar cuina de veritat.

El llibre consta d'una introducció teòrica a càrrec del nutricionista Carlos Ríos, en la qual s'explica la causa per la qual cal consumir aliments reals -el menjar de veritat no industrial.

En una segona part, és el xef David Guibert qui ha creat les receptes que apareixen dividides per grups: dinars i sopars, per una part, esmorzar, postres i snacks, per una altra, salses i condiments, en tercer lloc, i per finalitzar les masses i els pans.
Cada recepta consta dels ingredients, la fotografia i la descripció molt detallada de la preparació. S'han afegit a més, consells nutricionals i gastronòmics de cada una d'elles.

David Guibert valora especialment el retorn de moltes persones a la cuina com a un espai de trobada. Cuinar amb la parella, amb amics o amb els nens és un temps invertit en qui estimem que ens pot fer molt feliços.
Les receptes estan tan detallades, precisament perquè estiguin a l'abast de tothom, dels més joves o dels que no han entrat mai a una cuina.
Són receptes pensades per substituir el menjar processat i fer-lo amb els millors productes naturals, preferentment de temporada, de manera que el preu serà econòmic i ens saciaran tant o encara més que els productes poc saludables.
El xef explora en el llibre diferents tècniques de cuina perquè les anem aprenent i a partir d'aquí les apliquem als diferents productes. No es tracta només de seguir les seves receptes, sinó d'inspirar-nos en elles, per tal d'adoptar-les en la nostra cuina del dia a dia. També s'ha procurat que cada recepta estigui protagonitzada per un aliment, per tal que el nostre paladar s'acostumi als aliments naturals.
D'aquesta manera guanyarem en salut tan física com  emocional. I d'això, David Guibert sap molt, perquè va estudiar psicologia,  més de cuina.

Hem de seguir els consells d'aquest llibre, sense cap dubte. El podreu trobar a la biblioteca i també a l'espai ebiblio.

Moltes gràcies al David Guibert per haver-nos dedicat aquesta estona del seu temps i moltes gràcies a les persones que heu col·laborat en acte acte, Maite Carbonell, Rosa Cadenas, Mercè Parera i Josefina Canals.


divendres, 19 de febrer del 2021

ELIZABETH VON ARMIN: UN ABRIL PRODIGIÓS (CLUB DE LECTURA DE NIT)

Aquest mes hem fet la nostra tertúlia literària al voltant del llibre Un abril prodigiós. Es tracta d'un llibre publicat l'any 1922 i signat per l'autora Elizabeth Von Armin.

El llibre va agradar unànimement a les lectores que vam participar en la xerrada, les quals vam destacar que ens hi va semblar divertit i amè. Totes vam quedar atrapades per la lectura. Algú va comentar que el final li resultava massa forçat i que potser fins i tot s'havia inclòs algun personatge només per obtenir un final rodó.
També vam coincidir en el fet que és un llibre d'una època determinada, la qual cosa condiciona el desenllaç dels esdeveniments. Si en principi comptàvem amb un mes entre dones, aviat aquesta premissa es va trencar i van aparèixer els personatges masculins.

Una lectora va destacar que el realment important en aquest llibre no és el què, sinó el com. Perquè el que fa realment interessant és la manera com la narradora ens explica la psicologia dels personatges i posa per escrit tot allò que els impulsa a fer el que fan. No només es narren els esdeveniments, sinó també la psicologia dels personatges

És Un abril prodigiós una història de canvi de mentalitat de quatre dones angleses que de manera inesperada fan un viatge a Itàlia.
El començament és una nota al diari segons la qual es busquen "amants de les glicines i el sol". És una nota que crida l'atenció tant de la Sra. Wilkins com de la Sra. Arbuthnot, dones casades de vida conjugal poc satisfactòria, i necessitades d'un descans, encara que elles no ho saben.
La recerca de dues acompanyants més, les porta a emprendre un mes de vacances a Itàlia amb una vella vídua rondinaire i amb una jove i atractiva dama d'una de les millors famílies de Londres.

Un cop al Castell italià de Sant Salvatore, la història es torna una comèdia de situacions. Hi ha una lluita entre les dames, però màgicament els tarannàs se'n van temperant i el sol i les flors fan un efecte prodigiós sobre les persones.

Fugir del fred i la humitat de Londres per arribar al sol de la primavera italiana és una metàfora de viure una vida solitària i sense motivació per passar a aconseguir arreglar els principals problemes de cada una, diferents en la seva expressió, però idèntics en el fons.
Problemes com la incomunicació entre les persones properes, la falta d'intimitat amb algú, la solitud.

Són moltes les idees que apareixen en el llibre. La bondat cap als altres o complir les nostres obligacions no té per què fer-nos felices com a persones, que una vida pública no substitueix unes relacions afectives íntimes, que compartir amb altres dones és necessari, que ens hem d'allunyar de tant en tant de la nostra realitat, etc.
Un cop més es demostra la força d'un clàssic que és capaç de descriure emocions humanes absolutament atemporals.

El que és temporal és la manera de relacionar-se entre elles, però també amb els homes. Escrita fa un segle,  trobem unes figures masculines que es presenten a si mateixos com a salvadors de les dones. Són uns personatges només esbossats i amb connotacions negatives: un advocat interessat, un escriptor que es presenta al castell seguint a la bella lady Caroline, estant casat o un propietari del castell jove i voluble.

El final es resol conforme a les convencions.

Tothom està d'acord que necessitàvem una pausa en les lectures més impactants per a tenir un respir a la vora del Mediterrani italià. Una autèntica primavera lectora.

Podeu trobar aquest llibre a la biblioteca de Martorell en versió en català de Editorial Viena, però també a l'espai ebiblio, en la versió castellana de l'editorial Alfaguara, Un abril encantado. 




dimecres, 17 de febrer del 2021

ORGANITZACIÓ DE LES NOVEL·LES: LES NOVEL·LES DE GÈNERE

Sabem que ens agrada llegir novel·les i venir a la biblioteca a buscar-les, però moltes vegades ens perdem entre les més de sis mil novel·les de les quals disposem en la nostra biblioteca.

Evidentment que hi ha un catàleg informatitzat per a fer recerques, el qual va molt bé, especialment si sabem el títol o autor de la novel·la que ens ve de gust llegir.

Però, una altra petita ajuda que oferim a la Biblioteca de Martorell des de fa temps, és marcar algunes novel·les amb una icona representativa del gènere, en la part superior del llom del llibre.

Normalment les que porten aquesta icona, són les que s'anomenen novel·les de gènere, que són aquelles novel·les caracteritzables per una matèria d'interès (amor, sexe, aventures, crims, etc.), una ambientació determinada, una sèrie de personatges o fins i tot situacions concretes que es repeteixen sovint. 
Convé puntualitzar que només la temàtica tractada no identifica pas una novel·la com de gènere: l'alta literatura se centra sovint en matèries com l'amor, el sexe o la guerra (de fet, matèries centrals de tota literatura), o sovint s'ambienta en un període del passat.

En principi, les úniques novel·les que trobarem marcades són les de gènere, però també es fa servir alguna altra icona, per exemple, per a marcar els llibres en general -també les novel·les- que estan escrites per autors de la nostra població. Si aquest és el cas, la icona representa al nostre emblemàtic Pont del Diable.

A la sala podeu trobar una guia amb les icones que fem servir. 

Les més importants són:

Novel·les d'aventures

Novel·les de ciència-ficció

Novel·les eròtiques

Novel·les de literatura fantàstica

Novel·les històriques

Novel·les d'humor

Novel·les policíaques o de gènere negre

Novel·les romàntiques

Chick lit

Novel·les de terror


Si teniu ganes, féu clic als enllaços i des de casa  descobrireu tot allò que us podem oferir a la biblioteca, quant a novel·les de gènere.

dilluns, 15 de febrer del 2021

JOAN ROCA: COCINA MADRE

El celler de Can Roca és un restaurant de Girona que compta amb tres estrelles en la prestigiosa Guia Michelin. A més, des de fa anys és habitual que estigui entre els millors restaurant del món, segons la publicació britànica The Restaurant Magazine.

El restaurant és portat pels Germans Roca, Joan, Josep i Jordi, que s'ocupen respectivament dels plats, els vins i les postres, i que sovint apareixen en els mitjans de comunicació per la qualitat i l'originalitat dels seus plats. Per això estem convençuts que poques persones al món cuinaran millor que els germans Roca.

Però vet aquí, que un dels germans publica aquest llibre del qual avui ens ocupem, Cocina madre, per a ensenyar-nos qui ha estat la persona que ha assentat les bases de la seva cuina basada en les tradicions culinàries catalanes.
Montserrat, la mare dels germans Roca, té molta part de responsabilitat de l'èxit dels germans. Per això, el famós Hiroyoshi Ishida es va acostar a Can Roca -el restaurant de la mare- des del Japó i va fer prendre consciència als germans que acostar-se a la cuina tradicional i a la gent gran de la família és part important en la conservació de les senyes d'identitat.

