divendres, 29 de gener del 2016

D'ALMUDENA GRANDES A VICENTE BLASCO IBAÑEZ

Los Besos en el pan va ser la darrera novel·la en comentar-se el 2015 en el club de lectura de nit.
Tot i que algú dels assistents és fidel lector de l'autora, Almudena Grandes, pensem que no acaba d'estar a la seva alçada literària. 
Tots vam coincidir en dir que es tracta d'un llibre molt fàcil, potser massa i tot. Una mena de  Crónicas de un pueblo o  Gent del barri, les conegudes sèries de la televisió.
És una novel·la molt actual pel tema.
La crisi i els seus efectes són el fil conductor del llibre, el qual en realitat està format per petites històries. Podrien ser contes o articles d'un suplement dominical de qualsevol diari. 
De qualsevol forma, són històries amables que encaixarien dintre d'un ideari propi dels moviments populars que es defensen de la crisi lluitant, manifestant-se i solidaritzant-se amb els altres.
Li critiquem que el que potser ha passat és que les històries són massa superficials, alhora que hi ha un excés de personatges, la qual cosa fa que es quedi en un catàleg de persones afectades per la crisi. Trobem a faltar un argument de pes, a la manera que ens té acostumats aquesta autora. 
Pensem que les exigències editorials deuen fer que hi hagi títols de molt poca consistència al costat d'altres que són pesos pesants de la narrativa actual.

Per a compensar, comencem l'any llegint a Vicente Blasco Ibáñez amb la seva obra Entre naranjos, escrita el 1900.
Un llibre que descriu la relació entre Rafael Brull, el fill únic de la família més rica d'Alzira i la cantant d'òpera, Leonora.
En opinió dels lectors és un llibre que reflecteix molt bé la seva època, que està molt ben escrit i que és molt descriptiu, de manera que resulta fàcil posar-se en situació. També es comenta que el ritme és molt lent i no té res a veure amb el que estem acostumats en la novel·la d'avui dia, en general, molt més trepidant.
De tota manera estem d'acord en el fet que cal contextualitzar tant en els aspectes d'estil com en els d'argument i personatges. Cal dir que el protagonista en principi se'ns apareix com una mica babau, però en realitat és una de les persones més honrades en la seva família, la qual va consolidar la seva riquesa aprofitant-se de la ignorància dels llauradors, a qui estafava quan acudien amb ell de bona fe.
Es valora el dibuix dels personatges, les referències musicals, les descripcions molt acurades.
El final ens sembla a tots l'esperat, ja que no hi ha peu per transgredir la norma social i la moral imposada.

Quedem en què la propera lectura serà el llibre de l'autor grec Petros Márkaris, Mort en Estambul. Una aventura de l'inspector Jaritos Kostas, que comentarem en la trobada del pròxim 17 de febrer.