dissabte, 20 de desembre de 2014

ELIZABETH GASKELL: CRANFORD

El passat dilluns  va tenir lloc la darrera trobada d’aquest any del nostre club de lectura en català,  de les tardes del dilluns. 
Vam aprofitar l’ocasió per tastar el vi de Biblioteques amb DO i desitjar unes felices festes a tothom, i de pas vam comentar el llibre Cranford d’Elizabeth Gaskell.

Per tal de comprendre millor la lectura d’aquesta novel.la, vam comptar amb la presència del seu editor, en Jordi Raventós (fill de la nostra companya Montserrat Barlam) i també de Victòria Alsina, traductora de l’obra. La veritat és que per tots nosaltres va ser un autèntic plaer comptar amb la presència d’aquestes persones durant la nostra trobada ja que ens van ajudar a entendre molt millor el món que descriu Elizabeth Gaskell en els seu relats. 
Segons Victòria Alsina, Cranford va ser una de les primeres novel.les que va escriure Gaskell i és un homenatge al poble on ella es va criar, ja que conté molts elements autobiogràfics. Gaskell va ser una autora amb moltes preocupacions socials que va traslladar en els seus llibres però malauradament va ser una autora molt oblidada durant un temps però que gràcies a Dickens es va tornar a recuperar.

El llibre està ambientat en un poblet anglès de la primera meitat del s. XIX i concretament explica les relacions entre un grup de dones de mitjana edat. Per tant descriu un món molt femení, ja que les dones demostren tenir una gran sensibilitat per les febleses dels altres i s’intenten ajudar mútuament, malgrat també es critiquin molt les unes a les altres. 
Al llarg de la novel.la es tracten molts temes com ara la gran separació que hi havia dins la societat victoriana entre el món de les dones i el món dels homes, el fet de que a les dones no se les preparava per guanyar-se la vida per si mateixes (sempre havien de dependre d’un home), etc. 
La novel.la també ens fa reflexionar sobre temes socials i econòmics molt vigents en aquella época però que encara actualment están presents en la nostra societat com ara la fallida dels bancs, el fet de voler aparentar socialment el que no som, etc.

Pel que fa a l’opinió dels lectors, tothom va coincidir en que és un llibre que es fa una mica llarg i lent perquè pràcticament no hi ha acció, és una novel.la costumista que en alguns moments es fa una mica feixuga. De fet, fins al capítol 10 no comencen a passar alguns esdeveniments que fa que s’agilitzi la lectura, que en tot moment està impregnada d’una fina ironia anglesa. Cal reconèixer que a partir del capítol 10 l’obra comença a tenir una estructura de novel.la i això facilita en gran manera la seva lectura. 
També cal recordar que inicialment l’autora va concebre l’obra com un llibre escrit en fascicles que va començar a publicar en una revista de l’època. Per això els primers capítols corresponen als fascicles inicials i están una mica desconectats de la resta de l’obra.
El que tothom va reconèixer és que la presència de l’editor i la traductora del llibre ens van ajudar a apreciar molts detalls de l’obra que ens havien passat desaparcebuts i ens van fer veure la novel.la des d’una òptica molt més entenedora. 
La propera trobada tindrà lloc el proper dilluns dia 26 de gener a les 18:00 h, i es comentarà el llibre de Javier Cercas, Les lleis de la Fontera.

Què passeu tots unes bones festes i que el Caga Tió o els Reis Mags vinguin carregats de salud, amor i amb moltes i moltes lectures.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada