En la darrera trobada del club de lectura de nit ens vam reunir per tal de comentar el llibre Una princesa a Berlín, del nord-americà Arthur R.G. Solmssen.
El llibre va sorprendre gratament. Va agradar molt la part de novel·la, però també la part de coneixement històric d'una època tan convulsa i que va acabar amb el gran desastre que va suposar el nazisme. De fet, com algú va observar, és una novel·la en la qual la història no és només un marc, sinó que pràcticament és un personatge més del llibre.
L'Europa que ha guanyat la Primera Guerra Mundial ha castigat a Alemanya amb unes dures sancions. El país ha hagut de reduir l'exèrcit i pagar indemnitzacions impossibles als vencedors, també ha perdut territori. Una gran part de la població s'ha quedat sense recursos per viure -per exemple els rendistes i pensionistes, els militars, els treballadors- i veu com la inflació fa que els seus diners no serveixen pràcticament per a res i el preu dels articles bàsics es multipliqui dins del mateix dia. La misèria i el desencant estan a tot arreu.
L'autor ens endinsa en diferents ambients d'aquest Berlín de l'any 1922, gràcies a un personatge nord-americà, Peter Ellis, un pintor força pobre que amb els seus dòlars viu i es relaciona amb els rics. Viu a casa d'un ancià militar prussià empobrit i es relaciona amb les classes més pobres gràcies a les seves classes de pintura.
El que veiem en les classes més baixes és misèria i depravació. Els rics, mentrestant, segueixen amb el seu ritme de vida. La banca s'enriqueix i juga amb informació privilegiada per seguir obtenint beneficis. La principal por és al comunisme i a Munic ja es parla d'un tal Adolf Hitler, cap d'un moviment què es dóna per controlat.
Els lectors comenten el paral·lelisme que es pot establir entre aquella època de crisi i la que vivim actualment, i com fa de por el fet que aquesta gent, rica, culta i ben informada -molts jueus- no va ser capaç de veure el que venia.
La veritat, és que és un llibre ple de detalls que ens fan reflexionar sobre el món en el qual vivim i en com l'ésser humà oblida la seva història i repeteix els mateixos errors, alhora que demostra una ambició i una manca d'escrúpols sense final.
El títol és una incògnita que es resol cap al final de la història. Qui és l'autèntica Princesa a Berlín?
També es comenta l'estil. Molt ric i intens.
Tothom està d'acord que és un llibre que s'ha de llegir lentament. Per tal d'anar digerint l'argument, però també per anar consultant els nombrosos dubtes que sorgeixen amb la lectura.
No és un llibre de lectura fàcil, però si molt interessant i enriquidor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada