Estan envoltats d'unes còmodes butaques de colors i a les parets hi ha uns originals forats amb coixins.
És una zona on ve de gust passar una estona, relaxada i tranquil·la.
Però, i els llibres que hi ha allà quins són? Són els còmics. Narracions construïdes a base d'il·lustracions.
Abans els hi dèiem "tebeos" o "historietes". Formen part de la història de moltes persones nascudes als 60 o als 70, quan triomfaven l'Asterix i l'Obèlix o el "Mortadelo y Filemón" en termes nacionals o en Zipi i Zape, el "Botones Sacarino" i tants d'altres. També hi havia els "americans", el Superman, Batman i superherois en generals. A partir dels 80 van arribar els japonesos i van començar a omplir el mercat amb els anomenats "Manga".
Tots aquests còmics ens pensàvem que estaven destinats a un públic infantil o juvenil. I de fet, alguns dels títols anomenats es troben a la Sala Infantil i no a la d'adults.
A adults, en realitat trobem una zona amb els Superherois, una segona zona amb els Manga i un tercer grup amb la resta. Entre aquests podem trobar títols molt representatius, com ara alguns dels que trobareu en aquesta llista.
Tot això s'anomena Novel·la gràfica, una expressió emprada per referir-se a un còmic generalment per a adults, que narra una història més detallada i complexa situant-se entre la novel·la i el còmic tradicional. És un gènere que ja té un segle de vida, i en el qual les editorials no acaben de posar-se d'acord.
Però d'una manera totalment informal, nosaltres destacarem entre les novel·les gràfiques aquells llibres basats en una obra literària anterior.
Es tracta de novel·les prou conegudes, de grans autors de la literatura universal de les quals es fa una versió en còmic.
La il·lustració dóna un valor afegit a la ficció. L'adaptació de la història al llenguatge còmic la fa més curta, però respecta tant l'argument com l'essència.
Hi ha fantàstiques novel·les portades al format còmic. Podem parlar de Paul Auster i La ciutat de vidre, de Manuel Vázquez Montalbán i Tatuaje, o dEl cuento de la criada, de la candadenca Margaret Atwood.
És aquesta darrera, una distopia escrita l'any 1985 en el que l'autora incideix en temes recurrents en la seva obra: el tracte a les dones i la crítica social.
No fa gaire que aquesta història s'ha portat a la televisió, guanyant en popularitat, però l'autora canadenca és una dona amb una llarga trajectòria literària i també com activista social i el seu nom sol sonar com a candidata als prestigiosos premis Nobel.
No volíem parlar exactament d'aquest llibre, sinó de les joies literàries que podem arribar a trobar en una secció que tenim tendència a considerar com un espai lúdic per a joves. Aquí podeu venir a passar una estona agradable en la millor companyia, la d'un llibre. La d'un còmic. La de la bona literatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada