El passat dijous 17 ens vam estrenar a la Casa de Cultura tot fent el comentari de El Gran Gatsby, la novel·la de Scott Fitzgerald, envoltades de música i teatre.
La lectura va agradar pràcticament a
tothom. Alguna lectora es va queixar de la
traducció castellana feta per E. Piñas. Van semblar prou millors les de
José Luis López Muñoz al castellà o la de Ramon Folch i Camarasa al
català.
A algú no li va agradar la cadència de la novel·la i li va costar enganxar-se.
De fet, la manera d'escriure de Fitzgerald, membre de la generació perduda, és una mica lenta i molt subjectiva. Sovint passa pels esdeveniments sense donar gaires explicacions i estalvia narrar fets que no li interessen.
A algú no li va agradar la cadència de la novel·la i li va costar enganxar-se.
De fet, la manera d'escriure de Fitzgerald, membre de la generació perduda, és una mica lenta i molt subjectiva. Sovint passa pels esdeveniments sense donar gaires explicacions i estalvia narrar fets que no li interessen.
Va agradar especialment l'ambient descrit a la novel·la, el Nova York dels anys 20, amb els valors com
l'ostentació de la riquesa o la superficialitat.
Ens va semblar que els personatges estan poc definits, són ambigus i la seva moralitat és prou dubtosa . Els
únics que se salven són el narrador i el propi Gatsby. Aquest és un nou
ric, que no arriba a ser mai acceptat i que acaba els seus dies en
solitud, i que està enamorat d'una Daisy que en absolut és el que ell
creu i que encarna el materialisme de la societat que els envolta.
La disbauxa i la vida dissipada, el
masclisme, la grolleria, la infidelitat, l'engany, etc. formen part
d'aquesta societat novaiorquesa que habita en la millor zona de la ciutat, un fictici comtat de Nassau en Long Island, però que no destaca per la seva humanitat precisament.
Posem nota:6 7 7 7 7 6 6 5 = 6,375
Parlem de la lectura del mes que ve, el llibre de la Irène Nemirovski, Vi de solitud, que comentarem el proper 21 de juny, a la Casa de Cultura de la Vila.