divendres, 13 de novembre del 2020

EDUARDO MENDOZA: LA VERDAD SOBRE EL CASO SAVOLTA

Aquests dies se celebra Barcelona, Novel·la històrica. En aquesta edició s'atorga el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino 2020 a l'autor Eduardo Mendoza, pel seu valor literari.  

Per a la nostra Biblioteca,  Eduardo Mendoza és, sense dubte, un autor amb grans valors. 

Així ho demostra l'ampli fons que hi ha  en les nostres prestatgeries d'aquest autor cabdal des del darrer quart del segle XX, en el qual va publicar la seva primera novel·la: La verdad sobre el caso Savolta.

  
És aquesta una novel·la de referència per qui vulgui conèixer la història de Barcelona, recomanada pel guia i periodista cultural David Revelles en les xerrades i visites que hem fet amb la Biblioteca, al voltant de la Barcelona de la Primera Guerra Mundial i de la Barcelona del Pistolerisme. 


La verdad sobre el caso Savolta reprodueix l'esperit caòtic que es vivia en aquella Barcelona. L'atmosfera de violència extrema, de revoltes contra la misèria, de gran desigualtat social. Una Barcelona en la qual les elits industrials es lucraven tant com podien a base de contractes milionaris per l'avituallament dels països i dels exercits  que lluitaven en la Gran guerra, de la qual Espanya es va quedar al marge. I en la qual els mateixos empresaris tenien als seus obrers en unes condicions penoses, de manera que sovint esclataven revoltes entre les classes treballadores que veien com la inflació pujava a un ritme molt superior als seus salaris. 
Molts treballadors que s'afiliaven a l'anarquisme, eren rebutjats com a obrers, però sí que interessaven als poderosos com a pistolers de qui s'aprofitaven per posar ordre, tallant revoltes o assassinant líders sindicals  destacats.

Una Barcelona convulsa, amb reivindicacions que encara avui són vàlides, amb corrupció política com la que encara es pot veure, amb molta més violència, això sí.

L'assassinat de l'empresari armamentista Savolta dóna lloc a una trama protagonitzada per Javier Miranda, un jove de Valladolid que es  veu implicat de manera involuntària i que és la veu narradora, l'espectador que explica la història a un jutge nord-americà. Els altres personatges simbolitzen les diferents classes: Lepprince, un personatge misteriós emparentat amb la família Savolta; Domingo Pajarito de Soto, al servei de la classe obrera; Nemesio Cabra, murri dels baixos fons; Maria Coral, dona gitana amb un paper important en la novel·la, un comissari de la policia, etc.
La novel·la està narrada amb constants salts en el temps, amb una estructura que recorda la cinematogràfica. Té un gran rigor històric i el seu estil literari és impecable.

Com a curiositat dir que el títol original havia de ser Los Soldados de Catalunya i que amb ocasió del cinquantè aniversari de la publicació de la novel·la, l'any 2015, Seix Barral ha editat amb aquest nom.




dijous, 12 de novembre del 2020

TARA WESTOVER: UNA EDUCACIÓ

Els Bibliolovers acabem de llegir Una educació de Tara Westover. 
Hem tingut l’opció de llegir-la en català (Més Llibres) o en castellà (Lumen). 
El dietari, en format de novel·la, ens explica la trajectòria de vida de l’autora nordamericana Tara Westover. 
L’obra recull, en tres parts, les experiències viscudes amb els seus pares i els seus set germans a Idaio Buck's Peack fins arribar al seu doctorat a la Universitat de Cambridge.

La història que ens presenta és realment sorprenent. La protagonista ens mostra una infantesa dura, complicada, aïllada de la societat i de la cultura i mancada de llibertat. La figura del seu pare té molt pes en la seva formació ja que creu que anar a l’escola serveix perquè et rentin el cervell i fer propaganda governamental i, per tant, no cal anar-hi. Tampoc cal anar al metge, la mare, que és llevadora, supleix els serveis sanitaris d’una família que pretén ser autosuficient. 

Com a lectors, durant més d’un episodi, hem acompanyat l’autora a moments que et fan esborronar i posar la pell de gallina, perquè la protagonista, Tara Westover, juntament amb els seus germans, han hagut de fer feines d’un adult (conduir camions, soldar o desballestar) sense cap mena d’aprenentatge. 

Hi ha dos temes a través dels quals hem reflexionat. En primer lloc, hem observat que en el seu món, la fe s’anteposa a la seguretat. La figura de Déu serveix per proveir tot el que es necessita i alhora justifica el que passa i el que no hauria d’haver passat. 
En segon lloc, hem fet notar no només la submissió de la dona a l’home, que ella ho pateix a través de dues persones de la família: el pare i el germà, sinó també la submissió a la manera de ser de la família, que li genera moments de patiment intern amb els quals ha de lluitar fins al punt de dir: "és estrany que donis als teus éssers estimats tant poder sobre tu”. 

Amb el temps, la jove s’adona de la situació en la qual estan immersos i, a poc a poc, amb l’ajuda del seu germà, intenta treballar la seva formació personal: "aquesta va ser la meva educació, la important: les hores que vaig passar asseguda a un escriptori prestat, esforçant-me per descompondre i analitzar els rígids corrents de la doctrina mormona a imitació del germà que m'havia abandonat. Estava adquirint una aptitud fonamental: la paciència per a llegir el que encara no entenia". 

La valoració general que hem fet de l’obra és que ha estat positiva i enriquidora per a tots els membres del club de lectura. Ha estat una experiència de vida viscuda al costat de la Tara, ens hem posat a la pell de la protagonista i la seva família i hem compartit la seva vida, a través de la qual reivindica que "primer descobreix de què ets capaç i després decideix qui ets". 

Com a lectors ens llença cap a un futur obert al coneixement perquè com ella explica “el passat era un fantasma, inconsistent, incapaç de despertar sentiments. Només el futur tenia pes.”

 

dilluns, 9 de novembre del 2020

MIREIA CARBÓ: LA CUINA SALVAVIDES


Hem trobat aquest llibre de la Mireia Carbó, La Cuina Salvavides d'edicions Viena i ens ha al·lucinat!
És per això  que el volem recomanar, no només  per les receptes, que també, sinó pel llibre en si.

Principalment ens encanta aquest decàleg i el principi elemental que el segueix:

  • No caminaré més de 200 metros per a comprar cap ingredient.
  • No faré operacions estranyes com ara pelar gallines o esquarterar llagostes.
  • No cuinaré amb ingredients que després queden oberts a la nevera fins que crien penicil·lina.
  • No hipotecaré la casa per fer un sopar com déu mana.
  • No cuinaré amb ingredients que no sé quina cara fan, com ara cardamom, per molta gràcia que em faci aquesta paraula.
  • No mesuraré els ingredients amb centímetres cúbics o polzades o kiloponds.
  • No compraré estris miraculosos i andròmines que després només serveixen per a fer una recepta.
  • No embrutaré més d'una cassola, una paella, el vas de la batedora i la fusta de tallar. I  potser un  bol... com a màxim!
  • No començaré mai a preparar una recepta que no acabo d'entendre com va.
  • No deixaré d'anar a cine, o al teatre, o a fer un volt o allà on sigui (cadascú pensi on vulgui) per fer un fricandó.

        A LA CUINA VULL OBTENIR EL MÀXIM FENT EL MÍNIM.


Amb aquestes premisses, el que trobarem és un llibre de receptes senzilles, d'aquelles que surten, amb ingredients que trobarem al mercat o al súper a la vora de casa, i amb unes explicacions molt clares, perquè ningú tingui dubte.
Aquest llibre és el que diu, un salvavides per als nàufrags de la cuina. No deixeu de fer-lo servir.