divendres, 4 de desembre del 2020

LA SERRA DE LES TORRETES, MIRADOR DE MONTSERRAT A MARTORELL

Donada la situació epidemiològica que estem vivint, aquests caps de setmana del mes de desembre ens hem de quedar al nostre municipi.

El fet de pertànyer al grup de treball Parcs Naturals: Montserrat ens fa pensar que, ja que no podem acostar-nos a aquesta muntanya tan emblemàtica, sí que podem fer unes bones passejades amb  vistes a ella.

La Serra de les Torretes és un mirador excepcional des del qual podem gaudir de les boniques vistes a Montserrat. El nom d'aquesta serra que, en realitat, és la carena nord de la Serra d'Ataix ve de l'existència de diverses torres de guaita. Entre elles  la Torre Griminella (221 m),  un edifici pràcticament en ruïnes,   des de la qual es pot observar Montserrat.

Per arribar a ella caminant hem de pujar pel carrer Mercadal i continuar pel carrer Muntanya fins a passar per sota l'autopista. Ja en la muntanya pujar i en la primera cruïlla, tirar pel camí de l'esquerra deixant el de la dreta que ens porta a la Roca Dreta. Més amunt arribarem a la Torre Griminella i una mica més endavant a la Torre del Clos. Des de la zona podem contemplar bones vistes de Martorell i la seva comarca, així com de la Muntanya de Montserrat.

No us perdreu, ja que està tot perfectament senyalitzat. Només cal que porteu calçat de muntanya, una mica d'aigua i moltes ganes de passejar.

Des de la Biblioteca us convidem a  gaudir de les  excursions per la Serra de les Torretes, tot mirant Montserrat.

I no us oblideu de venir a conèixer els llibres d'excursionisme del nostre Fons Especial sobre Montserrat, per a quan sortim d'aquesta!






dijous, 3 de desembre del 2020

MARTÍ GIRONELL: PARAULA DE JUEU

El passat 24 de novembre vam comptar amb la presència de l'autor Martí Gironell a la Biblioteca. Va ser a través del canal youtube de l'Ajuntament de Martorell on tothom vam tenir ocasió de visionar la xerrada conduïda per la Pilar Urballa. S
i no vau tenir ocasió podeu veure ara aquesta xerrada aquí.

L'acte va comptar amb la presència de l'Andreu González regidor de Cultura, Museus i Patrimoni de l'Ajuntament de Martorell i amb la Josefina Canals, tècnica de cultura.

Martí Gironell és periodista i escriptor. el seu primer gran èxit va ser la novel·la El pont dels jueus (2007). Després vindrien altres novel·les entre les quals destacarem La venjança del bandoler (2008), L'arqueòleg (2010), L'últim Abat (2012), Strappo (2015) o La força d'un destí (2018).

Recentment ha publicat aquesta nova novel·la, Paraula de jueu, que ve a ser una segona part del Pont dels Jueus.
Som l'any 1337 i el mestre Pere Baró ha de reconstruir el pont de Besalú, destruït per una riuada.
Sota els autèntics fets històrics, trobem la ficció d'una jove parella protagonista, el Kim i l'Ester, jueu ell, cristiana ella, que es veuen involucrats en els esdeveniments al voltant de les obres.
Al marge de la reconstrucció en si, es troben en la novel·la elements com ara la rivalitat entre jueus i cristians o la força de les conviccions. 
Durant la investigació històrica, Gironell va descobrir gràcies a Manel Forcano El llibre de la creació, publicat en català per l'editorial Fragmenta, opuscle en el qual es basa la filosofia jueva, el qual conté la fórmula per a crear vida a partir de la combinació de 22 paraules. De la mateixa manera que es pot crear vida, es pot destruir la vida. D'aquí el  gran poder de les paraules i d'aquí precisament ve el títol, Paraula de jueu.

Durant la xerrada es va parlar del pes dels personatges femenins, magistralment retratats, del gran rigor històric del llibre o, per exemple, de la importància de la cuina que ens pot transportar a altres èpoques, a base d'olors i de sabors.

La gran capacitat comunicativa i l'entusiasme del Martí Gironell van fer d'aquesta xerrada una estona amena i molt instructiva. I per descomptat que ens va obrir les ganes de llegir aquesta Paraula de Jueu.
Ja sabeu que el podeu trobar a la nostra biblioteca. Us hi esperem!



































dimecres, 2 de desembre del 2020

DEBORAH FELDMAN: UNORTHODOX. MI VERDADERA HISTORIA

Les sèries televisives estan vivint un bon moment. Estan molt ben fetes, toquen temes d'interès, estan a l'abast de pràcticament tothom i es poden veure a la carta. És per això, que cada dia són més les obres literàries que es converteixen en sèries d'èxit.

El cas que ens ocupa avui és diferent, però. No  és ben bé una obra literària, sinó una biografia ben especial, ja que és la d'una persona desconeguda pel gran públic fins que es va fer la sèrie.
O sigui, la sèrie va portar fama al llibre i a la persona i no al revés.

La sèrie es diu Poco ortodoxa, i en ella vam descobrir una manera de viure que no té res a veure amb la nostra. 
En ple segle XXI i en plena ciutat de Nova York vam descobrir la jove Deborah, una noia nascuda i criada a la comunitat jueva hassídica- la dels jueus que mantenen el nivell més alt d'observança religiosa- i més concretament en si del grup anomenat Satmar, procedents d'Hongria.
La sèrie va triomfar i ràpidament l'editorial Lumen va traduir al castellà, aquest llibre originalment escrit en anglès i gràcies al qual podem descobrir la veritable història de la Deborah. El llibre porta el títol de Unorthodox. Mi verdadera historia i es bastant diferent de la sèrie (d'aquesta es diu que agafa diverses experiències personals) més versemblant, però amb la mateixa tensió dramàtica.

El que ens ofereix la biografia de Deborah Feldman són els seus pensaments, impressions i sentiments d'ençà que era una nena. És un llibre en el qual destaca el món interior de qui aviat descobreix com és de diferent d'altres membres de la Comunitat i que es torna introvertida i discreta, gelosa de  descobrir la seva autèntica personalitat.
La Deborah és criada pels avis i només coneix al pare, el qual té algun tipus de discapacitat. De la seva mare només sap que la va abandonar perquè es va tornar boja. Se sent diferent per això, però també per les seves inquietuds intel·lectuals que la porten a llegir tota mena de literatura, malgrat que l'ha de fer d'amagat a la seva controladora família.
No sabem si els seus qüestionaments la van portar als llibres o els llibres al qüestionament, però sí que veiem clarament el pensament crític i la gran intel·ligència i sensibilitat d'una dona que va néixer per a ser pràcticament un objecte al servei de la seva Comunitat, però que es va rebel·lar i va trobar el seu lloc al món.
De pas, coneixem l'interior d'aquest grup tan radical que és capaç d'acceptar coses terribles per no perdre l'honor i que bolquen la culpa de moltes desgràcies en els presumptes pecats de les persones, quasi sempre de les dones.

Si heu vist la sèrie, no dubteu en endinsar-vos en el món interior d'aquesta dona molt poc ortodoxa. Si no l'heu vist, correu a llegir aquest relat personal que no us deixarà indiferent.


dimarts, 1 de desembre del 2020

LLUCIA RAMIS: 50 LLIBRES QUE M'HAN CANVIAT LA VIDA

Des de la Biblioteca de Martorell avui us volem recomanar un llibre molt especial escrit per
l’escriptora i periodista mallorquina Llucia Ramis.

El seu títol és
50 llibres que m’han canviat la vida.
Tot i que l’autora diu que no és amant de fer llistes perquè són excloents, en aquest llibre ens ofereix un llistat dels llibres que en algun moment de la seva vida li han deixat un record inesborrable. Això no vol dir que sigui un inventari dels millors llibres que ha llegit,  però sí que són els títols que més petjada li han deixat al llarg de la seva vida. Concretament el llibre inclou una llista de 50 títols, algun dels quals també han marcat la infantesa i l’adolescència dels molts altres lectors. Per exemple, la col.lecció dels
Cinc d’Enid Blyton o el llibre Donetes de Louisa May Alcott. També apareixen altres títols com Si això és un home de Primo Levi, Una dona difícil de John Irving o La magnitud de la tragèdia de Quim Monzó. 

Com diu Llucia Ramis en la introducció,
”llegir et permet viure les vides que et falten, imaginar-te aquelles que voldries per tu, patir per aquelles que no i continuar mentrestant amb la teva, des de perspectives noves. En veure per escrit el que ja sabies però no sabies expressar; en identificar, endreçats, aquells coneixements que ignoraves tenir; en incorporar la informació que et faltava, tot encaixa, per fi.”. 

Per això la literatura et permet convertir-te en millor persona perquè et permet entendre coses de la vida i sentiments que fins que no els veus plasmats en un paper no havies estat capaç de comprendre. 
Descobrir llibres no és estimar únicament la literatura, sinó estimar-te una mica més a tu mateix.

dilluns, 30 de novembre del 2020

ANTONIO JIMÉNEZ MORATO: MEZCLADOS Y AGITADOS

Seguim amb el blog de cuina, que avui toca dilluns a la cuina, però mireu per on, avui ha caigut a les nostres mans el llibre Mezclados y agitados, que és més que res amb quines begudes s'emborratxaven els escriptors més famosos de la literatura universal. Perquè hi ha vida alcohòlica més enllà de Hemingway (que també està) i perquè alguns d'ells han estat quasi tan coneguts per la seva obra com per les seves copes.

El primer exemple el tenim en Guillermo Cabrera Infante que era de "Mojitos" (nosaltres ens apuntem), i aprofitem per explicar-vos que a la Bodeguita de Enmedio havien begut aquest beuratge d'altres que no són escriptors, com ara Nath King Cole o l'Errol Flynn.  (Bé, qualsevol que passés per La Habana havia d'acabar a la famosa Bodeguita, no?)

Truman Capote (ai!, com ens agrada l'autor de A sang freda, que per cert va viure a Catalunya) era de "destornillador", a base de vodka i suc de taronja. De fet, per a ell la vida era "un llarg passeig entre copes".

Alejo Carpentier és tan cubà com cubà és el "Daiquiri"; John Cheever, amagava ampolles entre els llibres i l'autor li dedica el sofisticat  Manhattan; Marguerite Duras, amb una vida molt complicada, es refugiava en l'alcohol, el Campari apareix a alguna de les seves novel·les, i a això es deu que el "Negroni" sigui el còctel que li dedica l'autor.

Més a la vora de casa nostra tenim al poeta Jaime Gil de Biedma, cràpula de la nit barcelonina a qui li anava el "Sol y sombra", barreja d'anís i brandy, i el sibarita Vázquez Montalbán, a qui l'autor dedica el "Singapur Sling".

El còctel "Margarita" li ha assignat l'autor al mexicà Juan Rulfo i com que a nosaltres ens encanta us donarem la recepta: necessitarem una copa específica, a la qual escarxarem la vora amb llimona i sal.
En la coctelera posarem tequila, Cointreau i suc de llima.
Ja podem agitar bé, i a gaudir!
Si voleu saber les quantitats exactes, haureu de venir a la biblioteca a buscar el llibre.

Però tranquils, que encara és dilluns i teniu tota la setmana per aconseguir-ho!
Què volem que tasteu el "Margarita" el cap de setmana amb moderació i ben acompanyat amb "guacamole i uns natxos", tot ben mexicà.

Bon profit! I bon dilluns de còctels!