CLUB LECTURA LLEGIR EL TEATRE: LA IMPORTANCIA DE LLAMARSE ERNESTO

Arribem a la tercera i darrera sessió del Club de Lectura ‘Llegir el Teatre’.

En ella s’ha treballat el clàssic del teatre anglès La importancia de llamarse Ernesto de Oscar Wilde, una comèdia d’embolics que ha agradat als membres del club, encara que es reconeix la dificultat del text –i la seva traducció, potser una massa antiquada– així com la raresa d’una obra única.

Com a introducció s'exposa la turbulenta vida de l’autor, qui passa de tenir el màxim prestigiï, quan les seves obres es representaven a Londres amb un clamorós èxit de públic i crítica, a convertir-se en un personatge desprestigiat i repudiat després de ser jutjat per la seva conducta homosexual. 

Es pot considerar a Wilde un artista consagrat a l’art per l’art, gratuït, sense utilitat, i que reivindicà un teatre amb capacitat tant de fer riure al públic com de fer reflexionar. 

L’obra aborda aquesta doble proposta com a mirall de la doble vida dels protagonistes, en John qui a la ciutat es fa anomenar Ernest i al poble conserva la seva identitat, com a tutor de la jove Cecilia; i en Algernon qui aprofita un amic imaginari, Bunbury, i així amb les seves fictícies recaigudes pot marxar al camp i fer la seva, estalviant-se les obligacions de l’encotillada societat anglesa. 

L'Òscar Wilde volia criticar la moral de la societat victoriana i explorar la figura del doble, reprenent el tema que ja havia abordat de forma magistral a El retrat de Dorian Gray. 

Hem coincidit en la dificultat de llegir aquest tipus de teatre, Oscar Wilde fou un autor molt preocupat pel llenguatge i per utilitzar el diàleg refinat i la fina ironia com a motor central en el desenvolupament de la peça teatral. 

Els embolics se succeeixen en una obra teatral de tres actes amb un final tant sorprenent com feliç. L’obra és molt representativa del corpus de Wilde i ha estat la més representada del seu teatre, amb una llarga influència en altres dramaturgs de llengua anglesa. 

Tot queda obert i mai sabrem si els enamorats aconseguiran el cor de les seves estimades, tot i no ser els veritables Ernests. 

Una lectura molt recomanable, un clàssic imprescindible d’un autor que ha quedat plasmat com un cànon de la literatura.

Llegir-lo és reviure la seva tràgica història i emfatitzar en el valor absolut de l’art com a motor principal per viure.

NÚRIA MARTÍ CONSTANS: TRAMPA DE FOC

A la tercera sessió del Club de lectura fàcil, dirigit per Cati Rivera, s’ha treballat l’obra de Núria Martí Constans, Trampa de foc. 

L’obra ha causat un gran impacte en els lectors del club i ha fet reflexionar sobre les condicions laborals tant de principis de segle, on se situa l'acció, com en l'actualitat i en altres parts del món. 

La novel·la exposa la situació amb la qual es trobaven els emigrants que arribaven a la ciutat de Nova York a principis del segle XX. Els protagonistes són un pare i dues germanes bessones, la Laura i la Bettina, italians,  que arriben plens d'esperances a la terra de les grans oportunitats, la ciutat on es podien complir tots els somnis. 

Les germanes comencen a treballar en una fàbrica tèxtil, en unes condicions de feina especialment penoses, i Bettina lluita per millorar les condicions laborals de les seves companyes.

El fet central de la novel·la està marcat per l’incendi de la fàbrica Triangle el 25 de març de 1911, un fet terrible amb nombroses víctimes.

Després del comentari de l’obra, s’han fet diverses activitats per consolidar el llenguatge i els participants han jugat a imaginar un final alternatiu.

S'ha parlat de la salut laboral i s'ha reflexionat al voltant de tan dures condicions laborals, habituals al món desenvolupat a principis i a mitjans del segle XX, però també habituals avui dia en molts llocs del món o fins i tot al nostre entorn en alguns casos d'economia submergida.

Finalment s’ha exposat la propera lectura, que també serà la darrera, La volta al món en 80 dies de Jules Verne, la qual es comentarà el dia 19 de maig a les 5 de la tarda, com sempre, a la Biblioteca Martorell.

PHILIPPE CLAUDEL: LA NÉTA DEL SENYOR LINH

Dilluns passat ens vam reunir els membres del club de lectura de la tarda per comentar l’obra  La néta del senyor Linh de l’escriptor francès Philliple Claudel. 

De totes les lectures que hem llegit al llarg de les nostres trobades, aquesta ha estat sens dubte la que més polèmica ha generat entre els assistents. 

Aquesta novel·la és un llibre afable que  va captivant el lector a poc a poc, gairebé sense que aquest s’adoni del que li està passant. En arribar a la darrera pàgina, però, aquest lector tancarà el llibre i sabrà del cert que, difícilment, oblidarà mai la història que acaba de llegir. 

Això és el que passa amb La néta del senyor Linh, un llibre que narra una història tràgica que commou al lector i el fa reflexionar més enllà de les pàgines llegides.

Només cal que llegim el primer paràgraf de l’obra per adonar-nos de la densitat de les paraules que li donen forma:

“És un home gran dempeus a la part del darrere d’un vaixell. Estreny entre els braços una maleta lleugera i un nadó, més lleuger encara que la maleta. L’home gran es diu senyor Linh. És l’únic que sap que es diu així, perquè tots els que ho sabien van morir al seu voltant.”   La novel•la començà així, amb un personatge a punt d’embarcar-se cap a un país desconegut, fugint de la guerra. 

No sabem d’on és, el senyor Linh; ni tampoc on va. Només sabem que estreny entre els seus braços l’únic que la guerra li ha deixat: la seva néta Sang Diû.  A partir d’aquí, la història dels dos personatges en una terra estranya. Una terra que no fa la mateixa olor que la seva. Una terra freda. Només la coneixença casual d’un home, el senyor Bark, omplirà la solitud del vell. Dos solitaris que es troben enmig d’una gran ciutat que els ignora. No parlen la mateixa llengua, però es reconeixen els gestos, els somriures, la calidesa de les paraules dites. 

Per què la lectura d’aquest llibre ha generat tantes preguntes entre els participants en el club? Doncs perquè l’autor va creant una sèrie de dubtes amb la finalitat que sigui el mateix lector que tregui les seves pròpies conclusions: per exemple, la néta del Sr. Lihn és veritablement un nadó o és una nina? El lloc on és deportat el Sr. Lihn és EEUU o França? La guerra de la qual fuig el Sr. Lihn és la Guerra del Vietnam o d’Egipte? 

Per aclarir aquests dubtes molts dels lectors quan arriben al final de la història tornen a llegir tota la novel.la des del principi. D’aquesta manera el tracte dels altres refugiats cap al senyor Linh i la seva néta o la tendresa del senyor Bark agafen, llavors, un sentit especial.

Així, amb poc més de cent pàgines, Phillippe Claudel ens dóna una petita perla literària de lectura més que recomanable que ha agradat moltíssim a tots els assistents.

JOSEFINA ALDECOA: HISTORIA DE UNA MAESTRA

En la reunió de març ens vam trobar els lectors del grup de nit per comentar el llibre de Josefina Aldecoa, Historia de una maestra.

El llibre va ser rebut de manera desigual. 

Una part valoraven molt positivament la novel·la, per considerar que descriu una època i la il·lusió en el poder de l’educació i la cultura com a motor per a canviar el món.

La història comença en els anys anteriors a la Segona República. Està ambientada en la muntanya del nord de la Península Ibèrica i té com a protagonista a Gabriela, una jove mestra que s’incorpora a la feina de donar classes. 

L’opinió més negativa d'alguns lectors, es basava en la suposada falta de coherència del personatge. Hi ha una primera part, molt bona, en la qual la protagonista parla d’ella mateixa, de la seva vida i dels seus sentiments. Per exemple, ens sorprèn quan després del seu primer destí en un poble molt petit i endarrerit, i un cop aprovades les oposicions, decideix triar plaça en Guinea. 

Però a partir d’aquí, quan torna de la seva aventura africana, es casa i sembla que la novel·la parli més del seu home que d’ella. 

A més, hi ha salts entre les diferents històries en els que no sabem què passa exactament. 

La resta de lectores no deixem d'estar d'acord amb la crítica, doncs som conscients que no estem davant d'una gran novel·la, sinó d'una petita història que vol fer memòria d'alguns aspectes, deixant de banda d'altres. 

En general, pensem que l’autora ha volgut descriure diferents experiències relacionades amb el magisteri: una escola molt petita en un mitjà rural, l’escola de la colònia africana, els mestres de nens, però també d’adults i el mestre implicat políticament que fins i tot va participar molt activament en la revolució d’octubre de 1934.

Són diferents cares de l’ofici de ser mestre en una època determinada i algunes lectores la miren amb nostàlgia, en el sentit que la feina era totalment vocacional.

Inevitablement, passem a comparar l’escola d’abans i la d’ara, tot i que som conscients que el llibre es refereix a un entorn rural molt concret i aïllat, que no té res a veure amb el nostre entorn, ni siquiera fa tant de temps.

Ens agrada constatar com la protagonista compleix amb les obligacions que la maternitat li marca, alhora que fa la feina, i que està carregada d’ideologia pedagògica: vol una escola agnòstica o mixta per criteris educatius. És una autèntica dona d’avui dia, encara que les seves condicions de vida eren molt més dures que les nostres.

També reflexionem com un llibre de fa tant de temps ens parla de situacions potser encara no superades. 

La història no ha canviat tant.

CLUB DE LECTURA LLEGIR EL TEATRE: RICARD III

El text treballat en la darrera trobada del grup Llegir el teatre ha estat l’obra de Shakespeare, Ricard III. 

Ha estat una lectura força complicada, especialment en una primera lectura, per diferents aspectes.

Per una banda, per la gran quantitat de personatges que apareixen a l’obra, més d’una vintena; tots ells representants de la història d’Anglaterra i de seu imaginari, força llunyà del nostre. Per una altra part,  s'ha de dir que és una de les obres més llargues del seu autor i, en tercer lloc, cal destacar que està estructurada en forma de llargs parlaments.

Tot i així, estem d'acord en el gran interès del personatge central, atractiu i repulsiu alhora, un ésser deforme i narcisista, obsessionat amb el poder. Una persona capaç de fer qualsevol cosa per tal d'aconseguir el tron d'Anglaterra.

Podríem dir que el tema central de l'obra és la política i el poder, però també les passions humanes, fins i tot les més vils, les quals representava Shakespeare amb gran destresa. Són temes que avui dia no han canviat tant, perquè formen part de l'essència dels éssers humans.

De fet, el grup va comparar al rei Ricard III amb l'actual president dels Estats Units, Donald Trump. Tots dos tenen en comú la falta d'escrúpols i d'ètica per tal d'aconseguir el seu objectiu d'arribar al poder. 

Parlant de la representació que tindrà lloc al TNC, tots tenim ganes de saber com s'ho farà l'actor Lluís Homar per adaptar el seu cos a les deformitats del personatge i quins recursos farà servir per a encarnar al rei més sanguinari de l'imaginari de Shakespeare.

Ens intriga la representació d'algunes de les escenes. Per exemple, el final de l'obra. Un cop ha arribat al poder, el personatge perd interès, i el dramaturg el fa morir al camp de batalla exclamant la frase que l'ha fet immortal "el meu regne per un cavall". Tot un repte, aquest final, tant pels actors com pel director.

També parlem de l'escena final dels espectres -els morts que s'apareixen al rei en somnis. Pensem que no és gens fàcil, representar a un fantasma en el teatre.  Comentem com serà la lluita a espasa final entre Ricard i Richmond, i de com els actors hauran de treballar la lluita d'esgrima.

Tot i la dificultat de l'obra, les nostres lectores han acabat d'entendre perfectament l'obra de Shakespeare i han sortit amb moltes ganes i curiositat per la representació teatral. 

Veurem com ens sedueix i alhora ens horroritza el gran Lluís Homar representant Ricard III.

CLUB DE LECTURA DE TARDA: JULI CÈSAR

La darrera lectura comentada en club de lectura de tarda, ha estat l’obra de teatre Juli Cèsar de Shakespeare. 

Per a molts dels assistents va ser la primera vegada que llegien una obra de teatre i tots han coincidit en què per comprendre millor l’obra seria molt millor veure-la representada dalt de d'un escenari.

Shakespeare va fer servir la vida d’aquest personatge històric per escriure una trama plena de sentiments i valors com ara les ànsies de poder, l’ambició, la cobdícia, la llibertat, la justicia, etc. De fet Juli Cèsar no va ser mai emperador, sinó dictador de la República. El primer emperador va ser el seu fill Octavi designat per ell mateix. Juli Cèsar es va autoproclamar emperador perpetu i per això alguns dels seus enemics (com per exemple Brutus) el volien assassinar. Al llarg del llibre els detractors del dictador es plantegen en més d’una ocasió eliminar-lo perquè Juli Cèsar era un personatge estimat i odiat al mateix temps. De fet, els que finalment el van assassinar ho van fer amb l’excusa de que era el poble qui no volia que governés. El mateix Brutus, en un moment de l’obra, els hi diu al poble “Us donaré la llibertat” per justificar que es posessin en contra de Juli Cèsar.

Un dels principals problemes que ens hem trobat durant la lectura del llibre ha estat que inclou nombroses notes a peu de pàgina fins al punt en què hi ha pàgines en les quals les notes superen al propi text de l’obra. Malgrat la finalitat de les notes a peu de pàgina és precisament el contrari, a molts de nosaltres aquestes notes ens han dificultat la lectura de l’obra.

En general, tothom ha coincidit que està bé l'experiència de llegir  teatre,  de tant en tant, però no de forma continuada.

CLUB DE LECTURA FÀCIL: PEDRA DE TARTERA I CAVALL DE GUERRA

Des de fa poc temps la Biblioteca de Martorell compta amb un nou club de lectura, el qual s'ha posat en marxa conjuntament amb el Servei Local de Català.

L'objectiu d'aquest grup -conduït per la Cati Rivera- és iniciar-se en la lectura en català, a través de material de lectura fàcil, especialment adaptat.

La primera lectura va ser el llibre Pedra de tartera de l'autora Maria Barbal.
Es tracta d’una història trista i dura protagonitzada per la Conxa, una noia d’origens humils que viu en el món rural i que es veu obligada a anar a viure amb els seus oncles perquè els seus pares no la poden mantenir. 

La novel.la reflecteix el tipus de vida que a principis del S. XX portaven els pagesos en el món rural català i reflecteix clarament la duresa de les condicions de treball d’aquella època (principalment per les dones).

En general, aquesta obra va agradar molt, però tothom ha estat d’acord en les dificultats d’entendre el significat d’algunes paraules com per exemple: vedellar, batre, tartera, etc. 

La conductora del club, Cati Rivera, ha aclarit el significat d’aquests termes i també ha explicat curiositats i costums del món rural català perquè tothom pogués entendre millor el contingut de l’obra (la figura de l’hereu, el fet de que la filla gran no podia assistir a l’escola perquè s’havia de quedar a casa cuidant la resta de germans, etc.)

La Cati va fer participar activament als assistents preguntant-los-hi quin és el personatge que els hi ha agradat més i quin el que menys. Finalment va proposar a tots els assistents que inventessin un altre possible final per aquesta obra. 

En la segona sessió del Club de Lectura Fàcil dirigit per Cati Rivera es va  treballat la novel·la de Michael Morpurgo Cavall de guerra, en versió de Núria Martí Constans. 

La sessió es va iniciar amb uns exercicis on se situava el context de l’obra: calia saber els inicis i conseqüències de la Primera Guerra Mundial, ja que el protagonista de la novel·la, en Joey, és un cavall que treballa per a l’exèrcit anglès implicat en la lluita contra l’Imperi Alemany a França. 

La novel·la ha agradat molt a tots els membres del grup i ha sorprès que qui expliques la història fos el mateix Joey.   És així com coneixem els seus pensaments i sensacions, connectant de manera immediata amb la seva experiència. 

És la vivència crua de la guerra, un conflicte que canviaria radicalment la història d’Europa, explicada des del món interior d’un animal que no compren el mal dels homes ni la seva lluita. 

És una obra amb un missatge pacifista i de defensa dels drets dels animals, escrita per un autor nord-americà, qui compta amb la cultura d’un país que respecta i estima molt als cavalls. 

Es va reconèixer que és un cant a la vida, que emociona –va haver-hi qui va estar a punt de vessar una llàgrima– on els lectors es van identificar amb un personatge que des de la primera pàgina enamora. 

La història –Steven Spielberg va fer la seva adaptació cinematogràfica l’any 2011– és una faula treballada amb realisme, en Joey no pot parlar amb els altres animals; i en la qual es vol explicar l’ambient de la guerra, des d’un innovador punt de vista. 

En conclusió ha sigut una experiència lectora molt enriquidora per als membres del club, els quals ja han començat a recomanar les dues novel·les als seus amics o familiars.