Avui us recomanem un llibre que és una reflexió entorn del que suposa la nostra presència en xarxes socials.
El llibre es diu Tu no ets la teva selfie: 9 secrets digitals que tothom viu i ningú explica. L'autora és Liliana Arroyo Moliner i està editat per Pagès editors.
Ens agraden les noves tecnologies i considerem que són molt útils. De fet, hi ha coses que ja no sabem fer sense elles, però sempre està bé reflexionar sobre el que representen i la implicació que tenen a la nostra vida i a la de la nostra societat.
Aquest llibre va d'explorar el que hi ha darrere de diferents situacions que es viuen a les xarxes socials. Per exemple, les selfies d'alguna manera ens retraten. Volem dir al món com som, intentem ser originals, però la veritat és que en funció del sexe o la nacionalitat fem les coses de manera prou similar. A més, l'autora ens porta més enllà i ens parla del concepte extimitat (en oposició a intimitat) i ens fa reflexionar sobre la pèrdua de privacitat que a més suposa la mercantilització de nosaltres mateixos.
El postureig no és més que donar una imatge de felicitat. El postureig ens converteix en petites celebritats o això pensem. La veritat és que hi ha professionals del postureig, que reben el nom d'influencers. Avui dia hi ha molts joves que voldrien guanyar-se la vida d'aquesta manera. Els nois voldrien ser youtubers i les noies instagrammers
Si vivim mirant la felicitat dels habitants de les xarxes, pot ser fàcil caure en l'enveja. No només es viu en la comparació constant, sinó que sentim que sempre ens estem perdent alguna cosa, una festa, un concert, un viatge, a això li diuen FOMO. A què mai havíeu sentit aquestes sigles?
Si dolent és sentir enveja, no és gaire millor ser envejat. L'odi i la ira formen part del món de les xarxes socials, normalment contra dones, persones del col·lectiu Lgtbi, persones de races diferents, etc. De fet, és igual que en la vida, però sense els filtres que ens dóna la presència física. A les xarxes es diuen coses que mai no es dirien cara a cara.
Ah!, però a les xarxes també es poden iniciar contactes amb finalitat sentimental o sexual, la qual cosa només seria dolent si caiguéssim o fóssim víctimes de l'assetjament o d'alguna revenja pornogràfica, problemes autèntics i molt greus en aquesta època. En elles també podem compartir videojocs, i sembla que gran part de la població ja no tan jove, s'hi dedica. També es fa ressò de projectes molt positius, com ara la lluita contra la violència de gènere o contra el canvi climàtic.
Les xarxes s'alimenten de likes i moltes persones cauen en el parany de voler més i més. Les xarxes són un escenari, en elles tot es pot comprar, fins i tot els m'agrada i els seguidors, també els comentaris positius, fins i tot pots convertir-se en el restaurant més valorat de la teva ciutat, sense tenir restaurant.
És per això que va sorgint tendències contràries com ara el minimalisme digital, l'eslògan del qual és "estima les persones i utilitza els objectes (al revés no funciona)".
Entre els no minimalistes -però- s'estima que hi ha persones que toquen el mòbil 2500 vegades al dia, o 150 vegades cada hora. Potser és una addicció, igual que al tabac o a l'alcohol i així s'hauria de considerar. El que és segur és que ens ajuda a procrastinar, és a dir, a deixar coses per més tard.
Una molt bona cosa d'aquest llibre són les referències bibliogràfiques que ens portaran a lectures o documentals d'allò més interessants i que podeu trobar al final. Això ens diu a més, que l'autora està molt ben documentada i ha treballat de valent.
Us el recomanem, perquè ens ha agradat molt, és fàcil de llegir i perquè com diu a la contraportada "aquesta és una invitació a comprendre, per deconstruir i qüestionar", i això ens agrada molt.
Ah! I també el podeu trobar en versió digital a l'espai ebiblio Catalunya.
Ah! I també el podeu trobar en versió digital a l'espai ebiblio Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada