dissabte, 30 de gener del 2021

MARTA ORRIOLS: DOLÇA INTRODUCCIÓ AL CAOS


Aquesta setmana hem comptat amb la presència virtual a la Biblioteca de Martorell, de la Marta Orriols qui ens va presentar el seu darrer llibre -a través del canal martorelldigital.cat- Dolça introducció al caos, publicat per edicions del Periscopi.
L'acte va ser presentat per l'Isaac Feyné i va comptar també amb la presència del regidor de cultura de l'Ajuntament de Martorell, l'Andreu González i de la Tècnica de cultura, Josefina Canals.

Marta Orriols Balaguer és una escriptora nascuda a Sabadell, llicenciada en història de l'art, a més va estudiar guió cinematogràfic i escriptura creativa.
Actualment col·labora amb diversos mitjans de comunicació culturals, com Catorze.cat i a Núvol.
El 2016 va publicar la seva primera novel·la, Anatomia de les distàncies curtes. Va guanyar el Premi Òmnium a la millor novel·la en llengua catalana de l'any 2018, per la novel·la Aprendre a parlar amb les plantes.

Durant la xerrada, la Marta ens ha desvetllat unes quantes coses sobre el seu món literari.
El fet d'haver aconseguit un inesperat èxit amb la novel·la anterior, Aprendre a parlar amb les plantes (que està a punt de ser traduïda a tretze llengües), la va portar a abordar aquesta amb una certa pressió sobre estar a l'altura. També ens ha explicat la manera en que construeix les seves narracions a partir de personatges que la inspiren, o que -fins i tots- hi ha lectures que li provoquen unes enormes ganes d'escriure.

Quant a Dolça introducció al caos, ens ha dit que, en principi, el que volia era experimentar amb la veu narrativa del personatge masculí, però aviat va veure la necessitat d'un contrapunt que donés veu a l'altra versió de la història.
Així va néixer una novel·la estructurada en quatre parts, i a dues veus, que arrenca de la necessitat de parlar de diversos temes que inquieten a l'autora, com ara, el pas sense retorn cap a l'edat madura o bé la crisi global que ens envolta.
És una novel·la sobre les decisions o les no decisions, sobre les relacions de parella en una època en la qual sembla més fàcil tenir sexe que relacions més compromeses emocionalment.
La Marta Orriols explora personatges que es busquen a si mateixos, que volen ser autèntics i, per això, li agrada posar-los a soles amb els seus pensaments, a la recerca del que són en realitat.
No estem davant d'una novel·la de bon i dolents, cada personatge té les seves raons i el que trobem és un llarg diàleg entre ells.
Per una part, trobem un personatge masculí que fuig dels clixés clàssics de la masculinitat, una persona real, fràgil, amb dubtes i pors. El personatge femení, en canvi, és una dona molt segura d'ella mateixa. Però tots dos són persones perdudes, a les quals el context no els afavoreix gaire. Són persones contemporànies, amb contradiccions i amb problemes actuals.

No hem d'explicar més, només donar les gràcies a la Marta Orriols per la seva presència i a l'Isaac Feyné pel profitós diàleg que va plantejar amb l'autora. 
Gràcies també a l'Andreu González i a la Josefina Canals.
Gràcies a aquesta conversa hem pogut conèixer una mica del que hi ha darrere del llibre Dolça introducció al caos. Un llibre, la lectura del qual us recomanem amb moltes ganes.

El podeu aconseguir a la biblioteca de Martorell i a l'espai ebiblio de les biblioteques de Catalunya. També el podeu comprar a qualsevol de les llibreries de Martorell.

dimecres, 27 de gener del 2021

VIVIAN GORNICK: MIRARSE DE FRENTE

Vivian Gornick és una novaiorquesa nascuda l'any 1935. És periodista, escriptora i activista feminista, una de les principals veus del feminisme a la dècada dels setanta.

Vincles ferotges és el seu llibre més emblemàtic, però ens ha arribat a la biblioteca un altre, Mirarse de frente, que és el que avui us volem recomanar.

No és exactament una novel·la, sinó una sèrie - no gaire llarga- d'històries biogràfiques molt fàcils de llegir, plenes d'humor i de sensibilitat. Són la mirada d'una autora molt lúcida al seu entorn immediat durant molts anys de la seva vida.

L'escrit original data de 1996, quan l'autora havia passat els seixanta anys i podia mirar la seva vida amb la perspectiva que dóna el temps i amb la saviesa que dóna l'experiència.

Es tracta d'un recull de set relats curts, en els que amb molta agudesa, agilitat i humanitat, l'autora és capaç de narrar-nos fragments de les seves experiències, analitzant, reflexionant i posant l'èmfasi en les relacions humanes.
Són relats en primera persona, és cert, i la seva mirada és molt íntima i personal, però això no impedeix que les seves reflexions siguin universals.
Tothom podem entendre a aquella dona que es va separar després d'una relació d'anys i va tenir un espai tranquil i solitari i tots ens podem posar en el lloc de qui camina per la seva ciutat i observa a la gent, com es belluguen, com vesteixen, i fins i tot com parlen, en fragments de converses que arriben a les orelles de manera casual.

Comença l'autora explicant-nos com va arribar al moviment feminista de forma fortuïta, quan li van encarregar fer un reportatge sobre el tema, i com d'identificada amb el moviment es va arribar a sentir. La "sororitat" (paraula que ella no fa servir) li omplia la vida. Més endavant les coses canviarien.
També coneixerem a la jove Vivian, quan només tenia divuit anys i devia treballar per guanyar-se la vida com a cambrera en diferents hotels. Va ser en aquell moment quan va prendre consciència de la desigualtat social.
En un altre relat la trobarem treballant com a professora en diferents universitats lluny de Nova York i explicant-nos com eren de diferents les actituds dels diferents equips amb els quals es va relacionar. Alguns l'acollien amb entusiasme i d'altres no li feien gaire cas. El seu leitmotiv a la vida era relacionar-se amb les persones, d'una manera fluida i càlida, amb el màxim d'hores de xerrada enriquidora amb persones compatibles, la qual cosa no sempre era possible.

El fet de viure sola, el fet d'escriure cartes o fer trucades, anar de vacances amb alguna amiga són només alguns dels petits actes quotidians que serveixen a la nostra autora per a reflexionar sobre el fet de viure i de conviure.
El colofó final és la vida en la ciutat de Nova York, un lloc on ningú pot sentir-se sol, o potser si, doncs ofereix als espectadors més desperts, la possibilitat de veure autèntic teatre, infinites relacions humanes normals i corrents, però diferents de les d'un mateix.

Vivian Gornick es va esforçar durant anys per aconseguir independència i amor, i la ciutat de Nova York va estar allí com a teló de fons de tota una vida. Era el lloc en el qual va néixer i allà on es trobava al seu element.

Podeu trobar aquest llibre en la nostra biblioteca i gaudir de la prosa de Vivian Gornick.

dilluns, 25 de gener del 2021

ADA PARELLADA: LES RECEPTES DEL SEMPRONIANA

Avui tirem de clàssics com són les receptes del Semproniana amb l'Ada Parellada i el Joan Pluvinet.
Ser filla dels amos de la Fonda Europa de Granollers ja li devia imprimir una mica de caràcter de cuinera a jove l'Ada, tot i que el seu pare li va aconsellar que es dediqués a una altra professió més liberal (en el sentit que li donés més temps lliure i li possibilités a ella anar al restaurant!)

L'any 1993, però, i amb vint-i-cinc anys va obrir el Semproniana, intentant cada dia aplicar allò que els seus pares li van ensenyar: "Servir, amb majúscules, a tots els clients, tot el temps que passen a casa, amb tots els mitjans i la il·lusió renovada cada dia". 
Què fa l'Ada al Semproniana? Segurament seria més fàcil preguntar que no hi fa. Ella mateixa explica que la gràcia de tot plegat és que a aquest restaurant es fa de tot. És una botiga que en comptes de vendre vetesifils es ven menjar. això vol dir que a part de fer de cuinera ha d'organitzar el negoci, la qual cosa no és gens fàcil.
Però com va ser que una noia de Granollers anés a parar al bell mig de l'Eixample barcelonès. Doncs caminant va trobar un local que li va semblar ideal, a la vora de l'Hospital Clínic i del Mercat del Ninot. I allà està des de fa vint-i-vuit anys.

La cuina de l'Ada Parellada és mediterrània, amb una certa sofisticació, però molt de casa nostra, dels nostres sabors, del que tenim costum de menjar a Catalunya.
A aquest llibre trobarem receptes com ara el Gotet de bacallà amb pipes caramel·litzades, l'Amanida de pops i carxofes amb romesco, o el Braç d'un gitano moreno -una lasanya amb botifarres negres- o el Peix de la parada de la Lola al forn o la Tonyina amb menta i llima.
Com podeu veure els noms dels plats són ben divertits i imaginatius, però el que hi ha al darrere són receptes basades en els productes de proximitat, actualitzats amb un toc molt personal amb els sabors de les espècies més tradicionals i amb alguns productes més internacionals.

Al llibre trobareu les receptes il·lustrades amb les fotografies de Meritxell Arjalaguer i molt ben explicades, perquè l'Ada és una persona molt organitzada en la cuina.
A més, a part de la recepta hi ha algunes històries tant dels aliments en si, com històries personals, anècdotes o alguna opinió més o menys políticament correcta.

El final del llibre són les postres i entre elles destaca el Delírium tremens de xocolata, del qual la mateixa autora ens diu que és la millor manera d'acabar un àpat al Semproniana, en opinió unànime dels clients.

Nosaltres no hem tastat cap d'aquestes delícies, però ens morim de ganes i ens hem fet la promesa d'anar-hi en quant ens deixin sortir de casa per anar al restaurant.
Mentrestant ens haurem de conformar amb les imitacions que puguem fer a casa gràcies a l'assessorament d'aquest llibre.
Esperem que vosaltres també el gaudiu.