dilluns, 14 de març del 2011

El filo de la Navaja

El passat dijous va tenir lloc la trobada del Club de lectura d’aquest mes de març.
9 assistents per a comentar un llibre que havia agradat molt (votació mitjana: 7,8), i que va donar peu a una tertúlia rica i enriquidora. I molt distesa!
La Feli ens havia proposat llegir la novel·la Al filo de la navaja, de W. Somerset Maugham. Potser algú recorda que es tracta del llibre que en Jordi Sierra ens diu que està llegint el protagonista masculí (Lluís) de la seva novel·la A l’altra banda del mirall, que vam llegir al Club el mes de novembre.

La tertúlia es va basar fonamentalment en comentar les peculiaritats de cadascun dels personatges que tan ricament retrata l’autor al llarg de l’obra.
Unanimitat en considerar que l’oncle Elliot, conseqüent amb el seu estil de vida fins a l’últim sospir, acaba caient simpàtic al lector; i que la mare de la Isabel és l’únic personatge femení que només té associats comportaments positius.
Diferents impressions, en canvi, sobre els dos protagonistes principals: mentre la majoria opinava que la Isabel és una dona manipuladora i molt freda, algú l’havia vista com tota una donassa, que en el fons només comet un únic acte recriminable (que acaba tenint unes conseqüències transcendentals per al decurs de la vida de les persones a les que afecta, és cert).
Pel que fa al Larry, no ha acabat de captivar a alguns, que l’han trobat massa permeable i eminentment egoista en algunes de les seves decisions.
A algú va sorprendre que la trama del viatge que realitza en Larry a la recerca de la resposta als seus interrogants vitals –i que culmina quan descobreix l’hinduïsme i el concepte de transmigració de les ànimes com a justificació de l’existència del mal al món- no hagués estat vista per la resta de lectores com l’essència de la novel·la, i que fins i tot els passatges de l’obra que només relaten les seves vivències espirituals haguessin resultat una mica feixucs de llegir.
El cert és que la tertúlia va donar moltíssim més de si, i que em quedo amb la sensació que aquest resum es queda curt. Com un tastet només.