JOSÉ MAURO DE VASCONCELOS: LA MEVA PLANTA DE TARONJA LLIMA

La reunió mensual del club de lectura de nit no va ser una reunió convencional, ja que vam canviar la calidesa de la biblioteca per la fredor de la comunicació per videoconferència. Però era l'única opció possible per trobar-nos. Ja s'havia practicat aquesta modalitat durant el confinament de març i pensem que durant uns quants mesos s'hi haurà de continuar així.

L'objectiu de la trobada va ser comentar el llibre La meva planta de taronja llima, un relat escrit l'any 1968 pel brasiler José Mauro de Vasconcelos. Es tracta d'una narració basada en la infantesa de l'autor, als anys vint del segle XX, en una família pobre de Rio de Janeiro.

Sense dubte, és una història esfereïdora que ha arribat al cor de tots els lectors i lectores. La mirada tendra de l'infant ens acompanya a través de la sòrdida realitat dels seus cinc anys i ens recorda que estem en un món ple de temes per resoldre.

És aquest un llibre de lectura obligada en moltes escoles d'Amèrica Llatina, a causa dels valors que apareixen en ella i el coneixement d'una realitat tan dura com la que patia el petit Zézé.

Cadascú dels lectors ha posat èmfasi en un determinat aspecte del relat: la creativitat de Zezé, la seva vulnerabilitat, el seu abandonament. Tots hem patit amb la seva desventura, més d'una lectora ha plorat o ha vist reconegut nens de la seva realitat docent en l'actualitat.

Això vol dir que el relat toca temes universals presents avui en dia: la necessitat d'afecte dels éssers humans, especialment durant la infantesa, les grans desigualtats socials, la incomprensió, el maltractament, la il·lusió dels infants o aquest creixement precoç que en realitat és una infantesa perduda.

Ens va agradar especialment la qualitat humana d'alguns dels personatges: l'oncle, la germana Glòria o el Portuguès, pilars de l'autoestima del petit Zezé.

Però sense dubte destaca la primera persona del petit narrador qui ens deixa clar que és un entremaliat sense remei i d'alguna manera es mereix el maltractament que rep. També ens ensenya com es "busca la vida" per tenir content al seu pare, sense aconseguir-ho del tot, i com aboca tota la seva sensibilitat i la seva decepció en un petit arbust, al qual dota de personalitat humana i el converteix en confident de les seves penes i alegries.

A alguns ens va tranquil·litzar saber que la història havia tingut un final feliç fora de la novel·la, ja que el nen que volia ser poeta va arribar a ser el mateix escriptor. Quant al final de la novel·la, tan dramàtic i obert, ens va deixar el cor trencat.

Parlem de les possibilitats que té un nen d'avui de tirar endavant en condicions tan adverses i no deixem de patir per la gran dificultat que alguns només podem intuir i d'altres coneixen de primera mà a causa de la seva activitat professional. Han passat anys, estem en l'anomenat "primer món" i encara no s'han superat temes tan bàsics. Coincideix a més, que avui 20 de novembre és el Dia Universal de la Infància. No podia ser més pertinent el llibre.

Hem trobat a la biblioteca un altre relat de l'autor en el qual retrobem a Zezé amb onze anys, ara la ciutat de Natal, acollit per una família. Es titula Vamos a calentar el sol i en ell trobem a un Zezé molt  aplicat que només pensa a estudiar per a tirar endavant la seva família.

Una vegada més, malgrat els condicionaments tècnics, hem  gaudit de trobar-nos per parlar de les bones lectures que anem descobrint al Club de lectura de nit.

NISARGADATTA MAHARAJ: YO SOY ESO

Els llibres sempre ens acompanyen i ens nodreixen l'ànima. En aquesta tardor tan complexa, també
poden ser una bona evasió i una bona ajuda. 

Per això avui us volem recomanar un llibre molt especial que recull els pensaments d'un gran savi nascut a la Índia. El seu títol és  Yo soy eso  i està escrit pel mestre Nisargadatta Maharaj. Tot i ser considerat un mestre, ell no va proposar mai cap religió nova, però amb el seu testimoni va intentar demostrar que la fe serveix per salvar a les persones.

