El mes d'abril, el club de lectura de nit es va reunir per videoconferència per tal de comentar l'obra de teatre de Tennessee Williams,
La nit de la iguana, en una versió de Carlota Subirós.
Aquesta obra es va representar durant el mes de març al TNC i una lectora ens va informar de la possibilitat de visionar-la on line, a través de la pàgina https://www.tnc.cat/ca/tncdigital. Una proposta molt interessant.
La majoria del grup va coincidir en la sorpresa que va generar la lectura d'aquesta obra.
Sempre ens fa mandra llegir teatre, però la majoria vam valorar molt positivament aquest text dramàtic.
Diferents lectors vam anar expressant coses que no vam acabar d'entendre durant la lectura, i la tertúlia va sevir -més que mai- per a intercanviar idees, les quals ens van ajudar a tothom.
Tots vam reconèixer que el primer acte se'ns va fer més difícil de llegir.
No acabàvem d'entendre la història d'un guia - Shannon, un sacerdot excomunicat-que intenta obligar a un grup de turistes, a desviar-se de l'itinerari concertat amb l'agència. El lloc on les porta és un hotel decadent apartat del poble, en mig de la selva de Mèxic a la vora de l'oceà.
A l'hotel coneixem a la Maxine, la sensual propietària que acaba de quedar vídua.
També a altres hostes, com ara una família d'alemanys o a una parella gens convencional, un vell poeta i la seva néta, que es passeja pel món malvivint amb el que guanyen recitant i pintant aquarel·les.
Aviat detectem una mena triangle amorós, Maxine s'interessa pel Shannon i aquesta per la Hannah.
També anem coneixent les causes de l’excomunió del Shannon.
A mesura que avança, el text es va consolidant amb diàlegs extraordinàriament precisos, amb algunes frases "mordaces" i amb molta filosofia de vida.
A alguns lectors ens ha costat més que a d'altres, entrar en el joc simbòlic de l'obra.
Aquest grup de personatges que es troben a l'hotel amb el pes del seu passat i de la seva culpa i dels seus traumes, atrapats per una realitat complicada, tan lligats com la iguana caçada pels mexicans per a utilitzar-la com aliment.
Una lectora parla de la soledat en la qual es troben tots ells, un lector de l'idealisme que veu en alguns.
En general, tothom opina que l'obra és una reflexió davant la manera que les diferents persones ens enfrontem a la vida.
El tema de la religió és molt important.
També el de la sexualitat. Els dos personatges femenins més importants, Maxine i Hannah són oposats en aquest sentit. Hannah és com un àngel asexual, mentre que Maxine és una dona molt sensual. Shannon se sent atret per "l'àngel", però en realitat és molt més afí a Maxine.
Un altre símbol és el poema que el vell acaba. És la vida un poema? O era el poema sense acabar, la raó de la llarga vida del vell?
No hem acabat d'entendre el paper dels personatges alemanys, de viatge per Mèxic mentre segueixen els avenços de Hitler en la SGM. I ens ha costat veure, la possible homosexualitat de la dona més destacada del grup de turistes.
Alguns ens preguntem si el Shannon és un malalt mental, mentre que per a d'altres està clar que és un home turmentat pels sentiments de culpa a causa de la seva educació religiosa, en clara dissonància amb la seva sensualitat.
L'escena de Shannon lligat a l'hamaca és el zenit de la història. Un moment en què aquest es va tranquil·litzant gràcies a una infusió que li dóna Hannah i que està ple de frases de gran profunditat.
La història té un desenllaç que en opinió d'alguns suposa un alliberament i per altres no tant.
Una lectora ens recomana el visionat de la pel·lícula de John Huston de l'any 1964 u ja la tenim encarregada a una biblioteca. Tan aviat la tinguem l'anirem passant perquè tothom la pugui veure a casa seva.
Amb la lectura de teatre ens retrobarem l'any que ve i esperem que puguem anar al TNC de forma presencial, dins el programa Llegir el teatre.
