No sabem si les seves novel·les són especialment feministes- que creiem que sí- encara que és cert que en elles apareixen dones contextualitzades en el seu temps amb papers protagonistes. Són dones que tenen coses a dir i que actuen, de vegades en contra del que marquen els valors socials, perquè el tema principal d'aquesta autora és la recuperació de la memòria històrica i donar veu als vençuts de la Guerra Civil, aquelles generacions que van haver de marxar o viure en repressió permanent.
Fins al 2007, la dona protagonitzava algunes de les novel·les de l'Almudena Grandes, Las edades de Lulú (1989), Malena es un nombre de tango (1994), Modelos de mujer (1996)... van marcar un període literari de l'autora.
Però amb la publicació d'El corazón helado (2007), una novel·la grandiosa que considerem una de les millors novel·les escrites al voltant del tema de la Guerra Civil, alguna cosa va canviar en l'autora que va veure clar que havia de continuar en la línia de rescatar la memòria dels vençuts.
I entre els vençuts està la dona, la dona pobre, la dona treballadora, especialment (encara que també la rica i de dretes va perdre qualsevol dret aconseguit).
Així doncs, partir del 2007, l'autora va decidir publicar una sèrie de llibres dedicats a la memòria històrica que va començar amb un nom de dona, Inés y la alegría (2010), va seguir amb El lector de Julio Verne (2012), una novel·la especialment bella, i a la tercera va tornar amb una altra dona en Les tres bodas de Manolita (2014). D'aquí vam passar a Los pacientes del doctor García (2017) , fins arribar al darrer lliurament -que no és el darrer de la sèrie- La madre de Frankenstein (2020).
És La madre de Frankenstein, una història ambientada en el Madrid dels anys cinquanta. El protagonista és un psiquiatre acabat d'arribar de Suïssa, que comença a treballar i a experimentar amb un nou tractament a un centre de salut mental per a dones, d'aquella Espanya paupèrrima i endarrerida. Allà coneix a Aurora Rodríguez Carballeira, una parricida famosa per haver donat mort a la seva filla anys enrere, i comença una relació amb una de les auxiliars. De mica en mica, anirem descobrint la història dels protagonistes, la d'ella marcada per l'absència de la mare i la d'ell per l'exili a Suïssa, i també els fets que van portar a Aurora Rodríguez a Ciempozuelos. L'ombra de la Guerra Civil encara és viva i aquella Espanya no permet segons quin tipus de relacions entre home i dona i tampoc accepta comportaments que s'aparten de la norma establerta. Com sempre, la prosa d'Almudena Grandes és clara i àgil i ens endinsa en un món tant apassionant com fosc i angoixant. Un món en què les persones -especialment si eren dones o si tenien idees progressistes- no tenien espai.
Tenim uns quants llibres de l'Almudena Grandes a la nostra biblioteca i també podeu aconseguir-los en l'espai ebiblio.
Us l'aconsellem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada