Vincles ferotges és el seu llibre més emblemàtic, però ens ha arribat a la biblioteca un altre, Mirarse de frente, que és el que avui us volem recomanar.
No és exactament una novel·la, sinó una sèrie - no gaire llarga- d'històries biogràfiques molt fàcils de llegir, plenes d'humor i de sensibilitat. Són la mirada d'una autora molt lúcida al seu entorn immediat durant molts anys de la seva vida.
L'escrit original data de 1996, quan l'autora havia passat els seixanta anys i podia mirar la seva vida amb la perspectiva que dóna el temps i amb la saviesa que dóna l'experiència.
Es tracta d'un recull de set relats curts, en els que amb molta agudesa, agilitat i humanitat, l'autora és capaç de narrar-nos fragments de les seves experiències, analitzant, reflexionant i posant l'èmfasi en les relacions humanes.
Són relats en primera persona, és cert, i la seva mirada és molt íntima i personal, però això no impedeix que les seves reflexions siguin universals.
Tothom podem entendre a aquella dona que es va separar després d'una relació d'anys i va tenir un espai tranquil i solitari i tots ens podem posar en el lloc de qui camina per la seva ciutat i observa a la gent, com es belluguen, com vesteixen, i fins i tot com parlen, en fragments de converses que arriben a les orelles de manera casual.
Comença l'autora explicant-nos com va arribar al moviment feminista de forma fortuïta, quan li van encarregar fer un reportatge sobre el tema, i com d'identificada amb el moviment es va arribar a sentir. La "sororitat" (paraula que ella no fa servir) li omplia la vida. Més endavant les coses canviarien.
També coneixerem a la jove Vivian, quan només tenia divuit anys i devia treballar per guanyar-se la vida com a cambrera en diferents hotels. Va ser en aquell moment quan va prendre consciència de la desigualtat social.
En un altre relat la trobarem treballant com a professora en diferents universitats lluny de Nova York i explicant-nos com eren de diferents les actituds dels diferents equips amb els quals es va relacionar. Alguns l'acollien amb entusiasme i d'altres no li feien gaire cas. El seu leitmotiv a la vida era relacionar-se amb les persones, d'una manera fluida i càlida, amb el màxim d'hores de xerrada enriquidora amb persones compatibles, la qual cosa no sempre era possible.
El fet de viure sola, el fet d'escriure cartes o fer trucades, anar de vacances amb alguna amiga són només alguns dels petits actes quotidians que serveixen a la nostra autora per a reflexionar sobre el fet de viure i de conviure.
El colofó final és la vida en la ciutat de Nova York, un lloc on ningú pot sentir-se sol, o potser si, doncs ofereix als espectadors més desperts, la possibilitat de veure autèntic teatre, infinites relacions humanes normals i corrents, però diferents de les d'un mateix.
Vivian Gornick es va esforçar durant anys per aconseguir independència i amor, i la ciutat de Nova York va estar allí com a teló de fons de tota una vida. Era el lloc en el qual va néixer i allà on es trobava al seu element.
Podeu trobar aquest llibre en la nostra biblioteca i gaudir de la prosa de Vivian Gornick.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada