dissabte, 19 de desembre de 2020

EDITH WHARTON: ETHAN FROME

En la darrera reunió del club de lectura de nit tocava comentar Ethan Frome, un llibre escrit per la nord-americana Edith Wharton l'any 1911. Entra doncs, en allò que anomenem obres clàssiques, i és d'una de les autores millor considerades de la literatura estatunidenca. 


El llibre és una novel·la curta que s'articula com una història dintre d'una altra. A una persona acabada d'arribar al fred poble de Starkfield (Massachussets) el sorprèn l'aspecte un home de cinquanta-dos anys, clarament desmillorat. L'acabat d'arribar acaba descobrint la història i passem a conèixer uns fets de fa més de vint anys.
Els fets narrats ens parlen d'un triangle amorós. L'Ethan Frome fa temps que es va casar amb una cosina més gran que ell sense entusiasme, només per no quedar-se sol quan la seva mare va morir.
El cas és que la dona ha resultat una persona amb una salut delicada i pendent dels seus mals.
Quan es troba tan malalta que necessita ajuda per cuidar de la casa fa venir a una jove parenta, que s'ha quedat òrfena. El problema sorgeix quan l'Ethan s'enamora d'aquesta noia.
Els lectors van considerar el clima -fred i inhòspit- un personatge més de la novel·la, el marc ideal per a una història trist, opressiva i molt desgraciada.
Del protagonista va cridar l'atenció el seu tarannà. No vam acabar de saber si tenia una autèntica depressió, si estava posseït per l'esperit d'Starkfield, un lloc del qual difícilment se sortia, si era massa conformista, o massa responsable. 
En el que vam estar pràcticament tothom d'acord és que la pobresa era el principal factor que va fer que l'Ethan Frome no veiés cap sortida a la situació.
Només un lector va apostar perquè tots els problemes tenen solució i si una cosa no et fa feliç, s'ha de canviar. I la veritat és que també es va parlar de quines eren les opcions reals de la parella. Abandonar la dona i deixar-la a la seva sort? Imposar-se i aconseguir que no marxés la Matt, però que tot continués igual?
Vam entrar en el joc de l'Edith Warthon i vam veure a la Zeena o Zenòbia com l'autèntica dolenta de la pel·lícula, una personalitat victimista i manipuladora. Ningú no va tenir cap dubte, especialment, vist el final.

Per una altra part, la Matt  la vam veure com una noia enamorada i no la vam considerar gens culpable. Una lectora va plantejar si no veuríem les coses de diferent manera si el punt de vista fos el de l'esposa. De fet, la moral convencional fa que en un triangle amorós "l'altra" sigui considerada com una mala dona. En aquest cas, però, l'autora ens va presentar una parella sense cap vincle amorós, un matrimoni quasi per casualitat, i va donar a l'esposa una personalitat desagradable.
Els lectors van assenyalar diversos moments colpidors en una trama tan curta com intensa. Per exemple, quan la Matt li diu a Ethan que a on podria anar sense ell o quan l'Ethan passa per les plaques del cementiri on hi havia altres morts de la família que havien tingut una vida llarga i feliç. També es van trobar moments simbòlics, com ara quan es va trencar la plata i es va trencar així la màgia d'una nit sense la Zeena. 
En un altre pla, una lectora va valorar el ric vocabulari emprat a la versió catalana de la novel·la que li va portar memòria d'un vocabulari parlat a la seva família en temps passats. Sense dubte és una història magistral d'una autora a la qual val la pena conèixer, l'Edith Wharton. Ben estructurada i molt ben escrita, tota una troballa literària.

Va ser una estona molt agradable i llarga de xerrada, tot i la tristesa del llibre i malgrat les dificultats de la comunicació per videoconferència.


Cap comentari:

Publica un comentari