dijous, 14 de maig de 2020

VIRGINIA WOOLF: LA SENYORA DALLOWAY, LLEGIR EL TEATRE

 Un catorze de maig, el de 1925 concretament, fa avui noranta-cinc anys, es va publicar la quarta novel·la de l'autora Virgínia Woolf, La senyora Dalloway.

Aquest llibre va ser llegit fa alguns mesos en club de nit de la Biblioteca de Martorell.

En primer lloc, hem de dir que uns quants lectors no van entrar en el món de l'autora britànica. De manera que el llibre no va agradar d'una manera unànime.
Certament no és un llibre especialment fàcil i tothom va coincidir en el fet que s'ha de llegir amb atenció, a causa de la fluïdesa amb la qual l'autora passa d'una situació a una altra
.
La història narra un dia en la vida de Clarissa Dalloway i el fil conductor és la mirada de la dona, que surt de casa seva per fer alguns encàrrecs. Però els pensaments també l'acompanyen i durant la narració anem coneixent fets de la seva vida, alhora que s'incorporen personatges aliens.
Durant la tertúlia, vam arribar a la conclusió que aquests personatges i aquestes trames paral·leles podrien ser representacions de la personalitat de l'autora.

Els lectors més entusiastes vam valorar la capacitat de l'autora per a posar en evidència les emocions dels personatges i la manera com la senyora Dalloway es construeix a partir de la mirada dels altres i dels records d'ella mateixa.
També vam valorar l'originalitat del plantejament literari, el seu fluir de la consciència, l'absència de narrador omniscient que ens guiés en la lectura, som nosaltres qui hem d'interpretar l'acció.
Són molts els detalls en els quals ens vam fixar i molts els temes que vam ser capaços de trobar dins la trama: la dona, els convencionalismes socials, la malaltia mental i el seu tractament als anys vint del segle passat, el suïcidi, les relacions familiars, l'amor, la gelosia...

El final el valorem com a feliç en la mesura que acaben trobant-se els tres amics del passat, separats pels anys i per les circumstàncies.

Pocs dies més tard d'aquesta lectura, vam tenir la sort d'anar a la representació que es va fer al Teatre Nacional de Catalunya, dintre del cicle Llegir el teatre. Com és habitual, va ser un muntatge de gran qualitat, fet en aquest cas per la directora Carme Portaceli, amb una posada en escena a l'alçada del llibre. El moviment i el pas del temps, lent però inexorable, van quedar patents en aquesta adaptació de gran bellesa.
Trobareu la novel·la en ebiblio, aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada