dimecres, 13 de gener de 2021

SARAH BAXTER: DESTINOS LITERARIOS

Avui us volem convidar a viatjar. No es tracta d'un viatge en el qual sigui necessari transgredir cap  
confinament perimetral, a més amb ell no posarem en perill l'expansió de cap virus.
El que us proposem avui és un viatge per vint-i-cinc grans destins literaris, llocs on s'han situat un grapat de les millors novel·les de tots els temps.

La selecció ha estat a càrrec de l'autora Sarah Baxter - autora del llibre Destinos literarios, publicat per l'editorial Anaya - amb la idea d'inspirar-nos itineraris per diferents ciutats, regions o països.

Ara és un moment idoni, però,  per fer servir aquesta guia per tal de conèixer les millors novel·les que tenen a ciutats o països com a un personatge més que dóna sentit a la història. 
Gaudirem de la bona literatura -la qual cosa ens permetrà canviar no només de país, sinó també d'època, de classe social o de cultura-, ens adelitarem organitzant viatges futurs i coneixerem les delicioses il·lustracions de l'Amy Grimes.

Comencem el viatge literari per Europa a la ciutat més glamurosa del continent. 
París no era la d'avui. La ciutat no havia perdut encara el seu traçat medieval i es trobava immersa en la pobresa, la marginalitat i en l'esperit revolucionari. Els Miserables, novel·la romàntica ens endinsa en la història de França des de la revolució de 1789 fins a la Insurrecció republicana de París, el juny de 1832. 
Encara avui, malgrat les reformes urbanístiques, és possible seguir els passos de Jean Valjean, Cosette i Marius pel Marais, al marge dret del Sena o pel barri Llatí o els Jardins de Luxemburg.

I a París -casualment-  es va editar la pròxima gran novel·la del nostre recorregut, la de l'irlandès James Joyce, Ulisses, en la qual apareix el seu Dublín natal en un dia molt concret, el 16 de juny de 1904. 
Era intenció de l'autor que fos possible reconstruir la ciutat -en l'improbable cas que aquesta desaparegués- a partir del retrat que apareix en el seu llibre. Dublín i l'Ulisses, van indissolublement units.

Contemporani a Joyce, el britànic E. M. Forster ens trasllada a la Florència de principis del segle XX, en Amb vistes a l'Arno
En aquesta petita i deliciosa història, coneixem la Florència que apareix als ulls dels inevitables turistes britànics. La ciutat italiana és l'antídot de la rigidesa eduardiana, un lloc que ofereix alhora art i espontaneïtat, drama i romanç. L'esperit d'aquesta Florència perdura i les vistes no decebran a ningú. Més difícil serà trobar baralles al carrer -o això esperem- però Santa Croce i el Giotto s'oferiran amb tot la seva esplendor al viatger actual. Si ens perdem busqueu-nos a Florència on ens trobareu amb una edició d'aquest llibre a les mans.

No haurem d'abandonar Itàlia, però sí viatjar al sud d'aquell país, per trobar la ciutat de L'Amiga genial. De l'Elena Ferrante no se sap gaire, només que les seves històries estan situades en una reconeixible Nàpols, bella ciutat que es belluga entre les tenebres del crim i la Camorra i la lluminositat que li ofereix el Mediterrani. Una ciutat seductora a la qual guarda el Vesuvi i en la que creixen les dues amigues protagonistes d'aquest llibre i dels altres tres de la nissaga.

Però aquest viatge literari encara ens ha de portar ciutats més fredes, lluny de l'Europa meridional, com ara el Berlín dels anys 20, a Berlin Alexanderplatz de l'expressionista Alfred Döblin,  a Nordland a Noruega amb Benedicció de la terra de Knut Hamsun, al Sant Petersburg de Crim i Càstig, al Davos de la Muntanya màgica o al Bath de l'autora Jane Austen.

Arribats al Regne Unit, ens hem de quedar per tal de conèixer el Londres de l'Oliver Twist o l'inquietant paisatge de Cims borrascosos a Yorkshire.

Per acabar Europa direm que hi ha dos itineraris que es queden a la Península Ibèrica.
Un d'ells parla de l'obra més universal de la literatura castellana que recorre els paisatges de La Manxa amb la figura de Don Quijote de la Mancha.

L'altre itinerari està situat a la Sierra de Guadarrama i neix d'un autor de l'altra banda de l'Atlàntic, el nord-americà Ernest Hemingway, qui va fer famosa la Guerra Civil espanyola en la novel·la Per qui toquen les campanes,  narració que transcorre en només quatre nits del mes de mig de 1937 i està situada en llocs sense determinar: potser al nord de Navacerrada, potser se cita a Segòvia, potser al Escorial. L'autor va amagar l'autèntica localització de la seva novel·la.


Viatjarem a Àfrica per anar al Caire de Naguib Mahfuz, amb la novel·la Entre dos palaus, o al Soweto de Nadine Gordimer, amb  La filla de Burger.
Només dues obres representen un continent tan gran com a Àfrica. L'eurocentrisme es nota.

En Àsia no estarem gaire estona més que en Àfrica, visitarem el Kerala d'Arundhati Roy, escriptora hindú, militant anticapitalista i pacifista, autora del llibre El déu de les coses petites. També visitarem Afganistan amb la lectura de El caçador d'estels i anirem a l'antiga Saigon, avui Ho chi min amb L'americà tranquil, de Graham Greene, l'agent MI6, el servei d'intel·ligència britànic.

Canviarem un altre cop de continent per a visitar un únic lloc a Austràlia, amb Joan Lindsey i el seu Picnic a Hanging rock.

El nostre itinerari literari finalitzarà a Amèrica
Primer visitarem el Nord del continent: A Nova York ens trobarem amb J. D. Salinger on repassarem el Vigilant en el camp de sègol. Canviarem d'oceà i arribarem a la costa del Pacífic, concretament a Monterrey, on John Steinbeck ens portarà al carrer Cannery Row i d'aquí anirem fins al marge del Riu Mississipi, on coneixerem Les aventures de Huckleberry Finn i del Jim, el seu amic negre, tots dos a la recerca de la llibertat. És aquesta una novel·la que posa en evidència la realitat racial del país a la dècada de 1840. 
I en el sud dels Estats Units ensopegarem amb un altre conflicte racial, en el qual està directament implicat l'advocat que protagonitza juntament amb els seus fills, Matar un rossinyol, l'obra immortal de Harper Lee.

Saltarem l'istme que és l'Amèrica Central per arribar a Colòmbia ja al sud del continent, on a Cartagena d'Indies vibrarem amb les vicissituds sorgides de la ploma de García Márquez en El amor en los tiempos del cólera.

La darrera obra és un viatge al país més meridional del planeta, Xile, on trobarem a la família Trueba en La Casa de los espíritus, de Isabel Allende.

Cap comentari:

Publica un comentari