Hem iniciat les trobades del club de lectura de nit amb el comentari del llibre Gegants de
gel, del valencià Joan Benesiu.
És un llibre molt especial, ja que no està format per contes,
però tampoc és una novel·la clàssica, sinó que les diferents històries són
totalment independents. Si que hi ha,
però, un fil conductor, que serien les
trobades al voltant de la taula d'un bar, en un poble situat en la fi del món,
precisament la nit de cap d’any. Són històries molt contundents, que tenen lloc
en un moment i en un lloc simbòlic.
El llibre agrada molt per diferents motius, el primer de
tots perquè està molt ben escrit.
També per les diferents històries molt
esfereïdores, que enganxen al lector.
En la part negativa de la balança hi ha qui assenyala que és
un llibre que hagués donat per a quatre llibres diferents, hi ha masses
històries amb massa informació superficial. És un llibre molt ambiciós, que de vegada no acaba de tancar els temes.
És clar que, això forma
part de l’estil de l’autor i de l’esperit del llibre que potser ens vol ensenyar una part especialment freda dels éssers humans.
Li posem nota:
8 + 6 + 8 + 8 + 6 + 7 + 7 = 7.14
La propera lectura serà d'una autora local, la Teresa Amat. Es tracta d'un llibre de contes titulat tot ve que s'acaba, el qual comentarem el pròxim 19 d'octubre.