La seva gran preocupació era acabar amb el patiment humà i per això ens va regalar un gran missatge: no tenir desitjos ni pors. Això és molt fàcil de dir i molt difícil de portar a la pràctica, per no dir impossible. De fet, ell mateix reconeix que tots tenim pors i anhels perquè això és inherent a la condició humana. Ara bé, el que hem d'aconseguir és dissoldre en el nostre pensament perquè així ens podem alliberar de tot allò que no podem aconseguir o que ens espanta. Moltes vegades els nostres pensaments ens esclavitzen i ens provoquen dolor; hem de ser conscients que moltes vegades és impossible resoldre ara coses que han de passar en un futur. Si algun dia arriben a succeir, serà llavors quan les haurem de solucionar amb les eines que tinguem en aquell moment.

És un llibre llarg i amb molt de contingut, adreçat principalment a aquelles persones que tinguin interès per conèixer noves espiritualitats, principalment relacionades amb l'hinduisme.

LLUÍS LLACH: PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ESCAC AL DESTÍ

En temps de pandèmia, les activitats que normalment es fan a la nostra sala Polivalent de la Biblioteca de Martorell canvien una mica, però malgrat tot continuen.

És per això, que en  Lluís Llach va presentar el passat 13 de novembre al Canal YouTube de l’Ajuntament de Martorell la seva darrera creació literària, Escac al destí. 

Aquí teniu l'enllaç perquè gaudiu de l'acte en el moment que us vingui de gust. Us assegurem que val la pena. 

A la vetllada literària en línia van participar també el regidor de Cultura de l'Ajuntament, Andreu González, la periodista martorellenca Míriam Riera i  la tècnica de cultura municipal, Josefina Canals.

Miriam Riera va presentar l’autor i va conduir la conversa amb Llach, qui va parlar de la novel·la i de l’escriptura, així com d’altres àmbits de la seva vida: la cançó, la solidaritat -la Fundació Lluís Llach al Senegal-, la política -que va portar l’autor durant dos anys al Parlament de Catalunya- o la seva vinculació amb el món del vi. 

Lluís Llach ens va explicar que el fet de deixar el món de la cançó va ser fruit del seu interès per viure d'una altra manera -després de tota una vida dedicada a la música- i més concretament, a envellir d'una manera diferent. Arribar a l'escriptura va ser una casualitat que va sorgir quan el director Lluís Danés li va demanar la seva col·laboració en un guió. L'escriptura el va atrapar, però va ser la prosa la que va fluir fins a convertir-se en la seva primera novel·la, Memòria d'uns ulls pintats, la qual va ser publicada en 2012, per l'editorial Empúries.

Després vindrien les novel·les Les dones de la Principal (2014) i  El noi del Maravillas (2017).

També una biografia del Miquel Marti i Pol, Estimat Miquel (2013)

Escac al destí és la seva quarta novel·la. En ella, l'autor torna a abandonar la zona de confort que suposa escriure sobre contextos històrics coneguts i fa el salt cap a escriure una novel·la històrica, un relat situat a l'Edat Mitjana. Lluís Llach considera l'Edat Mitjana com un període fascinant marcat per les pors i les ignoràncies d’una societat sotmesa per la monarquia i per l'església. D'aquesta darrera destaca el seu paper en la circulació de la informació que li arribava des de les altes instàncies, però també del poble pla, que desvetllava les seves misèries a través de la confessió. 

De fet, la confessió té un paper primordial en el desenvolupament de la novel·la. També trobem en ella un catàleg de personatges tremendament humans, amb les seves virtuts i els seus defectes, entre els quals l'autor destaca el personatge femení, enorme i amb una gran intel·ligència.

Durant l'acte, la Miriam Riera ens va deixar clar que aquesta és una novel·la que atrapa, difícil de deixar un cop s'ha començat i amb grans valors literaris. Ens la va recomanar amb molta sinceritat.

És una novel·la que podeu venir a buscar a la biblioteca, on també tenim algunes de les obres discogràfiques més representatives de la seva llarga etapa musical.

Des de la Biblioteca de Martorell, amb ocasió de la Presentació del llibre Escac al destí, us convidem a gaudir d'aquesta novetat i a conèixer tota l'obra musical i literària del Lluís Llach. La trobareu a la Biblioteca i al nostre catàleg Aladí. 

ALFONSO LÓPEZ ALONSO: COMER BIEN A DIARIO

Avui hem trobat aquest llibre i resulta que l'autor i la seva cuina és d'allò més conegut. Fins i tot, l'Alfonso
López Alonso té un blog amb les seves receptes. No cal que busqueu el blog, perquè a la Biblioteca tenim el seu fantàstic llibre, el títol del qual és  Comer bien a diario: Recetas fáciles para una dieta sana y variada.   Amb aquest llibre a les mans us convertireu en un "cuinetes"  de la manera més fàcil.

Ens ha cridat l'atenció  la senzillesa de les seves receptes, tant per fer-les com per degustar-les. No a tothom ens agrada la sofisticada cuina moderna! 

Trobem coses com ara, una crema de carabassó, un sofregit de tomàquet, pèsols amb pernil, amanida russa, sopa de ceba, espaguetis amb llagostins... fins i tot, la daurada a la sal.

Aquest és el nostre llibre més fàcil, si nosaltres som capaços de fer-ho, vosaltres també.

Les fotos són molt maques i hi ha un pas a pas que ens facilitarà la feina. Les receptes estan molt ben explicades, de manera que  tothom podrem passaar un molt bon dilluns a la cuina.

EDUARDO MENDOZA: LA VERDAD SOBRE EL CASO SAVOLTA

Aquests dies se celebra Barcelona, Novel·la històrica. En aquesta edició s'atorga el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino 2020 a l'autor Eduardo Mendoza, pel seu valor literari.  

Per a la nostra Biblioteca,  Eduardo Mendoza és, sense dubte, un autor amb grans valors. 

Així ho demostra l'ampli fons que hi ha  en les nostres prestatgeries d'aquest autor cabdal des del darrer quart del segle XX, en el qual va publicar la seva primera novel·la: La verdad sobre el caso Savolta.

  

És aquesta una novel·la de referència per qui vulgui conèixer la història de Barcelona, recomanada pel guia i periodista cultural David Revelles en les xerrades i visites que hem fet amb la Biblioteca, al voltant de la Barcelona de la Primera Guerra Mundial i de la Barcelona del Pistolerisme. 

La verdad sobre el caso Savolta reprodueix l'esperit caòtic que es vivia en aquella Barcelona. L'atmosfera de violència extrema, de revoltes contra la misèria, de gran desigualtat social. Una Barcelona en la qual les elits industrials es lucraven tant com podien a base de contractes milionaris per l'avituallament dels països i dels exercits  que lluitaven en la Gran guerra, de la qual Espanya es va quedar al marge. I en la qual els mateixos empresaris tenien als seus obrers en unes condicions penoses, de manera que sovint esclataven revoltes entre les classes treballadores que veien com la inflació pujava a un ritme molt superior als seus salaris. 

Molts treballadors que s'afiliaven a l'anarquisme, eren rebutjats com a obrers, però sí que interessaven als poderosos com a pistolers de qui s'aprofitaven per posar ordre, tallant revoltes o assassinant líders sindicals  destacats.

Una Barcelona convulsa, amb reivindicacions que encara avui són vàlides, amb corrupció política com la que encara es pot veure, amb molta més violència, això sí.

L'assassinat de l'empresari armamentista Savolta dóna lloc a una trama protagonitzada per Javier Miranda, un jove de Valladolid que es  veu implicat de manera involuntària i que és la veu narradora, l'espectador que explica la història a un jutge nord-americà. Els altres personatges simbolitzen les diferents classes: Lepprince, un personatge misteriós emparentat amb la família Savolta; Domingo Pajarito de Soto, al servei de la classe obrera; Nemesio Cabra, murri dels baixos fons; Maria Coral, dona gitana amb un paper important en la novel·la, un comissari de la policia, etc.

La novel·la està narrada amb constants salts en el temps, amb una estructura que recorda la cinematogràfica. Té un gran rigor històric i el seu estil literari és impecable.

Com a curiositat dir que el títol original havia de ser Los Soldados de Catalunya i que amb ocasió del cinquantè aniversari de la publicació de la novel·la, l'any 2015, Seix Barral ha editat amb aquest nom.

TARA WESTOVER: UNA EDUCACIÓ

Els Bibliolovers acabem de llegir Una educació de Tara Westover. 

Hem tingut l’opció de llegir-la en català (Més Llibres) o en castellà (Lumen). 

El dietari, en format de novel·la, ens explica la trajectòria de vida de l’autora nordamericana Tara Westover. 

