divendres, 26 de maig del 2017

JOHN STEINBECK: DE RATONES Y HOMBRES




En la darrera reunió del Club de lectura de nit es va comentar el llibre De ratones y hombres, del premi Nobel nordamericà John Steinbeck.
El llibre va agradar a tothom, ja que és l'autor tracta temes molt importants i que ens van donar molt per reflexionar. 



Es tracta d'un llibre escrit l'any 1937 i situat en el context dels anys posteriors a la Gran Depressió i abans de la SGM, en el qual l'autor ens narra l'aventura de dos homes que viatgen pels EEUU treballant per diferents ranxos.
Trobem en aquest llibre una sèrie de personatges absolutament miserables i desarrelats, gent decadent que sobreviu sense gaires esperances en el futur.



Els protagonistes són dos amics, un dels quals és un discapacitat psíquic incapaç de controlar els seus impulsos. Tots dos tenen una relació molt especial i un d'ells és absolutament dependent de l'altre. La vida de tots dos és itinerant i el seu somni seria tenir una petita granja en propietat. 
Aquest somni és l'autèntic motor de les seves vides i també és la connexió amb altres personatges igual de desesperançats.



El títol del llibre prové d'un poema de l' autor escocès Robert Burns titulat "A un ratolí" i es refereix als plans que es van fent durant la vida, molts del quals no arriben a fer-se realitat.


De fet, Steinbeck es caracteritza per descriure la vida dels més pobres de la societat i de donar cops a les seves ànsies de tirar endavant. L'esquema es repeteix en altres obres com ara Las uvas de la ira o La Perla.
D'alguna manera, Steinbeck equipara als homes pobres als animals, en el sentit que queden a expenses de la natura, sense cap protecció davant d'ella. 
En aquest cas, el tràgic final és paral·lel al del vell gos d'un dels altres personatges.




A partir d'aquesta lectura parlem del tema de la decadència de l'ésser humà, de les malalties mentals, o de les diferències entre la nostra societat i la nordamericana, de com les persones més maltractades poden convertir-se fàcilment en maltractadors... però també de l'amistat, de l'amor i de la solidaritat.


També valorem el llenguatge (que no ens sembla especialment barroer, tal com hem llegit que es considera als Estats Units) i les descripcions, que ens ensenyen moments de gran bellesa, moments en els que el temps s'atura per donar pas a escenes de gran dramatisme.




Com sempre votem, amb el següent resultat:


8 + 8 + 9 +9 + 8 + 8 + 8 + 8+ 8 = 8.22