divendres, 6 de novembre de 2020

EDITH WHARTON: LA CASA DE LA ALEGRÍA


Si  L'Edat de la innocència és l'obra més coneguda d'Edith Wharton, tant per la novel·la en sí -Premi Pullitzer- com per l'acurada adaptació cinematogràfica, La Casa de la alegría que avui us recomanem, va ser el llibre que la va consolidar com a escriptora, l'any 1905.

Nascuda en el si d'una família benestant de Nova York l'any 1862, va viatjar per Europa des de ben petita a causa de la Guerra Civil Nord-americana -la família va decidir marxar a llocs amb un cost de vida més baix durant aquest període-  i ja de tornada va  poder rebre una  educació  sòlida i privilegiada.

Dotada d'una fina ironia va ser capaç de fer una àcida crítica als valors de la seva societat, malgrat la seva mentalitat conservadora. De cap manera se la pot considerar una escriptora feminista, malgrat que en la novel·la La casa de la alegría, trobem a una Lily Bart de vint-i-nou anys, una dona d'enorme bellesa, soltera, membre d'una de les millors famílies de la ciutat, amb moltes aspiracions, però sense fortuna personal víctima de la seva falta d'independència econòmica.

Al llarg de la novel·la anem descobrint el drama de la seva pobresa, que el matrimoni és la seva única opció, que com a dona amb els valors i l'educació que li van deixar en herència els seus pares morts, difícilment es guanyaria la vida.

La història comença amb la trobada de Lily Bart amb Lauwrence Selden, amic i advocat a qui visita al seu apartament d'una manera casual.  Estem a començaments de segle i aquesta visita marca l'inici d'un naufragi psicològic. La protagonista té molt clar que ella estima la superficialitat de les festes, de la moda cara, dels viatges, del flirteig i que aviat es casarà amb un ric hereu que garantirà el seu nivell de vida.  Però alguna cosa falla i assistim juntament amb la protagonista, al seu rebuig de tot allò que li hagués  convingut i a la seva entrada en una espiral d'esdeveniments que la portaran cap al desenllaç final.

La novel·la va ser un èxit de públic i va rebre la desaprovació  d'aquella classe social que es va veure caricaturitzada, l'alta societat de Nova York, a la que precisament pertanyia l'autora.

Una novel·la molt recomanable d'una escriptora de primera categoria literària. Una obra clàssica de principis del segle XX.


            



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada