divendres, 31 de març del 2017

JOSEFINA ALDECOA: HISTORIA DE UNA MAESTRA


En la reunió de març ens vam trobar els lectors del grup de nit per comentar el llibre de Josefina Aldecoa, Historia de una maestra.

El llibre va ser rebut de manera desigual. 

Una part valoraven molt positivament la novel·la, per considerar que descriu una època i la il·lusió en el poder de l’educació i la cultura com a motor per a canviar el món.

La història comença en els anys anteriors a la Segona República. Està ambientada en la muntanya del nord de la Península Ibèrica i té com a protagonista a Gabriela, una jove mestra que s’incorpora a la feina de donar classes. 

L’opinió més negativa d'alguns lectors, es basava en la suposada falta de coherència del personatge. Hi ha una primera part, molt bona, en la qual la protagonista parla d’ella mateixa, de la seva vida i dels seus sentiments. Per exemple, ens sorprèn quan després del seu primer destí en un poble molt petit i endarrerit, i un cop aprovades les oposicions, decideix triar plaça en Guinea. 
Però a partir d’aquí, quan torna de la seva aventura africana, es casa i sembla que la novel·la parli més del seu home que d’ella. 
A més, hi ha salts entre les diferents històries en els que no sabem què passa exactament. 


La resta de lectores no deixem d'estar d'acord amb la crítica, doncs som conscients que no estem davant d'una gran novel·la, sinó d'una petita història que vol fer memòria d'alguns aspectes, deixant de banda d'altres. 
En general, pensem que l’autora ha volgut descriure diferents experiències relacionades amb el magisteri: una escola molt petita en un mitjà rural, l’escola de la colònia africana, els mestres de nens, però també d’adults i el mestre implicat políticament que fins i tot va participar molt activament en la revolució d’octubre de 1934.
Són diferents cares de l’ofici de ser mestre en una època determinada i algunes lectores la miren amb nostàlgia, en el sentit que la feina era totalment vocacional.


Inevitablement, passem a comparar l’escola d’abans i la d’ara, tot i que som conscients que el llibre es refereix a un entorn rural molt concret i aïllat, que no té res a veure amb el nostre entorn, ni siquiera fa tant de temps.

Ens agrada constatar com la protagonista compleix amb les obligacions que la maternitat li marca, alhora que fa la feina, i que està carregada d’ideologia pedagògica: vol una escola agnòstica o mixta per criteris educatius. És una autèntica dona d’avui dia, encara que les seves condicions de vida eren molt més dures que les nostres.

També reflexionem com un llibre de fa tant de temps ens parla de situacions potser encara no superades. 
La història no ha canviat tant.

dilluns, 27 de març del 2017

CLUB DE LECTURA LLEGIR EL TEATRE: RICARD III

El text treballat en la darrera trobada del grup Llegir el teatre ha estat l’obra de Shakespeare, Ricard III. 
Ha estat una lectura força complicada, especialment en una primera lectura, per diferents aspectes.
Per una banda, per la gran quantitat de personatges que apareixen a l’obra, més d’una vintena; tots ells representants de la història d’Anglaterra i de seu imaginari, força llunyà del nostre. Per una altra part,  s'ha de dir que és una de les obres més llargues del seu autor i, en tercer lloc, cal destacar que està estructurada en forma de llargs parlaments.
Tot i així, estem d'acord en el gran interès del personatge central, atractiu i repulsiu alhora, un ésser deforme i narcisista, obsessionat amb el poder. Una persona capaç de fer qualsevol cosa per tal d'aconseguir el tron d'Anglaterra.
Podríem dir que el tema central de l'obra és la política i el poder, però també les passions humanes, fins i tot les més vils, les quals representava Shakespeare amb gran destresa. Són temes que avui dia no han canviat tant, perquè formen part de l'essència dels éssers humans.
De fet, el grup va comparar al rei Ricard III amb l'actual president dels Estats Units, Donald Trump. Tots dos tenen en comú la falta d'escrúpols i d'ètica per tal d'aconseguir el seu objectiu d'arribar al poder. 

Parlant de la representació que tindrà lloc al TNC, tots tenim ganes de saber com s'ho farà l'actor Lluís Homar per adaptar el seu cos a les deformitats del personatge i quins recursos farà servir per a encarnar al rei més sanguinari de l'imaginari de Shakespeare.
Ens intriga la representació d'algunes de les escenes. Per exemple, el final de l'obra. Un cop ha arribat al poder, el personatge perd interès, i el dramaturg el fa morir al camp de batalla exclamant la frase que l'ha fet immortal "el meu regne per un cavall". Tot un repte, aquest final, tant pels actors com pel director.
També parlem de l'escena final dels espectres -els morts que s'apareixen al rei en somnis. Pensem que no és gens fàcil, representar a un fantasma en el teatre.  Comentem com serà la lluita a espasa final entre Ricard i Richmond, i de com els actors hauran de treballar la lluita d'esgrima.
Tot i la dificultat de l'obra, les nostres lectores han acabat d'entendre perfectament l'obra de Shakespeare i han sortit amb moltes ganes i curiositat per la representació teatral. 
Veurem com ens sedueix i alhora ens horroritza el gran Lluís Homar representant Ricard III.