Aquest és el motiu pel qual Joan Roca, va decidir fer aquest llibre en homenatge a la seva mare compartint algunes de les seves receptes, tal com les preparava la senyora Montserrat.
D'altres les va adaptar lleugerament per acomodar-les als gustos actuals.
I encara hi ha un tercer grup de plats fets amb productes que abans no es consumien i ara són habituals, en un exercici de fer el què deia la mare que s'havia de fer: fer servir els productes disponibles en cada moment.

En aquest llibre trobareu les elaboracions bàsiques per a qualsevol cuina, els caldos i fumets, els sofregits o les picades.
A partir d'aquí una cuina imaginativa, amb productes típics de la cuina catalana. Dels més substanciosos- les sardines, el verat, les botifarres, el xai o la vedella o els peus de porc- a les gustoses i lleugeres bones receptes de verdures, com ara les carxofes a la vinagreta o les flors de carabassons farcides de crema de verdures o la sopa de menta. També hi ha arrossos i pastes, imprescindibles en la cuina catalana.

Ara que ha començat la Quaresma, podrem experimentar amb el bacallà, tan típic d'aquesta època amb unes croquetes de bacallà i patata, amb una brandada, amb uns bunyols o un arròs de bacallà i coliflor.

Us recomanem no passar per alt els fantàstics postres, que segurament han inspirat la cuina del Celler de Can Roca, un dels millors restaurants del món.

Cada recepta porta unes enormes fotografies i a més dels ingredients i la preparació podem trobar uns consells que ens donaran idees estupendes.
Tot plegat, ens recordarà que tradició i modernitat sempre han d'anar de la mà.

dijous, 11 de febrer del 2021

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA I LA NENA EN LA CIÈNCIA

L'11 de febrer va ser designat des de l'any 2016, com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència per l'Assemblea General de les Nacions Unides amb l'objectiu de promoure l’accés equitatiu i ple de dones i nenes a l’educació en els àmbits de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (Educació STEM).
Des del principi dels temps, les dones han quedat relegades a l'espai de la llar. La cura de la família i la casa s'han portat els principals esforços de la dona. Però fins i tot quan hi ha hagut pioneres que han destacat en diferents disciplines científiques, aquestes s'han invisibilitzat sistemàticament. És sobradament conegut, a més, que durant molt de temps, les dones no han pogut accedir a l'educació de la mateixa manera que els seus germans homes.

Progressivament, gràcies als estudis de gènere de la segona ona feminista, va començar a reivindicar-se la importància de les dones en casos com ara Marie Curie o Hipatia d’Alexandria.
Però va ser l'any 1993 quan Margaret Rossiter -historiadora de la ciència- va fer servir el terme "efecte Matilda", per descriure la falta de crèdit i reconeixement de la feina científica de les dones.
Avui dia, hi ha la plena igualtat entre homes i dones, però es calcula que és molt inferior el nombre de dones investigadores, que estaria al voltant del 30 per cent.
Des de fa temps s'ha posat en evidència la necessitat de referents per tal que les nenes d'avui dia no tinguin una percepció de la ciència com a territori eminentment masculí.
És per això que volem donar visibilitat a les dones científiques, mitjançant llibres o pel·lícules, que és la feina que ens ocupa a les biblioteques.

A la biblioteca de Martorell tenim els llibres 17 mujeres Premios Nobel de Ciencias i el llibre infantil il·lustrat Las Chicas son de ciencias : 25 científicas que cambiaron el mundo.

No són gaires, però a la XBM, podeu trobar molts més. Es poden consultar a la Biblioteca virtual: https://bibliotecavirtual.diba.cat/dones-cientifiques.

També podeu consultar el tema a l'espai ebiblio Catalunya. 





BIBLIOGRAFIA
https://bibliotecavirtual.diba.cat/dones-cientifiques
https://moncomunicacio.com/efecte-matilda-la-invisibilitat-de-les-dones-cientifiques/
https://www.catorze.cat/noticia/15305/vull-ser-cientifica
https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20210211/11-febrer-dia-internacional-dona-11505264
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dones_en_la_ci%C3%A8ncia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_Matilda



dimarts, 9 de febrer del 2021

GAËL FAYE: UN PAIS PETIT (BIBLIOLOVERS)

Els Bibliolovers acaben de llegir Un país petit, de Gaël Faye (Empúries 2018), un cantant, raper i escriptor ruandès-francès. El llibre també té edició castellana, Pequeño país (Salamandra, 2018)

La novel·la reviu, en primera persona, la infantesa de l'autor a Bujumbura (Burundi). Gaby, el nostre protagonista, és fill de mare refugiada ruandesa i pare empresari francès a Bujumbura respira una realitat familiar complexa en què la situació política del país sempre és un teló de fons.

