dijous, 14 de maig del 2020

VIRGINIA WOOLF: LA SENYORA DALLOWAY, LLEGIR EL TEATRE

 Un catorze de maig, el de 1925 concretament, fa avui noranta-cinc anys, es va publicar la quarta novel·la de l'autora Virgínia Woolf, La senyora Dalloway.

Aquest llibre va ser llegit fa alguns mesos en club de nit de la Biblioteca de Martorell.

En primer lloc, hem de dir que uns quants lectors no van entrar en el món de l'autora britànica. De manera que el llibre no va agradar d'una manera unànime.
Certament no és un llibre especialment fàcil i tothom va coincidir en el fet que s'ha de llegir amb atenció, a causa de la fluïdesa amb la qual l'autora passa d'una situació a una altra
.
La història narra un dia en la vida de Clarissa Dalloway i el fil conductor és la mirada de la dona, que surt de casa seva per fer alguns encàrrecs. Però els pensaments també l'acompanyen i durant la narració anem coneixent fets de la seva vida, alhora que s'incorporen personatges aliens.
Durant la tertúlia, vam arribar a la conclusió que aquests personatges i aquestes trames paral·leles podrien ser representacions de la personalitat de l'autora.

Els lectors més entusiastes vam valorar la capacitat de l'autora per a posar en evidència les emocions dels personatges i la manera com la senyora Dalloway es construeix a partir de la mirada dels altres i dels records d'ella mateixa.
També vam valorar l'originalitat del plantejament literari, el seu fluir de la consciència, l'absència de narrador omniscient que ens guiés en la lectura, som nosaltres qui hem d'interpretar l'acció.
Són molts els detalls en els quals ens vam fixar i molts els temes que vam ser capaços de trobar dins la trama: la dona, els convencionalismes socials, la malaltia mental i el seu tractament als anys vint del segle passat, el suïcidi, les relacions familiars, l'amor, la gelosia...

El final el valorem com a feliç en la mesura que acaben trobant-se els tres amics del passat, separats pels anys i per les circumstàncies.

Pocs dies més tard d'aquesta lectura, vam tenir la sort d'anar a la representació que es va fer al Teatre Nacional de Catalunya, dintre del cicle Llegir el teatre. Com és habitual, va ser un muntatge de gran qualitat, fet en aquest cas per la directora Carme Portaceli, amb una posada en escena a l'alçada del llibre. El moviment i el pas del temps, lent però inexorable, van quedar patents en aquesta adaptació de gran bellesa.
Trobareu la novel·la en ebiblio, aquí.

dimarts, 12 de maig del 2020

BOHUMIL HRABAL: TRENS RIGOROSAMENT VIGILATS

Al club de lectura de nit va llegir i comentar el llibre Trens rigorosament vigilats, de l'autor txec Bohumil Hrabal.
El llibre va agradar de manera desigual.
La història està ambientada en l'antiga Txèquia, un país ocupat pels nazis a finals de la Segona Guerra Mundial. En una petita estació de tren coneixem als personatges principals, més o menys estrafolaris, que es veuen immersos en una trama de sabotatge contra un dels trens rigorosament vigilats, carregats d'armament cap al front.
El protagonista és un jove especialment sensible, que ha intentat suïcidar-se i que fa pràctiques a l'estació. Aquí acaba iniciant-se en la sexualitat alhora que participa de manera activa en l'atemptat.
Alguns lectors l'han considerat com a una història d'iniciació a la vida, a la feina, a la sexualitat, a l'amor d'un jove txec que té la mala fortuna de viure l'ocupació nazi al seu país.
D'altres han vist un seguit de personatges que potser no han acabat d'entendre.
El que és cert, és que Bouhmil Hrabal, l'autor, està influenciat clarament per Kafka. Durant la tertúlia, també es va parlar de la similitud amb el llibre Les Aventures del bon soldat Svejk (d'un altre escriptor txec) tot i que amb moltes diferències.
És curiós com alguns lectors havien trobat diversió en algunes escenes, certament molt peculiars, i d'altres no. Fent un repàs d'elles sí que vam riure tots plegats.
Des del punt de vista humà, l'autor ens descobreix d'alguna manera al nazi -i per extensió a l'alemany - com a un ésser humà que patia i era víctima de qui l'havia ficat en aquella guerra.
Això és una que moltes vegades oblidem, però entre tots comentem que no hi hauria tantes guerres si els que manen haguessin d'anar personalment al front.

A l'espai ebiblio de les Biblioteques de Catalunya, podeu trobar la versió castellana d'aquest llibre.
És curt i es llegeix fàcilment, de ben segur ens farà passar una bona estona de distracció per aquests dies tan estranys de confinament. Si teniu ganes, podeu veure'l aquí.

dilluns, 11 de maig del 2020

ACTIVITATS CONFINADES. EXPOSICIÓ MONTSERRAT DES DE CASA TEVA: PARCS I BIBLIOTEQUES DE MONTSERRAT

Una de les activitats confinades que hem fet en col·laboració amb altres biblioteques ha estat demanar fotos per tal de fer L' exposició Montserrat desde casa nostra.

El grup "Parcs i biblioteques de Montserrat"  teníem programades activitats per fomentar el coneixement i el respecte per la muntanya de Montserrat i el seu entorn. La situació de pandèmia provocada pel COVID-19 ha impedit la realització d'aquestes activitats. La pandèmia ens ha obligat a mirar-nos la muntanya de lluny. Els usuaris i usuàries de les nostres biblioteques han fet fotografies de com veuen Montserrat des de casa seva. Aquí en teniu una petita mostra. Moltes gràcies a totes les càmeres fotogràfiques que aquests dies ens ajudareu a no enyorar tant les passejades, les olors, els sorolls... de la muntanya. Esperem poder-nos retrobar aviat i mirar-nos els nostres pobles des de dalt.
Aquest grup està format per les biblioteques de Sant Vicenç de Castellet, El Bruc, Collbató, Vacarisses, Esparreguera, Olesa de Montserrat Abrera i Martorell.

Veieu aquí l'exposició

NELL LEYSHON: COLOR DE LLET

Una altra de les molt interessants lectures que ha fet el Club de Lectura de nit va ser el llibre Color de llet, una història molt dura que ens va fer passar una bona estona de lectura i reflexió, tot i que ens va fer patir per la cruesa del seu argument.
El llibre ens mostra la vida en una granja de família pobra en l'Anglaterra rural del Segle XIX, una vida mísera i amb poc nivell moral.
En aquesta família va néixer la protagonista, una noia amb un defecte físic, la qual és enviada a fer de minyona a casa del vicari del poble.
És una història de com era de dura la vida en un entorn agrest, i de com els més dèbils de la societat acaben pagant les culpes, "els rossinyols morts" en paraules d'un dels nostres lectors del club.
L'aprenentatge de l'escriptura, el coneixement, té un preu molt alt per a la jove protagonista, però tenia una altra opció?, pensem que no.
L'autora és capaç de recrear un estil d'escriptura incipient que no acaba de convèncer a tots els lectors, però pensem que és un recurs literari, sense el qual el llibre no seria el mateix. Fins i tot, sobta l'ús tan repetitiu d'algunes paraules.
La història ens va fer servir per a reflexionar sobre el paper que la dona ha tingut en les famílies en les societats agrícoles. Que la família no tingués hereus de sexe masculí era una desgràcia, però el pare de la nostra història va fer servir a la filla com a moneda de canvi, només pensant en el benefici econòmic. Era necessari tal sacrifici per la supervivència econòmica de la família? 
No direm més, només recomanar la lectura d'aquesta obra molt actual en el seu plantejament com antiga en els fets que li donen sentit.

diumenge, 10 de maig del 2020

SIMONETTA AGNELLO HORNBY: LA MENNULARA

https://catalunya.ebiblio.es/opac?id=00118225

El Club de lectura de Tarda es va animar a llegir La Mennulara després de les crítiques tan positives del Club de Nit.

El llibre explica la vida d'una dona humil que arriba a convertir-se en una figura poderosa dins d'un univers rural i reprimit.
El 23 de setembre del 1963, en el poble sicilià de Roccacolomba, mor la Mennulara, una criada que havia dedicat tota la seva vida a servir a la rica família dels Alfallipe. 
La gran sorpresa es produeix en descobrir-se que ella era l'administradora dels béns d'aquesta família. La gent del poble no entén com una criada pot disposar d'una fortuna que a més a més els mafiosos s'han encarregat de fer créixer. 
A partir d'aquí, la gent del poble es divideix entre els que l'admiren i els que la maleïxen. 
Gràcies precisament als comentaris dels seus veïns, de mica en mica, anem descobrint qui era en realitat la Mennulara i, com si fos un puzle, aquestes veus ens donen una visió d'aquesta dona totalment diferent de la imatge que ella mateixa volia fer creure.

En general, el llibre ha agradat molt, és un llibre diferent que explica la història d'una família decadent vinguda a menys i que serà salvada per la seva pròpia minyona. Una història poc convencional, en la qual costa una mica endinsar-se però que a mesura que vas passant pàgines, cada vegada t'enganxa més.

Per cert, hem buscat el significat de mennulara, ja que tots estàvem intrigats en l'origen d'aquest nom. Sembla que és el nom que reben a Sicília les collidores d'ametlles i la protagonista del llibre ho havia estat quan era petita. Per tant,  misteri resolt i a gaudir d'aquesta lectura absolutament recomanable.
Si voleu llegir-la des d'ebiblio,  aquí teniu La Mennulara, en edici