L’obra recull, en tres parts, les experiències viscudes amb els seus pares i els seus set germans a Idaio Buck's Peack fins arribar al seu doctorat a la Universitat de Cambridge.

La història que ens presenta és realment sorprenent. La protagonista ens mostra una infantesa dura, complicada, aïllada de la societat i de la cultura i mancada de llibertat. La figura del seu pare té molt pes en la seva formació ja que creu que anar a l’escola serveix perquè et rentin el cervell i fer propaganda governamental i, per tant, no cal anar-hi. Tampoc cal anar al metge, la mare, que és llevadora, supleix els serveis sanitaris d’una família que pretén ser autosuficient. 

Com a lectors, durant més d’un episodi, hem acompanyat l’autora a moments que et fan esborronar i posar la pell de gallina, perquè la protagonista, Tara Westover, juntament amb els seus germans, han hagut de fer feines d’un adult (conduir camions, soldar o desballestar) sense cap mena d’aprenentatge. 

Hi ha dos temes a través dels quals hem reflexionat. En primer lloc, hem observat que en el seu món, la fe s’anteposa a la seguretat. La figura de Déu serveix per proveir tot el que es necessita i alhora justifica el que passa i el que no hauria d’haver passat. 

En segon lloc, hem fet notar no només la submissió de la dona a l’home, que ella ho pateix a través de dues persones de la família: el pare i el germà, sinó també la submissió a la manera de ser de la família, que li genera moments de patiment intern amb els quals ha de lluitar fins al punt de dir: "és estrany que donis als teus éssers estimats tant poder sobre tu”. 

Amb el temps, la jove s’adona de la situació en la qual estan immersos i, a poc a poc, amb l’ajuda del seu germà, intenta treballar la seva formació personal: "aquesta va ser la meva educació, la important: les hores que vaig passar asseguda a un escriptori prestat, esforçant-me per descompondre i analitzar els rígids corrents de la doctrina mormona a imitació del germà que m'havia abandonat. Estava adquirint una aptitud fonamental: la paciència per a llegir el que encara no entenia". 

La valoració general que hem fet de l’obra és que ha estat positiva i enriquidora per a tots els membres del club de lectura. Ha estat una experiència de vida viscuda al costat de la Tara, ens hem posat a la pell de la protagonista i la seva família i hem compartit la seva vida, a través de la qual reivindica que "primer descobreix de què ets capaç i després decideix qui ets". 

Com a lectors ens llença cap a un futur obert al coneixement perquè com ella explica “el passat era un fantasma, inconsistent, incapaç de despertar sentiments. Només el futur tenia pes.”

 

MIREIA CARBÓ: LA CUINA SALVAVIDES

Hem trobat aquest llibre de la Mireia Carbó, La Cuina Salvavides d'edicions Viena i ens ha al·lucinat!

És per això  que el volem recomanar, no només  per les receptes, que també, sinó pel llibre en si.

Principalment ens encanta aquest decàleg i el principi elemental que el segueix:

• No caminaré més de 200 metros per a comprar cap ingredient.
• No faré operacions estranyes com ara pelar gallines o esquarterar llagostes.
• No cuinaré amb ingredients que després queden oberts a la nevera fins que crien penicil·lina.
• No hipotecaré la casa per fer un sopar com déu mana.
• No cuinaré amb ingredients que no sé quina cara fan, com ara cardamom, per molta gràcia que em faci aquesta paraula.
• No mesuraré els ingredients amb centímetres cúbics o polzades o kiloponds.
• No compraré estris miraculosos i andròmines que després només serveixen per a fer una recepta.
• No embrutaré més d'una cassola, una paella, el vas de la batedora i la fusta de tallar. I  potser un  bol... com a màxim!
• No començaré mai a preparar una recepta que no acabo d'entendre com va.
• No deixaré d'anar a cine, o al teatre, o a fer un volt o allà on sigui (cadascú pensi on vulgui) per fer un fricandó.

        A LA CUINA VULL OBTENIR EL MÀXIM FENT EL MÍNIM.

Amb aquestes premisses, el que trobarem és un llibre de receptes senzilles, d'aquelles que surten, amb ingredients que trobarem al mercat o al súper a la vora de casa, i amb unes explicacions molt clares, perquè ningú tingui dubte.

Aquest llibre és el que diu, un salvavides per als nàufrags de la cuina. No deixeu de fer-lo servir.