divendres, 5 de febrer de 2021

SANDRA SABATÉS Y ANA JUAN: PELEA COMO UNA CHICA

D'ençà que tenim memòria històrica, les diferents societats han estat dominades pels homes, de manera que les dones quedaven relegades a l'espai privat. Això ha donat lloc a l'absència de dones com a protagonistes de la història, de la cultura o de la ciència.

Són pocs els noms de dones escriptores, pintores, exploradores, científiques, etc., segurament perquè no eren gaires -tot apuntava al fet que el paper de la dona era fer-se càrrec de la família i els fills- però també perquè molt sovint es va silenciar l'existència d'aquestes dones que d'alguna manera trencaven els esquemes convencionals i ningú volia que fossin un exemple a seguir.

Virgínia Woolf, en el seu llibre Una habitació pròpia, recrea la història fictícia d'una hipotètica germana de Shakespeare. Com és possible que una dona del segle XVI o XVII hagués tingut ocasió d'aprendre lògica o gramàtica? Com podria llegir sense que li manaren ajudar en les feines de casa? Era difícil certament que cap dona destaqués en cap disciplina no considerada femenina.

Per sort, des de fa temps s'ha aconseguit en la nostra societat arribar a la igualtat davant la llei d'homes i dones, però encara avui anem justs de referents femenins.

En aquest sentit han començat a publicar-se des de fa temps llibres que busquen destacar el paper de dones que van fer grans coses durant la història -especialment en contra del masclisme imperant-  i el nom de les quals no volem que caigui en l'oblit.
Aquest és precisament el sentit del llibre de Sandra Sabatés i Ana Juan (il·lustradora), editat per Planeta, que porta el títol de Pelea como una chica.

Es tracta de diferents històries de dones, de dones valentes que es van rebel·lar contra el sistema patriarcal i que van ser capaces d'alçar la seva veu, per sort per a totes nosaltres, per tal de lluitar en favor dels drets de les dones.

Va ser al segle XIX, quan algunes dones espanyoles van dir prou. La seva incorporació al mercat laboral no s'havia produït en la mesura i manera que hagués estat desitjable i el pes de l'Església catòlica havia marcat la separació de rols més convencional. Fins i tot, hi havia corrents en aquell moment que parlaven de la inferioritat biològica i intel·lectual de la dona.

Dones com ara Concepció Arenal, Emilia Pardo Bazán, Rosalia de Castro. Algunes són molt conegudes avui dia. D'altres potser no tant.

Entre les catalanes assenyalar Teresa Claramunt, una dona amb consciència de classe i gènere que va lluitar la situació de les dones obreres, en particular. En la indústria tèxtil la vida en el taller era inhumana i dones i nens eren explotats sense compassió. Les dones cobraven la meitat que els seus companys homes. L'any 1892 va ser fundadora juntament amb Ángeles López de Ayala i Amàlia Domingo Soler la primera societat feminista de Barcelona.

Nascuda a Malgrat de Mar, Zenobia Camprubí va marxar amb la seva mare a Nova York a on va passar l'adolescència. Quan va tornar a Espanya era el prototip de dona americana emprenedora, intel·lectual i liberal. Fins que va conèixer al poeta Juan Ramón Jiménez i va passar a ser la seva prioritat. Li feia de secretària i l'atenia quan tenia una crisi neuròtica. Va fundar el Lyceum amb Maria de Maeztu i Victòria Kent. Quan va esclatar la guerra civil el poeta va voler marxar d'Espanya i ella va viure un exili indesitjat.

Per acabar, i ja nascuda al segle l'activista feminista Lidia Falcón, una dona del segle XX. Va sobreviure a la postguerra en una família únicament formada per dones, feministes i republicanes. Malgrat ser mare molt jove va poder estudiar Dret i Periodisme i va dedicar la seva vida a defensar els drets de les dones i a l'activisme polític per tal d'aconseguir una igualtat real, la qual no va arribar en l'àmbit jurídic fins a l'any 1978 i a partir encara quedava -i queda- molta feina per fer.

Des de la Biblioteca el nostre homenatge a les dones que van trencar esquemes i que ens van ajudar a aconseguir drets indispensables. Per això us animem a conèixer aquestes petites biografies, les quals també podeu trobar a l'espai ebiblio Catalunya.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada