CARLOS RIOS: COME COMIDA REAL

Creador del moviment "realfooding", Carlos Ríos és diplomat en Nutrició Humana i dietètica i un entusiasta d'un estil de vida que aposta per la reducció radical del menjar industrial i pel retorn a l'alimentació tradicional de la nostra cultura.

La indústria alimentària té un gran pes en el nostre entorn i a causa d'ella les nostres decisions quant a l'adquisició d'aliments no són sempre les correctes. És per això que l'autor ens posa davant la realitat dels aliments. 

A tal efecte, classifica els aliments segons el seu grau de manipulació per part de la indústria, arribant a tres grups diferents:

• Els aliments amb un mínim de procés, entre els quals trobem el que són les matèries primeres, com ara verdures, hortalisses i fruites, peix i carn o llet i ous.
  
  
• En segon lloc, els bons processats, que serien aliments sotmesos a processos innocus. Entre ells destaca l'oli d'oliva, els llegums bullits, el pernil de gla o els aliments reals congelats.
  
  
• Finalment, trobem el grup dels ultra processats que són aliments que no tenen res a veure amb el menjar de veritat. Segons Carlos Rios, aquests productes no són aliments, sinó preparacions industrials comestibles.

Carlos Rios desmunta en el seu llibre molts mites que tradicionalment s'han donat com a certs i es fa servir dels nous estudis nutricionals perquè tots coneguem l'autèntic efecte de determinats menjar al nostre organisme. Els olis vegetals refinats no són tan bons com pensàvem o el sucre no és tan necessari per al cos com ens havíem dit.

Després d'haver posat en evidència com ens vénen la moto des de l'indústria alimentària, en una segona part el Carlos Rios va per feina i ens descobreix els secrets del "realfooding", del menjar de veritat.

Hi ha un eslògan que ens ha d'acompanyar per sempre en la nostra vida com a consumidors d'aliments:

Más mercado y menos supermercado

Más real y menos procesado

Más local y menos de otro lado.

Gràcies a aquest eslògan i a totes les indicacions de l'autor podrem millorar la nostra alimentació i de pas la nostra salut.

Tota aquesta informació ve acompanyada de receptes de menjar autèntic, com ara Carabassó a la parmesana o Gelats de fruita, Snack de cigrons o Peix al forn. Fins i tot trobarem un pa de menjar de veritat.

Si voleu estar al dia en les noves tendències de nutrició, si voleu millorar la vostra alimentació, si voleu conèixer receptes sanes i saludables, alhora que apetitoses. Si voleu  aprimar-vos sense fer dieta, si voleu conservar una qualitat de vida, si voleu estalviar diners en la compra. Si voleu viure millor, en suma, us animem que us impliqueu en aconseguir receptes sanes i naturals, com les que ens aconsella el Carlos Rios en el seu llibre Come comida real, de l'editorial Paidós.

Ara que comença un any de nous bons propòsits no deixeu passar l'ocasió de canviar alguns hàbits. Podeu aconseguir el llibre a la nostra Biblioteca.  I també a l'espai ebiblio Catalunya, on el podreu aconseguir de manera virtual durant 21 dies.

I a menjar aliments autèntics i de proximitat!

ESPAIS DE LA BIBLIOTECA: RACÓ DE LA CUINA

Avui és dilluns i ens toca anar a la cuina.

És per això que us volem presentar la zona de la Biblioteca de Martorell dedicada a aquest tema.

Sota la denominació de Cuina trobem un centre d'interès que en realitat uneix llibres de temàtica relacionada amb la gastronomia, en general. Podem trobar els de gastronomia i restauració, els d'elaboració d'aliments i receptes de cuina del món, els dels diferents productes i els de begudes.

Tots aquests llibres els trobareu amb una icona representativa enganxada al seu llom i estan situats físicament a la primera planta de la biblioteca.

La política d'adquisició de documents de la nostra biblioteca ens permet accedir a les novetats més interessants i cridaneres per al públic en general. Tenim els més actuals, els més mediàtics, els més venuts, els més demanats als Reis de l'Orient.

Com ara el del Carlos Rios, Cocina comida real, de l'editorial Paidós, que conté més de 100 receptes per a "realfooders".
Es tracta de lluitar contra els ultra processats i aconseguir que la nostra alimentació sigui nutritiva i sana.

De l'Ada Parellada, tenim La cocina sostenible: ideas, trucos y recetas para no tirar nada. Un llibre nascut amb la idea de lluitar contra el malbarato alimentari i per ajudar-nos a planificar els nostres àpats setmanalment, facilitant la cuina els dies laborables en què la família està treballant.

La Biblia de Masterchef és aquell llibre, aparegut en un programa de la televisió de màxima audiència que ha iniciat a molts de nosaltres en el món de l'alta cuina. En ell trobarem tots els productes i elaboracions bàsiques que faran el nostre receptari un pèl més sofisticat.

A la primera planta de la biblioteca, amb vista a la muntanya de Martorell, podreu gaudir de la tranquil·litat i de l'espai necessari per a fullejar els llibres de receptes que més gràcia us facin.

Perquè avui és dilluns i hem de visitar el Centre d'interès Cuina, a la biblioteca de Martorell.

CUINA DE NADAL: ELS CANELONS

Seguim amb la cuina de Nadal!!!

Dilluns passat vam donar les pautes a seguir per fer l'escudella de Nadal. Ens vam basar en el llibre La cuina de Nadal, de Manel Guirado.

Avui, ens tocarà planificar els canelons del dia de Sant Esteve. I Guirado també ens ajudarà en aquesta complicada tasca. Quin llibre més complet!

Avui en dia en mengem quan volem de canelons, i no els hi donem la importància que els hi donàvem abans, almenys qui tenim una certa edat.

Els nostres fills no s'adonen de la sort que tenen de poder menjar molt sovint, però sí que s'adonen de la diferència entre uns canelons ben fets i d'altres més mediocres.

L'aprofitament de les restes de la carn d'olla és una cosa que ve de molt antic. Avui en dia, però, és habitual tenir-los fets dies abans. I els més mandrosos els encarreguem a un lloc de confiança.

Sigui com sigui, menjarem canelons per Sant Esteve. 

I si no teniu cap iaia o tiet o tieta, cuiner, i voleu que siguin fets a casa,  sempre podeu seguir la recepta. 

Hi ha els de Sant Esteve i amb una lleugera variació els canelons Rossini, els d'ànec, bolets i pera, els d'espinacs, panses i pinyols. Tots boníssims! 

Podeu triar els que més us agradin i fins i tot fer més d'una varietat, que més d'un a la taula serà vegà o intolerant a alguna cosa i heu de tenir receptes especials.

Per acabar els àpats us deixem amb les neules i torrons, que no donen cap feina,  però pels entrants d'aquests dies festius us suggerim unes bones idees:

Una amanida de pinces de llamàntol i llàgrimes d'aranja, canapès variats de festa (figues, vieires, raves), ostres amb vinagre i estragó, foie-gras amb carquinyolis, percebes i una copa de bon vi blanc... tot això el podeu trobar als diferents llibres de cuina que hi ha a la Biblioteca i que podeu venir a buscar durant aquests dies prenadalencs (que ja queden pocs).

Bon Nadal i Bones Festes!

EDITH WHARTON: ETHAN FROME

En la darrera reunió del club de lectura de nit tocava comentar Ethan Frome, un llibre escrit per la nord-americana Edith Wharton l'any 1911. Entra doncs, en allò que anomenem obres clàssiques, i és d'una de les autores millor considerades de la literatura estatunidenca. 

El llibre és una novel·la curta que s'articula com una història dintre d'una altra. A una persona acabada d'arribar al fred poble de Starkfield (Massachussets) el sorprèn l'aspecte un home de cinquanta-dos anys, clarament desmillorat. L'acabat d'arribar acaba descobrint la història i passem a conèixer uns fets de fa més de vint anys.

Els fets narrats ens parlen d'un triangle amorós. L'Ethan Frome fa temps que es va casar amb una cosina més gran que ell sense entusiasme, només per no quedar-se sol quan la seva mare va morir.

El cas és que la dona ha resultat una persona amb una salut delicada i pendent dels seus mals.

Quan es troba tan malalta que necessita ajuda per cuidar de la casa fa venir a una jove parenta, que s'ha quedat òrfena. El problema sorgeix quan l'Ethan s'enamora d'aquesta noia.

Els lectors van considerar el clima -fred i inhòspit- un personatge més de la novel·la, el marc ideal per a una història trist, opressiva i molt desgraciada.

Del protagonista va cridar l'atenció el seu tarannà. No vam acabar de saber si tenia una autèntica depressió, si estava posseït per l'esperit d'Starkfield, un lloc del qual difícilment se sortia, si era massa conformista, o massa responsable. 

En el que vam estar pràcticament tothom d'acord és que la pobresa era el principal factor que va fer que l'Ethan Frome no veiés cap sortida a la situació.

Només un lector va apostar perquè tots els problemes tenen solució i si una cosa no et fa feliç, s'ha de canviar. I la veritat és que també es va parlar de quines eren les opcions reals de la parella. Abandonar la dona i deixar-la a la seva sort? Imposar-se i aconseguir que no marxés la Matt, però que tot continués igual?
Vam entrar en el joc de l'Edith Warthon i vam veure a la Zeena o Zenòbia com l'autèntica dolenta de la pel·lícula, una personalitat victimista i manipuladora. Ningú no va tenir cap dubte, especialment, vist el final.

Per una altra part, la Matt  la vam veure com una noia enamorada i no la vam considerar gens culpable. Una lectora va plantejar si no veuríem les coses de diferent manera si el punt de vista fos el de l'esposa. De fet, la moral convencional fa que en un triangle amorós "l'altra" sigui considerada com una mala dona. En aquest cas, però, l'autora ens va presentar una parella sense cap vincle amorós, un matrimoni quasi per casualitat, i va donar a l'esposa una personalitat desagradable.

Els lectors van assenyalar diversos moments colpidors en una trama tan curta com intensa. Per exemple, quan la Matt li diu a Ethan que a on podria anar sense ell o quan l'Ethan passa per les plaques del cementiri on hi havia altres morts de la família que havien tingut una vida llarga i feliç. També es van trobar moments simbòlics, com ara quan es va trencar la plata i es va trencar així la màgia d'una nit sense la Zeena. 

En un altre pla, una lectora va valorar el ric vocabulari emprat a la versió catalana de la novel·la que li va portar memòria d'un vocabulari parlat a la seva família en temps passats. Sense dubte és una història magistral d'una autora a la qual val la pena conèixer, l'Edith Wharton. Ben estructurada i molt ben escrita, tota una troballa literària.

Va ser una estona molt agradable i llarga de xerrada, tot i la tristesa del llibre i malgrat les dificultats de la comunicació per videoconferència.

ESPAIS DE LA BIBLIOTECA: LA ZONA DELS CÒMICS.

A la planta baixa de la biblioteca, allà al final del tot, la vora de la terrassa que dóna a l'oest i que, per tant, té molt de sol a les tardes, trobem uns llibres molt peculiars.

Estan envoltats d'unes còmodes butaques de colors i a les parets hi ha uns originals forats amb coixins.

És una zona on ve de gust passar una estona, relaxada i tranquil·la.

Però, i els llibres que hi ha allà quins són? Són els còmics. Narracions construïdes a base d'il·lustracions.

Abans els hi dèiem "tebeos" o "historietes".  Formen part de la història de moltes persones nascudes als 60 o als 70, quan triomfaven l'Asterix i l'Obèlix  o el "Mortadelo y Filemón" en termes nacionals o en Zipi i Zape, el "Botones Sacarino" i tants d'altres. També hi havia els "americans", el Superman, Batman i superherois en generals. A partir dels 80 van arribar els japonesos i van començar a omplir el mercat amb els anomenats "Manga". 

Tots aquests còmics ens pensàvem que estaven destinats a un públic infantil o juvenil. I de fet, alguns dels títols anomenats es troben a la Sala Infantil i no a la d'adults.

A adults, en realitat trobem una zona amb els Superherois, una segona zona amb els Manga i un tercer grup amb la resta.  Entre aquests podem trobar títols molt representatius, com ara alguns dels que trobareu en aquesta llista. 

Tot això s'anomena Novel·la gràfica, una  expressió emprada per referir-se a un còmic generalment per a adults, que narra una història més detallada i complexa situant-se entre la novel·la i el còmic tradicional. És un gènere que ja té un segle de vida, i en el qual les editorials no acaben de posar-se d'acord.

Però d'una manera totalment informal, nosaltres destacarem entre les novel·les gràfiques aquells llibres basats en una obra literària anterior.

Es tracta de novel·les prou conegudes, de grans autors de la literatura universal de les quals es fa una versió en còmic.

La il·lustració dóna un valor afegit a la ficció. L'adaptació de la història al llenguatge còmic la fa més curta, però respecta tant l'argument com l'essència.

Hi ha fantàstiques novel·les portades al format còmic. Podem parlar de Paul Auster i La ciutat de vidre, de Manuel Vázquez Montalbán i Tatuaje, o dEl cuento de la criada, de la candadenca Margaret Atwood.

És aquesta darrera, una distopia escrita l'any 1985 en el que l'autora incideix en temes recurrents en la seva obra: el tracte a les dones i la crítica social.

No fa gaire que aquesta història s'ha portat a la televisió, guanyant en popularitat, però l'autora canadenca és una dona amb una llarga trajectòria literària i també com activista social i el seu nom sol sonar com a candidata als prestigiosos premis Nobel.

No volíem  parlar exactament d'aquest llibre, sinó de les joies literàries que podem arribar a trobar en una secció que tenim tendència a considerar com un espai lúdic per a joves. Aquí podeu venir a passar una estona agradable en la millor companyia, la d'un llibre. La d'un còmic. La de la bona literatura.

BENJAMIN LACOMBE: MADAMA BUTTERFLY

 

Des de la Biblioteca de Martorell, avui us volem recomanar un llibre molt especial. Es tracta d'un àlbum il·lustrat que, malgrat que sigui un llibre infantil, de ben segur agradarà també als adults. És una adaptació de l'òpera Madama Butterfly il·lustrada per un autor francès que es diu Benjamín Lacombe.

Aquest il.lustrador és un jove molt famós dins del món de la literatura infantil perquè els seus dibuixos són únics, es distingeixen molt fàcilment pel seu estil ple d'elegància, fragilitat i melancolia.

Concretament en el àlbum que avui us recomanem aquesta melancolia és la principal protagonista de l'argument del llibre. Madama Butterfly és una òpera en tres actes amb música de Giacomo Puccini i sembla que està basada en uns fets que realment van tenir lloc a Nagasaki a principis dels anys 1890.

El llibre comença quan l'any 1904 Benjamin F. Pinkerton, un oficial de l'armada d'EEUU destinat a el Japó, decideix casar-se amb una noia de 15 anys anomenada Butterfly. La noia es casa convençuda de què aquest vincle serà per tota la vida, però per Pinkerton només es tracta d'una aventura fora del seu país. Al cap de poc temps, Pinkerton ha de viatjar a Amèrica per qüestions de feina i, malgrat que tothom li diu a Butterfly que no tornarà, ella no s'ho vol creure perquè està esperant un fill d'ell i està convençuda que aviat estaran tots tres junts.

Uns anys després, Pinkerton torna al Japó amb la seva nova esposa nord-americana. La seva única intenció és emportar-se el seu fill per educar-lo a EEUU on podrà tenir un millor futur. Butterfly està terriblement il·lusionada perquè s'imagina que el mariner tornarà al seu costat, però quan descobreix les seves veritables intencions, decideix suïcidar-se amb la catana del seu pare.

Com la majoria d'òperes Madama Butterfly és un drama, però els dibuixos de Benjamin Lacombe ens fan viure aquest drama en primera persona. El deliri, la desesperació, l'enyorança, l'amor i la nostàlgia que sent la protagonista està tan ben representada en cada un dels seus dibuixos que fins i tot el lector es pot arribar a imaginar que està dins d'un jardí japonès. Les flors i les papallones que impregnen tot el llibre són d'una delicadesa tan sublim que qualsevol persona que tingui entre les seves mans aquesta obra podrà notar la fragància i l'olor d'aquestes meravelloses flors. Fins i tot el vol de les papallones sembla real, igual que la tristesa de Madama Butterfly que impregna el llibre d'una sensibilitat que pocs llibres aconsegueixen transmetre.

Un llibre preciós, amb uns dibuixos inigualables i d'una qualitat fora de sèrie, un àlbum que pot ser un regal de Nadal sense cap mena de dubte. Us animo a llegir-lo i a gaudir de totes les seves imatges i il·lustracions.
Aprofitem per a escoltar l'aria de Cio Cio en la veu de Maria Callas (youtube)

A Ebiblio trobareu una versió de l'òpera editada per EMI Classics: https://biblioteca.ebiblio.cat/opac?id=00360422. Busqueu-la i gaudiu de la bona música a casa vostra.

 

MANUEL GUIRADO: LA CUINA DE NADAL

Ja queden pocs dies per la festa gran dels cristians i arribem a taula a celebrar-ho. 

Potser no amb tota la gent que voldríem, potser no amb tots els que estimem, potser no amb tots els que hi podrien ser... però farem el dinar, la taula estarà ben parada i el primer plat serà... l'escudella!!!

L'escudella, tot i ser un plat arcaic i nutritiu, és el plat central del dia de Nadal. Què en podem dir, què no sapiguem? Suposem que cada família té la seva gràcia a l'hora de fer una escudella, però nosaltres hem volgut agafar un llibre de la biblioteca per no equivocar-nos gens quan la fem passar de plat de cada dia a les grans ocasions. Malgrat la senzillesa en l'execució, es fa patent que l'elaboració d'una escudella requereix temps i dedicació.

Sent com és un plat de festa, en l'actualitat per Nadal es treu tota l'artilleria i l'escudella s'omple de totes les carns i verdures possibles. No només això, sinó que representa l'inici d'una festa que ha de continuar amb el pollastre rostit. Com si no, es farien els canelons de l'endemà?

 

Amb l'ajuda dels llibres de la secció de cuina i gastronomia de la biblioteca trobareu les receptes més tradicionals.

Nosaltres hem trobat aquests dos:

• Manel Guirado, La Cuina de Nadal. Ara Llibres, 2013

 

• La Cuina de Nadal: Plats de festa. Edicions 62, 2008

Hem buscat la recepta de la típica escudella i us l'oferim perquè us féu amb temps amb els ingredients i la cuineu com és tradicional!

Bona cuina i Bon Nadal!