El llibre va agradar de forma desigual, però en el que tots els assistents vam estar d'acord va ser en el fet que és un llibre sorprenent.
Per molts motius, per la història en si,
pels girs argumentals inesperats, pels recursos que fa servir l'autor, per les
digressions i també pel final.
Una altra cosa en la qual va haver unanimitat és en el fet que estem davant d'una història "generacional", la qual podria representar valors i formes de relació dels nascuts caps als 80 del segle passat (els "millennials") i, per tant, allunyada de les nostres vicissituds de persones d'una certa edat.
El que hem trobat ha estat la història de dos germans
que comencen a viure la seva pròpia vida i que estan immersos en històries
amoroses vàries.
En la primera part hem conegut al més petit dels dos, un noi què ha abandonat la seva idea de fer
cinema i comença estudiar antropologia –una carrera sense gaires expectatives, segons el pare, representant dels "baby boomers"-
que acaba de ser abandonat per la seva xicota i que se'n va a Anglaterra
seguint a una violinista d'aquell país que va conèixer al Sonar i amb la qual
ha tingut una relació no gaire important, en aparença.
En la segona part canviem de narrador, i ens endinsem en el món al germà gran –del qual només sabíem que treballava
com a mestre de primària i que s'havia independitzat dels pares- qui en primera
persona ens explica les seves dos principals històries d'amor, que estan molt
relacionades amb les del germà.
En realitat, són les dues perspectives de la història a la qual, tal com ha
dit algun lector, li faltaven les veus femenines.
La tercera part és el desenllaç que és bastant accidentat i ple de sorpreses.
És un llibre molt dens, ple de referències culturals -música i cinema i frases en anglès, que de vegades es fa àgil i de vegades feixuc.
Hi ha moltes digressions estranyes, potser surrealistes o només estrambòtiques –com ara la història del paleta o la dels cucs-, salts en el temps o les dues veus narratives en primera persona. Hi ha sexe fàcil i drogues, hi ha festes, hi ha l'amor i hi ha la mort.
Pensem que tot això és la causa de què sigui una novel·la molt interessant , que presagia un autor amb una carrera literària de fons, encara per polir.
En canvi, trobem que als personatges els falta consistència, que són persones immadures i gens naturals. No acabem de veure perquè actuen com actuen. Se'ls retrata molts moderns, intel·lectuals, atractius a les noies, amb vocacions professionals interessants prou ben encaminades, tenen una família convencional i no els coneixem cap trauma, però en canvi se'ls veu emocionalment perduts, potser a la recerca d'una perfecció que la vida poques vegades dóna. Tenen tota la vida al davant i la tenen ben encaminada, però no acaben de trobar-se a gust.
Un lector ha assenyalat que el millor personatge de la història és la Kate, immersa en diverses històries d'amor complicades i prou valenta per a fugir i començar una nova vida.
Quant al final, molt forçat en opinió d'alguns, intriga i hi ha qui s'ha queda pensant en com podria continuar la història dels dos germans en un futur.
En general, tot i que està bé, ens ha semblat massa rocambolesca i potser no gaire versemblant, de vegades repetitiva i amb retòrica innecessària.
En tot cas, comentar ens ha servit per aclarir coses i donar una nova dimensió als fets que ja havíem llegit.