L'autor s'adona que al seu país hi viuen diferents ètnies: els hutus són els més nombrosos, els twes, que són pocs, i els tutsis són molt menys nombrosos que els hutus. Un atemptat el 7 d'abril de 1994 desencadena la guerra civil al país: els tutsis són responsables de la mort del president de Ruanda i Burundi. A partir d'aquest moment, els hutus volen matar tots els tutsis, és a dir, exterminar-los.

Els jocs i les trapelleries de la infantesa de Gaby i la seva colla, donades les circumstàncies, es tenyeixen del conflicte bèl·lic; volen fer com els adults: defensar la seva terra i protegir el seu barri. Fins al punt que, el seu millor amic, en Gino, li diu: "Gaby és la guerra. Protegim el nostre carrer. Si no ho fem, ens mataran. Quan ho entendràs? En quin món vius?".

El contrapunt dolç d’aquesta història biogràfica es transmet a través d'un personatge destacat: Mme. Econamopoulos, que li dóna l’oportunitat de mirar cap a una altra banda i desfer-se de la dura realitat a partir de bones lectures. Li explica que  un llibre li pot canviar la vida perquè, en realitat, són "genis adormits" i li fa una recomanació extraordinària: "protegeix-te del fred, vetlla pels teus jardins secrets, fes-te molt ric de lectures, de coneixences, d'amor, i no oblidis mai d'on vens".

La novel·la es publicà per primera vegada l'agost de 2016. Des d'aleshores s'ha traduït a 36 idiomes i ha rebut nombroses distincions literàries.

L'obra, que ens ha acompanyat durant el mes de gener, ha resultat enriquidora, interessant i colpidora per part de tots els membres del club de lectura. Us la recomanem!

dilluns, 8 de febrer del 2021

SIMONE ORTEGA: 1080 RECETAS DE COCINA

Un clàssic dels llibres de cuina és de la Simone Ortega, 1080 recetas de cocina, de Alianza editorial. Es tracta d'una edició Especial centenario Simone Ortega (1919-2019) Bicentenario Museu del Prado.

Aquest llibre té una sobrecoberta molt artística. Ja que coincideix el centenari de l'autora amb el bicentenari del Museu, l'editorial ha aprofitat per unir els dos esdeveniments. És per això que ha creat aquesta preciosa sobrecoberta, plena d'obres artístiques -bodegons-  relacionades amb la cuina..

Tenim les perdius amb pomes, dedicades al quadre Bodegó de çaça, hortalisses i fruita del pintor J. Sánchez Cotás (1602), també tenim el Gaspatxo amb el quadre Bodegó amb cogombres, tomàquets i recipients, de L. E. Melendez (1772). Aquestes receptes tan artístiques són inspiració de la filla de Simone, Inés Ortega. Hi ha unes quantes més de receptes i de quadres, però per descobrir-los cal que agafeu aquest llibre i gaudiu d'aquesta novetat, i a continuació de les 1080 receptes de cuina, que són tot un clàssic de la literatura gastronòmica.

Conèixer la cuina tradicional és imprescindible per innovar. I ni tan sols ens cal innovar, si no volem, perquè són moltes les persones que gaudim d'allò més amb el menjar de tota la vida, sense més complicacions.

I en les receptes de la Simone Ortega trobareu absolutament tot, de la mateixa manera que trobareu el seu amor per l'art i passareu dels clàssics de la pintura als de la gastronomia, en més de mil pàgines, això sí.

Per sort, el llibre està fet d'un paper molt fi -quasi com si tractés d'una Bíblia- i està farcit d'índex de tota mena que ens facilitaran la lectura: hi ha per apartats, per receptes o per ingredients. També hi ha versions més lleugeres de les receptes tradicionals, tot explicat amb claredat i senzillesa.
Fins i tot, trobem el maridatge perfecte per a cada plat. 

Estem davant d'un autèntic luxe gastronòmic en forma de llibre que la biblioteca posa a l'abast de tothom. No deixeu passar l'ocasió de conèixer la Simone Ortega i les seves receptes i gaudir de la felicitat de la bona cuina.