divendres, 26 de febrer del 2021

JOAN MARGARIT: PETIT HOMENATGE

Va néixer Joan Margarit en plena Guerra Civil Espanyola a Sanaüja, el poble de la família materna, al qual havien marxat per allunyar-se de Barcelona. 

Als anys cinquanta va estudiar Arquitectura a Barcelona i a partir de 1963 es va donar a conèixer com a poeta en castellà. Des de 1981 comença a publicar en català amb L'ombra de l'altre mar i Vell malentès.

Si bé professionalment sempre es va dedicar a l'arquitectura, i va arribar a ser catedràtic de Càlcul d'Estructures a l'Escola Tècnica Superior d'arquitectura de Barcelona, mai va abandonar la poesia.

L'any 2008 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya i amb el Premio Nacional de Poesía, atorgat pel Ministeri de Cultura espanyol, per la seva obra Casa de Misericordia.

A partir d'aquí va rebre nombrosos premis per la seva obra, tant en català com en castellà, a Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina, tal com es pot veure en la Bio/Bibliografia de la seva pàgina web oficial.


A la nostra biblioteca teniu a la vostra disposició algunes de seves més importants obres poètiques:

Càlcul d'estructures. Proa, 2005

Casa de Misericòrdia. Proa 2007

Joana. Proa, 2008

Misteriosament feliç. Proa, 2008

No era lluny ni difícil. Proa, 2010

Es perd el senyal. Proa, 2012

Poemes d'amor. Proa, 2013

Des d'on tornar a estimar. Proa, 2015

Un hivern fascinant. Proa, 2017

També podeu fer préstec digital d'obres d'aquest autor a l'espai ebiblio.

Podeu conèixer un mica més aquest interessant autor a la seva pàgina oficial  joanmargarit.com

En aquesta mateixa pàgina és possible escoltar alguns dels seus poemes recitats per ell mateix.


Descansi en pau, Joan Margarit, la seva obra ens acompanyarà per sempre.


INFOGRAFIA

dimecres, 24 de febrer del 2021

IRENE VALLEJO: EL INFINITO EN UN JUNCO

Al Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana apareix la paraula Jonc [1252; del ll. jŭncus, íd.] en una de les seves accepcions, com a gènere de plantes herbàcies de la família de les juncàcies (Juncus sp), hidròfiles, sovint rizomatoses, de fulles amb bases embeinadores i de limbe cilíndric.

Allò que en principi és un terme merament botànic, de forma inesperada es converteix en molt més que això, ja que l'autora Irene Vallejo troba en el jonc l'inici simbòlic de la nostra Civilització.
Avui dia llegim i comprem llibres amb molta facilitat i se n'editen una gran quantitat cada dia. El llibre té un prestigi inqüestionable. Sense dubte es troba en el centre de la nostra cultura. De fet, la nostra història humana neix precisament amb la paraula escrita.

És a l'Antiguitat clàssica quan s'assenten les bases de la cultura escrita que ha arribat fins als nostres dies. D'aquí que Irene Vallejo comenci el seu llibre El infinito en un junco (traduït al català com a L'infinit dins d'un jonc) en el segle III a. de C. en una biblioteca d'Alexandria en plena expansió.

És intenció de l'autora arribar a establir l'origen dels llibres, saber quines són les històries dels esforços tant per multiplicar-los com per aniquilar-los, conèixer que es va perdre pel camí i perquè uns quants s'han convertit en clàssics.
El jonc, la planta amb tiges rectes, llargues i flexibles, és el material del papir, la troballa que es va implementar a tot el món conegut pels antics egipcis com a suport de l'escriptura.
Des dels primitius papirs que s'enrotllaven i s'havien de llegir amb grans dificultats, el llibre ha evolucionat fins a arribar a ser el que és.
En un altre sentit, és normal en l'actualitat parlar del cànon literari, paraula -cànon- que casualment també deriva del jonc, en aquest cas dit en llengües semítiques.

I a tot això es refereix, Irene Vallejo durant les més de 400 pàgines d'aquest llibre.
Pàgines que es devoren com la millor de les novel·les. Pàgines d'històries, d'anècdotes, de referències culturals que van i vénen, i que arriben als nostres dies en forma de cinema,de literatura, d'art.
Pàgines que giren al voltant dels llibres -aquests objectes que han servit per transmetre el coneixement humà- i de les Biblioteques -els llocs que l'han fet accessibles a tothom.
Els trobem a Grècia amb tot la seva esplendor, els havíem vist a Mesopotàmia de manera limitada, amb les primeres tauletes de fang amb escriptura cuneïforme i els seguirem a través de la Roma Imperial, la qual va fer una còpia de tot allò que havia sobresortit a la cultura grega.
Els llibres van viure moments perillosos, èpoques fosques, de repressió, de censura, de crema, però han aconseguit sobreviure gràcies a persones singulars, gràcies a institucions com ara les Biblioteques i gràcies a la força que porten a dintre seu. La força que els hi dóna la paraula escrita amb la possibilitat de transmetre idees i coneixements de generació en generació.
És aquest un llibre d'història alhora que d'històries.
Perquè l'autora passa de tema en tema amb agilitat i aborda els temes més erudits amb una senzillesa que els fa propers. Sèneca, Plató o Alexandre Magne es converteixen en persones tan humanes com nosaltres i les seves motivacions se'ns fan intel·ligibles.
Hi ha multitud de comparacions amb l'actualitat que ens serviran per a entendre una realitat tan llunyana i que ens farà entendre que en sis mil anys d'història no hem canviat tant.

No deixeu de llegir aquest llibre que us parlarà d'històries infinites, us fascinarà i que es pot arribar a convertir en la vostra referència cultural.  El podeu trobar a la nostra biblioteca en la seva versió de paper i a l'espai ebiblio en digital. 

dilluns, 22 de febrer del 2021

CARLOS RÍOS/DAVID GUIBERT: COCINA COMIDA REAL

Aquest dilluns és obligació parlar d'aquest interessant llibre, ja que el passat dijous la biblioteca va comptar amb la presència de David Guibert, xef col·laborador en l'elaboració del manual de receptes que complementa el llibre Come Comida Real, del nutricionista Carlos Ríos i que porta el títol de Cocina Comida Real.

En un acte presentat per Mercè Parera (directora de la Biblioteca de Martorell) i per Maite Carbonell i amb la presència de la regidora Rosa Cadenas, el xef David Guibert ens ha presentat el llibre del qual és coautor. Aquí podeu veure la presentació.

Responent a les preguntes plantejades per Maite Carbonell, el xef va començar explicant-nos que la relació entre el nutricionista i ell va començar a la xarxa Instagram, quan el va contactar el mateix Carlos Ríos per tal que l'ajudés a resoldre alguna dificultat tècnica en el tema del pa. El cas és que la col·laboració va continuar fins que Carlos Ríos li va proposar participar en aquest projecte editorial.

El repte era crear receptes de fàcil elaboració, fetes amb matèries primeres econòmiques i fàcils de trobar en qualsevol supermercat.
Es tractava de donar a conèixer la cuina tradicional i animar a cuinar a casa en lloc de comprar productes processats, especialment a la gent més jove que encara no té l'hàbit de cuinar diàriament.
Es pretenia a més, que el temps de preparació no fos gaire llarg i que el resultat final estigués ben bo, per tal que els lectors consolidessin l'hàbit de menjar cuina de veritat.

El llibre consta d'una introducció teòrica a càrrec del nutricionista Carlos Ríos, en la qual s'explica la causa per la qual cal consumir aliments reals -el menjar de veritat no industrial.

En una segona part, és el xef David Guibert qui ha creat les receptes que apareixen dividides per grups: dinars i sopars, per una part, esmorzar, postres i snacks, per una altra, salses i condiments, en tercer lloc, i per finalitzar les masses i els pans.
Cada recepta consta dels ingredients, la fotografia i la descripció molt detallada de la preparació. S'han afegit a més, consells nutricionals i gastronòmics de cada una d'elles.

David Guibert valora especialment el retorn de moltes persones a la cuina com a un espai de trobada. Cuinar amb la parella, amb amics o amb els nens és un temps invertit en qui estimem que ens pot fer molt feliços.
Les receptes estan tan detallades, precisament perquè estiguin a l'abast de tothom, dels més joves o dels que no han entrat mai a una cuina.
Són receptes pensades per substituir el menjar processat i fer-lo amb els millors productes naturals, preferentment de temporada, de manera que el preu serà econòmic i ens saciaran tant o encara més que els productes poc saludables.
El xef explora en el llibre diferents tècniques de cuina perquè les anem aprenent i a partir d'aquí les apliquem als diferents productes. No es tracta només de seguir les seves receptes, sinó d'inspirar-nos en elles, per tal d'adoptar-les en la nostra cuina del dia a dia. També s'ha procurat que cada recepta estigui protagonitzada per un aliment, per tal que el nostre paladar s'acostumi als aliments naturals.
D'aquesta manera guanyarem en salut tan física com  emocional. I d'això, David Guibert sap molt, perquè va estudiar psicologia,  més de cuina.

Hem de seguir els consells d'aquest llibre, sense cap dubte. El podreu trobar a la biblioteca i també a l'espai ebiblio.

Moltes gràcies al David Guibert per haver-nos dedicat aquesta estona del seu temps i moltes gràcies a les persones que heu col·laborat en acte acte, Maite Carbonell, Rosa Cadenas, Mercè Parera i Josefina Canals.