divendres, 5 de febrer del 2021

SANDRA SABATÉS Y ANA JUAN: PELEA COMO UNA CHICA

D'ençà que tenim memòria històrica, les diferents societats han estat dominades pels homes, de manera que les dones quedaven relegades a l'espai privat. Això ha donat lloc a l'absència de dones com a protagonistes de la història, de la cultura o de la ciència.

Són pocs els noms de dones escriptores, pintores, exploradores, científiques, etc., segurament perquè no eren gaires -tot apuntava al fet que el paper de la dona era fer-se càrrec de la família i els fills- però també perquè molt sovint es va silenciar l'existència d'aquestes dones que d'alguna manera trencaven els esquemes convencionals i ningú volia que fossin un exemple a seguir.

Virgínia Woolf, en el seu llibre Una habitació pròpia, recrea la història fictícia d'una hipotètica germana de Shakespeare. Com és possible que una dona del segle XVI o XVII hagués tingut ocasió d'aprendre lògica o gramàtica? Com podria llegir sense que li manaren ajudar en les feines de casa? Era difícil certament que cap dona destaqués en cap disciplina no considerada femenina.

Per sort, des de fa temps s'ha aconseguit en la nostra societat arribar a la igualtat davant la llei d'homes i dones, però encara avui anem justs de referents femenins.

En aquest sentit han començat a publicar-se des de fa temps llibres que busquen destacar el paper de dones que van fer grans coses durant la història -especialment en contra del masclisme imperant-  i el nom de les quals no volem que caigui en l'oblit.
Aquest és precisament el sentit del llibre de Sandra Sabatés i Ana Juan (il·lustradora), editat per Planeta, que porta el títol de Pelea como una chica.

Es tracta de diferents històries de dones, de dones valentes que es van rebel·lar contra el sistema patriarcal i que van ser capaces d'alçar la seva veu, per sort per a totes nosaltres, per tal de lluitar en favor dels drets de les dones.

Va ser al segle XIX, quan algunes dones espanyoles van dir prou. La seva incorporació al mercat laboral no s'havia produït en la mesura i manera que hagués estat desitjable i el pes de l'Església catòlica havia marcat la separació de rols més convencional. Fins i tot, hi havia corrents en aquell moment que parlaven de la inferioritat biològica i intel·lectual de la dona.

Dones com ara Concepció Arenal, Emilia Pardo Bazán, Rosalia de Castro. Algunes són molt conegudes avui dia. D'altres potser no tant.

Entre les catalanes assenyalar Teresa Claramunt, una dona amb consciència de classe i gènere que va lluitar la situació de les dones obreres, en particular. En la indústria tèxtil la vida en el taller era inhumana i dones i nens eren explotats sense compassió. Les dones cobraven la meitat que els seus companys homes. L'any 1892 va ser fundadora juntament amb Ángeles López de Ayala i Amàlia Domingo Soler la primera societat feminista de Barcelona.

Nascuda a Malgrat de Mar, Zenobia Camprubí va marxar amb la seva mare a Nova York a on va passar l'adolescència. Quan va tornar a Espanya era el prototip de dona americana emprenedora, intel·lectual i liberal. Fins que va conèixer al poeta Juan Ramón Jiménez i va passar a ser la seva prioritat. Li feia de secretària i l'atenia quan tenia una crisi neuròtica. Va fundar el Lyceum amb Maria de Maeztu i Victòria Kent. Quan va esclatar la guerra civil el poeta va voler marxar d'Espanya i ella va viure un exili indesitjat.

Per acabar, i ja nascuda al segle l'activista feminista Lidia Falcón, una dona del segle XX. Va sobreviure a la postguerra en una família únicament formada per dones, feministes i republicanes. Malgrat ser mare molt jove va poder estudiar Dret i Periodisme i va dedicar la seva vida a defensar els drets de les dones i a l'activisme polític per tal d'aconseguir una igualtat real, la qual no va arribar en l'àmbit jurídic fins a l'any 1978 i a partir encara quedava -i queda- molta feina per fer.

Des de la Biblioteca el nostre homenatge a les dones que van trencar esquemes i que ens van ajudar a aconseguir drets indispensables. Per això us animem a conèixer aquestes petites biografies, les quals també podeu trobar a l'espai ebiblio Catalunya.



dimecres, 3 de febrer del 2021

LILIANA ARROYO MOLINER: TU NO ETS LA TEVA SELFIE

Avui us recomanem un llibre que és una reflexió entorn del que suposa la nostra presència en xarxes socials.
El llibre es diu Tu no ets la teva selfie: 9 secrets digitals que tothom viu i ningú explica. L'autora és Liliana Arroyo Moliner i està editat per Pagès editors.

Ens agraden les noves tecnologies i considerem que són molt útils. De fet, hi ha coses que ja no sabem fer sense elles, però sempre està bé reflexionar sobre el que representen i la implicació que tenen a la nostra vida i a la de la nostra societat.

