Ser filla dels amos de la Fonda Europa de Granollers ja li devia imprimir una mica de caràcter de cuinera a jove l'Ada, tot i que el seu pare li va aconsellar que es dediqués a una altra professió més liberal (en el sentit que li donés més temps lliure i li possibilités a ella anar al restaurant!)
L'any 1993, però, i amb vint-i-cinc anys va obrir el Semproniana, intentant cada dia aplicar allò que els seus pares li van ensenyar: "Servir, amb majúscules, a tots els clients, tot el temps que passen a casa, amb tots els mitjans i la il·lusió renovada cada dia".
Què fa l'Ada al Semproniana? Segurament seria més fàcil preguntar que no hi fa. Ella mateixa explica que la gràcia de tot plegat és que a aquest restaurant es fa de tot. És una botiga que en comptes de vendre vetesifils es ven menjar. això vol dir que a part de fer de cuinera ha d'organitzar el negoci, la qual cosa no és gens fàcil.
Però com va ser que una noia de Granollers anés a parar al bell mig de l'Eixample barcelonès. Doncs caminant va trobar un local que li va semblar ideal, a la vora de l'Hospital Clínic i del Mercat del Ninot. I allà està des de fa vint-i-vuit anys.
La cuina de l'Ada Parellada és mediterrània, amb una certa sofisticació, però molt de casa nostra, dels nostres sabors, del que tenim costum de menjar a Catalunya.
A aquest llibre trobarem receptes com ara el Gotet de bacallà amb pipes caramel·litzades, l'Amanida de pops i carxofes amb romesco, o el Braç d'un gitano moreno -una lasanya amb botifarres negres- o el Peix de la parada de la Lola al forn o la Tonyina amb menta i llima.
Com podeu veure els noms dels plats són ben divertits i imaginatius, però el que hi ha al darrere són receptes basades en els productes de proximitat, actualitzats amb un toc molt personal amb els sabors de les espècies més tradicionals i amb alguns productes més internacionals.
Al llibre trobareu les receptes il·lustrades amb les fotografies de Meritxell Arjalaguer i molt ben explicades, perquè l'Ada és una persona molt organitzada en la cuina.
A més, a part de la recepta hi ha algunes històries tant dels aliments en si, com històries personals, anècdotes o alguna opinió més o menys políticament correcta.
El final del llibre són les postres i entre elles destaca el Delírium tremens de xocolata, del qual la mateixa autora ens diu que és la millor manera d'acabar un àpat al Semproniana, en opinió unànime dels clients.
Nosaltres no hem tastat cap d'aquestes delícies, però ens morim de ganes i ens hem fet la promesa d'anar-hi en quant ens deixin sortir de casa per anar al restaurant.
Mentrestant ens haurem de conformar amb les imitacions que puguem fer a casa gràcies a l'assessorament d'aquest llibre.
Esperem que vosaltres també el gaudiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada