dimecres, 7 d’octubre del 2015

JOSEP MARIA ESPINÀS, IRÈNE NÉMIROVSKY



El passat dia 28 de setembre ens vam retrobar tots els membres del club de lectura de la tarda per iniciar les sessions corresponents al nou curs 2015-2016.

En aquesta ocasió vam comentar dos llibres, ja que l’estiu ha estat llarg i ens ha permés poder dedicar-nos a la lectura.


El primer llibre que vam comentar va ser A peu pel Matarranya de Josep Maria Espinàs, un llibre curtet en el qual l’autor descriu els trets característics d’aquesta comarca. El Matarranya és una franja de l’Aragó dominada per la presència de vestigis ibèrics. En Josep Maria Espinàs es va documentar molt bé sobre una zona que bàsicament viu de l’agricultura i que resulta poc coneguda per a molts de nosaltres. L’autor inclou molts topònims característics de la zona i parla de diferents artistes que han nascut en aquestes terres.
El segon llibre que vam comentar va ser Suite Francesa d’Irène Némirovsky.
La veritat és que aquesta novel·la no ha deixat indiferent a ningú. Es una novel·la molt dura ambientada durant la Segona Guerra Mundial a França.
El llibre comença quan Hitler entra a Paris i molts parisencs fugen de la ciutat per no haver de conviure amb l’enemic.
El llibre explica bàsicament la misèria humana que comporta qualsevol guerra i tot el que provoca l’ocupació d’un territori per part de l’invasor. Aquesta convivència forçosa entre l’ocupat i el que fa l’ocupació comporta l’amistat interessada i l’amistat fingida entre els dos bàndols.
Tots aquests elements queden perfectament reflectits en la història que viu la protagonista del llibre, la Lucile, la qual conviu amb la seva sogra (una dona prepotent i autoritària) esperant que el seu marit torni de la guerra. Un marit amb el qual es va casar a la força i al qual quasi no coneix.
Les circumstàncies de la guerra fan que un oficial alemany hagi de viure una temporada a casa de la seva sogra, i aquesta situació provoca que s’estableixi una relació entre la Lucile i aquest oficial. Es un llibre molt dur i cruel que reflecteix la misèria moral i la misèria material que formen part de qualsevol guerra.
Per sort, la història de Lucile aconsegueix endolcir una mica tot l’argument del llibre, el qual no va poder ser acabat per l’autora perquè era d’origen jueu i va ser deportada a un camp de concentració.


La propera reunió será el dia 26 d’octubre. Us hi esperem!