Aquest llibre va d'explorar el que hi ha darrere de diferents situacions que es viuen a les xarxes socials. Per exemple, les selfies d'alguna manera ens retraten. Volem dir al món com som, intentem ser originals, però la veritat és que en funció del sexe o la nacionalitat fem les coses de manera prou similar. A més, l'autora ens porta més enllà i ens parla del concepte extimitat (en oposició a intimitat) i ens fa reflexionar sobre la pèrdua de privacitat que a més suposa la mercantilització de nosaltres mateixos.

El postureig no és més que donar una imatge de felicitat. El postureig ens converteix en petites celebritats o això pensem. La veritat és que hi ha professionals del postureig, que reben el nom d'influencers. Avui dia hi ha molts joves que voldrien guanyar-se la vida d'aquesta manera. Els nois voldrien ser youtubers i les noies instagrammers

Si vivim mirant la felicitat dels habitants de les xarxes, pot ser  fàcil caure en l'enveja. No només es viu en la comparació constant, sinó que sentim que sempre ens estem perdent alguna cosa, una festa, un concert, un viatge, a això li diuen FOMO. A què mai havíeu sentit aquestes sigles?

Si dolent és sentir enveja, no és gaire millor ser envejat. L'odi i la ira formen part del món de les xarxes socials, normalment contra dones, persones del col·lectiu Lgtbi, persones de races diferents, etc. De fet, és igual que en la vida, però sense els filtres que ens dóna la presència física. A les xarxes es diuen coses que mai no es dirien cara a cara.

Ah!, però a les xarxes també es poden iniciar contactes amb finalitat sentimental o sexual, la qual cosa només seria dolent si caiguéssim o fóssim víctimes de l'assetjament o d'alguna revenja pornogràfica, problemes autèntics i molt greus en aquesta època. En elles també podem compartir videojocs, i sembla que gran part de la població ja no tan jove, s'hi dedica. També es fa ressò de projectes molt positius, com ara la lluita contra la violència de gènere o contra el canvi climàtic.

Les xarxes s'alimenten de likes i moltes persones cauen en el parany de voler més i més. Les xarxes són un escenari, en elles tot es pot comprar, fins i tot els m'agrada i els seguidors, també els comentaris positius, fins i tot pots convertir-se en el restaurant més valorat de la teva ciutat, sense tenir restaurant.

És per això que va sorgint tendències contràries com ara el minimalisme digital, l'eslògan del qual és "estima les persones i utilitza els objectes (al revés no funciona)".

Entre els no minimalistes -però- s'estima que hi ha persones que toquen el mòbil 2500 vegades al dia, o 150 vegades cada hora. Potser és una addicció, igual que al tabac o a l'alcohol i així s'hauria de considerar. El que és segur és que ens ajuda a procrastinar, és a dir, a deixar coses per més tard.

Una molt bona cosa d'aquest llibre són les referències bibliogràfiques que ens portaran a lectures o documentals d'allò més interessants i que podeu trobar al final. Això ens diu a més, que l'autora està molt ben documentada i ha treballat de valent.

Us el recomanem, perquè ens ha agradat molt, és fàcil de llegir i perquè com diu a la contraportada "aquesta és una invitació a comprendre, per deconstruir i qüestionar", i això ens agrada molt.
Ah! I també el podeu trobar en versió digital a l'espai ebiblio Catalunya.

dilluns, 1 de febrer del 2021

ARIADNE ARTILES: PURA VIDA

Avui us portem un llibre que es diu Pura vida. Està signat per l'Ariadne Artiles, que no és cuinera, no escriptora, ni periodista. És una model -també influencer, i potser dissenyadora) que ens explica com li agrada cuidar-se ella mateixa i cuidar a la seva família.
No cal ser escriptor per a publicar un llibre ni xef per a ensenyar-nos a cuinar, ja ho veieu.

Però és cert que sempre va bé per tal de conèixer opcions d'alimentació diverses i està clar que una model sap com menjar per a mantenir-se en forma i amb el quilos a ratlla. I a nosaltres ens agrada veure opcions que potser ens agraden o potser no.

En el llibre, l'Ariadna Artiles ens explica que creu en el menjar vegetarià i també en el vegà i en que tot sigui el més natural possible. Estem doncs, davant d'un manual d'alimentació prou interessant.

De pas, també ens ensenya com, amb la seva filleta de pocs anys, ha tirat endavant el projecte de fer aquest llibre que, la veritat, és molt bonic, tant per les bones fotos com pels texts molt ben triats.

El llibre consta de deu capítols amb una introducció que li dedica a la nena, que encara és petita, però ja apunta maneres.
En el primer capítol hi ha un homenatge a l'avi, en el qual l'autora ens explica que era forner i l'esperava amb el pa acabat de fer, quan ella sortia de l'escola. Quin goig d'avi! I d'aquí li ve que ella mateixa faci pa dos cops a la setmana, a més de galetes o pizzes.

Altres receptes que trobem en el llibre és el queque de la abuela, los rollitos de verdura, las croquetas, el gazpacho verde o los chips de calabacín.  Tot amb molt bona pinta! 

Al final del llibre hi ha uns quants menús setmanals per a organitzar-se, perquè menjar bo, sa i mantenir la línia no són feines gaire feixugues. Només cal que ens mentalitzem una mica.

I amb això ens acomiadem d'aquest dilluns a la cuina.